1<sect1 id="ai-magnitude">
2<sect1info>
3<author
4><firstname
5>Girish</firstname
6> <surname
7>V</surname
8> </author>
9</sect1info>
10<title
11>Escala de magnitud</title>
12<indexterm
13><primary
14>Escala de magnitud</primary
15><seealso
16>Flux</seealso
17> <seealso
18>Colors i temperatures de les estrelles</seealso
19> </indexterm>
20<para
21>Fa 2500 anys, l'antic astrònom grec Hipparchus va classificar la brillantor de les estrelles visibles en el cel en una escala de l'1 al 6. A les estrelles més brillants les anomenà de <quote
22>primera magnitud</quote
23> i a les més febles que va poder veure de <quote
24>sexta magnitud</quote
25>. Increïblement, dos mil·lennis i mig més tard, l'esquema de classificació d'Hipparchus segueix sent emprat pels astrònoms, encara que des de llavors ha estat modernitzat i quantificat.</para>
26<note
27><para
28>L'escala de magnitud va al revés del qual es podria esperar: Les estrelles més brillants tenen magnituds més <emphasis
29>petites</emphasis
30> que les més febles. </para>
31</note>
32<para
33>L'escala de magnitud moderna és una mesura quantitativa del <firstterm
34>flux</firstterm
35> de llum que arriba des d'una estrella, mitjançant una escala logarítmica: </para
36><para
37>m = m<subscript
38>0</subscript
39> - 2,5 log (F / F<subscript
40>0</subscript
41>) </para
42><para
43>Si no enteneu les matemàtiques, aquesta fórmula tan sols diu que la magnitud d'una certa estrella (m) és diferent de la d'alguna estrella estàndard (m<subscript
44>0</subscript
45>) per 2,5 vegades el logaritme de la seva proporció de flux. El factor 2,5*log significa que si la proporció de flux és 100, la diferència en magnituds serà de 5. Així doncs, una estrella de sexta magnitud és 100 vegades més feble que una de primera magnitud. El motiu pel qual la simple classificació d'Hipparchus es tradueix a una funció relativament complexa és que l'ull humà respon logarítmicament a la llum. </para
46><para
47>S'utilitza una varietat d'escales de magnitud, cadascuna de les quals serveix per a una finalitat diferent. La més comuna és l'escala de magnitud aparent; això és, la mesura de la brillantor de les estrelles (i altres objectes) segons l'ull humà. L'escala de magnitud aparent defineix que l'estrella Vega té una magnitud de 0,0 i assigna magnituds a tots els altres objectes utilitzant l'anterior equació i una mesura de la proporció de flux de cada objecte respecte a Vega. </para
48><para
49>Això dificulta entendre a les estrelles utilitzant únicament les magnituds aparents. Imagineu dues estrelles en el cel amb una magnitud aparent similar, és a dir, que aparenten ser igual de brillants. És impossible saber, a simple vista, si tenen la mateixa lluminositat <emphasis
50>intrínseca</emphasis
51>; és possible que una de les estrelles sigui intrínsecament més brillant, però que estigui més llunyana. Si es conegués la distància a les estrelles (mireu l'article sobre la <link linkend="ai-parallax"
52>paral·laxi</link
53>), es podria tenir en compte i assignar <firstterm
54>magnituds absolutes</firstterm
55> que reflectirien la seva lluminositat intrínseca verdadera. La magnitud absoluta defineix quina magnitud aparent tindria l'estrella si fos observada des d'una distància de 10 parsecs (1 parsec equival a 3,26 anys llum o 3,1 x 10<superscript
56>18</superscript
57> cm). La magnitud absoluta (M) es pot determinar a partir de la magnitud aparent (m) i la distància en parsecs (d), utilitzant la fórmula: </para
58><para
59>M = m + 5 - 5 * log(d) (cal tenir en compte que M=m quan d=10). </para
60><para
61>L'escala moderna de magnituds no està basada en l'ull humà, està basada en plaques fotogràfiques i fotòmetres fotoelèctrics. Amb telescopis podem veure objectes molt més febles dels que podia veure Hipparchus a simple vista, així que l'escala de magnituds s'ha anat estenent més enllà de la sexta magnitud. De fet, el telescopi espacial Hubble pot captar estrelles gairebé tan febles com les de magnitud 30, les quals són un <emphasis
62>bilió</emphasis
63> de vegades més febles que Vega. </para
64><para
65>Una nota final: La magnitud normalment es mesura a través d'un filtre de color d'algun tipus i aquestes magnituds s'identifiquen per mitjà de la descripció del filtre (&ead;, m<subscript
66>V</subscript
67> és la magnitud a través d'un filtre <quote
68>visual</quote
69>, el qual és verdós; m<subscript
70>B</subscript
71> és la magnitud a través d'un filtre blau; m<subscript
72>pg</subscript
73> és una magnitud mesurada gràcies a una placa fotogràfica, &etc;). </para>
74</sect1>
75