1<sect1 id="ai-magnitude"> 2<sect1info> 3<author 4><firstname 5>Girish</firstname 6> <surname 7>V</surname 8> </author> 9</sect1info> 10<title 11>Escala de magnitud</title> 12<indexterm 13><primary 14>Escala de magnitud</primary 15><seealso 16>Flux</seealso 17> <seealso 18>Colors i temperatures de les estrelles</seealso 19> </indexterm> 20<para 21>Fa 2500 anys, l'antic astrònom grec Hipparchus va classificar la brillantor de les estrelles visibles en el cel en una escala de l'1 al 6. A les estrelles més brillants les anomenà de <quote 22>primera magnitud</quote 23> i a les més febles que va poder veure de <quote 24>sexta magnitud</quote 25>. Increïblement, dos mil·lennis i mig més tard, l'esquema de classificació d'Hipparchus segueix sent emprat pels astrònoms, encara que des de llavors ha estat modernitzat i quantificat.</para> 26<note 27><para 28>L'escala de magnitud va al revés del qual es podria esperar: Les estrelles més brillants tenen magnituds més <emphasis 29>petites</emphasis 30> que les més febles. </para> 31</note> 32<para 33>L'escala de magnitud moderna és una mesura quantitativa del <firstterm 34>flux</firstterm 35> de llum que arriba des d'una estrella, mitjançant una escala logarítmica: </para 36><para 37>m = m<subscript 38>0</subscript 39> - 2,5 log (F / F<subscript 40>0</subscript 41>) </para 42><para 43>Si no enteneu les matemàtiques, aquesta fórmula tan sols diu que la magnitud d'una certa estrella (m) és diferent de la d'alguna estrella estàndard (m<subscript 44>0</subscript 45>) per 2,5 vegades el logaritme de la seva proporció de flux. El factor 2,5*log significa que si la proporció de flux és 100, la diferència en magnituds serà de 5. Així doncs, una estrella de sexta magnitud és 100 vegades més feble que una de primera magnitud. El motiu pel qual la simple classificació d'Hipparchus es tradueix a una funció relativament complexa és que l'ull humà respon logarítmicament a la llum. </para 46><para 47>S'utilitza una varietat d'escales de magnitud, cadascuna de les quals serveix per a una finalitat diferent. La més comuna és l'escala de magnitud aparent; això és, la mesura de la brillantor de les estrelles (i altres objectes) segons l'ull humà. L'escala de magnitud aparent defineix que l'estrella Vega té una magnitud de 0,0 i assigna magnituds a tots els altres objectes utilitzant l'anterior equació i una mesura de la proporció de flux de cada objecte respecte a Vega. </para 48><para 49>Això dificulta entendre a les estrelles utilitzant únicament les magnituds aparents. Imagineu dues estrelles en el cel amb una magnitud aparent similar, és a dir, que aparenten ser igual de brillants. És impossible saber, a simple vista, si tenen la mateixa lluminositat <emphasis 50>intrínseca</emphasis 51>; és possible que una de les estrelles sigui intrínsecament més brillant, però que estigui més llunyana. Si es conegués la distància a les estrelles (mireu l'article sobre la <link linkend="ai-parallax" 52>paral·laxi</link 53>), es podria tenir en compte i assignar <firstterm 54>magnituds absolutes</firstterm 55> que reflectirien la seva lluminositat intrínseca verdadera. La magnitud absoluta defineix quina magnitud aparent tindria l'estrella si fos observada des d'una distància de 10 parsecs (1 parsec equival a 3,26 anys llum o 3,1 x 10<superscript 56>18</superscript 57> cm). La magnitud absoluta (M) es pot determinar a partir de la magnitud aparent (m) i la distància en parsecs (d), utilitzant la fórmula: </para 58><para 59>M = m + 5 - 5 * log(d) (cal tenir en compte que M=m quan d=10). </para 60><para 61>L'escala moderna de magnituds no està basada en l'ull humà, està basada en plaques fotogràfiques i fotòmetres fotoelèctrics. Amb telescopis podem veure objectes molt més febles dels que podia veure Hipparchus a simple vista, així que l'escala de magnituds s'ha anat estenent més enllà de la sexta magnitud. De fet, el telescopi espacial Hubble pot captar estrelles gairebé tan febles com les de magnitud 30, les quals són un <emphasis 62>bilió</emphasis 63> de vegades més febles que Vega. </para 64><para 65>Una nota final: La magnitud normalment es mesura a través d'un filtre de color d'algun tipus i aquestes magnituds s'identifiquen per mitjà de la descripció del filtre (&ead;, m<subscript 66>V</subscript 67> és la magnitud a través d'un filtre <quote 68>visual</quote 69>, el qual és verdós; m<subscript 70>B</subscript 71> és la magnitud a través d'un filtre blau; m<subscript 72>pg</subscript 73> és una magnitud mesurada gràcies a una placa fotogràfica, &etc;). </para> 74</sect1> 75