1@c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: eca -*- 2 3@ignore 4 Translation of GIT committish: b680788cd1c671d52819d69e9e130ff45361a590 5 6 When revising a translation, copy the HEAD committish of the 7 version that you are working on. For details, see the Contributors' 8 Guide, node Updating translation committishes.. 9@end ignore 10 11@c \version "2.21.0" 12 13@c Translators: Walter Garcia-Fontes 14@c Translation checkers: 15 16@node Música vocal 17@section Música vocal 18@translationof Vocal music 19 20@lilypondfile[quote]{snippets/vocal-headword.ly} 21 22Aquesta secció explica com gravar música vocal, i com assegurar-se 23que la lletra s'alinea amb les notes de la seva melodia 24corresponent. 25 26@menu 27* Notació comuna per a música vocal:: 28* Tècniques específiques per a les lletres:: 29* Versos:: 30* Cançons:: 31* Música coral:: 32* Òpera i musicals:: 33* Càntics salms i himnes:: 34* Música vocal antiga:: 35@end menu 36 37 38@node Notació comuna per a música vocal 39@subsection Notació comuna per a música vocal 40@translationof Common notation for vocal music 41 42Aquesta secció s'ocupa de les qüestions comunes a la major part 43dels tipus de música vocal. 44 45@menu 46* Referències per a música vocal:: 47* Introducció de la lletra:: 48* Alineació de la lletra a una melodia:: 49* Duració automàtica de les síl·labes:: 50* Duració manual de les síl·labes:: 51* Diverses síl·labes sobre una nota:: 52* Diverses notes sobre una síl·laba:: 53* Línies d'extensió i guions:: 54@end menu 55 56 57@node Referències per a música vocal 58@unnumberedsubsubsec Referències per a música vocal 59@translationof References for vocal music 60 61Aquesta secció indica on trobar els detalls de les qüestions de 62notació que poden sorgir a qualsevol tipus de música vocal. 63 64@itemize 65 66@item 67Gairebé tots els estils de música vocal utilitzen text escrit com 68a lletra. Hi ha una introducció a aquesta notació a 69@rlearning{Elaborar cançons senzilles}. 70 71@item 72La música vocal probablement requereix l'ús del mode de marcatge o 73@code{markup}, ja sigui per a la lletra o per a d'altres elements 74de text (noms dels personatges, etc.). Aquesta sintaxi es descriu 75a @ref{Introducció al marcatge de text}. 76 77@item 78Els @notation{ambitus}, o indicacions de tessitura vocal, es poden 79afegir al principi dels pentagrames vocals, com s'explica a 80@ref{Tessitura}. 81 82@item 83De forma predeterminada, les indicacions dinàmiques se situen a 84sota del pentagrama, però a la música coral se solen disposar per 85sobre del pentagrama per evitar la lletra, com s'explica a 86@ref{Disposicions de la partitura per a música coral}. 87 88@end itemize 89 90@morerefs 91Glossari musical: 92@rglos{ambitus}. 93 94Manual d'aprenentatge: 95@rlearning{Elaborar cançons senzilles}. 96 97Referència de la notació: 98@ref{Introducció al marcatge de text}, 99@ref{Tessitura}, 100@ref{Disposicions de la partitura per a música coral}. 101 102Fragments de codi: 103@rlsr{Vocal music}. 104 105@node Introducció de la lletra 106@unnumberedsubsubsec Introducció de la lletra 107@translationof Entering lyrics 108 109@cindex lletra 110@cindex lletra, introduir 111@cindex introduir la lletra 112@cindex format de la lletra 113@cindex lletra, donar format 114@cindex puntuació en la lletra 115@cindex lletra, puntuació en la 116@cindex espais a la lletra 117@cindex cometes a la lletra 118@cindex puntuació 119@funindex \lyricmode 120 121@c TODO should we explain hyphens here 122 123La lletra de les cançons s'introdueix en un mode d'entrada 124especial que s'inicia mitjançant la paraula clau 125@code{\lyricmode}, o bé mitjançant @code{\addlyrics} 126@code{\lyricsto}. En aquest mode especial d'entrada, el caràcter 127@code{d} no s'analitza com una nota, sinó més bé com una síl·laba 128d'una sola lletra. Dit d'una altra forma, les síl·labes 129s'introdueixen com les notes, però l'altura de les notes se 130substitueix per text. 131 132Per exemple: 133 134@c TODO translate -FV 135@example 136\lyricmode @{ Three4 blind mice,2 three4 blind mice2 @} 137@end example 138 139Hi ha dos mètodes principals per especificar la col·locació 140horitzontal de les síl·labes: mitjançant la indicació de la 141duració de cada síl·laba explícitament, com a l'exemple anterior, 142o deixant que la lletra s'alinee automàticament amb una melodia o 143una altra veu de música, utilitzant @code{\addlyrics} o 144@code{\lyricsto}. El primer mètode es descriu a continuació sota 145l'epígraf @ref{Duració manual de les síl·labes}. El segon mètode 146es descriu a @ref{Duració automàtica de les síl·labes}. 147 148Una paraula o síl·laba de la lletra comença amb un caràcter 149alfabètic (i alguns altres caràcters, vegeu a sota) i acaba amb un 150espai o dígit. La resta dels caràcters dins de la síl·laba poden 151ser qualssevol caràcters que no siguin dígit o espais. 152 153A causa que qualsevol caràcter que no és un dígit o un espai es 154considera part de la síl·laba, una paraula és vàlida fins i tot si 155acaba amb @code{@}}, cosa que sovint porta a l'error següent: 156 157@example 158\lyricmode @{ la la la@} 159@end example 160 161A aquest exemple, el símbol @code{@}} està inclòs dins de la 162síl·laba final, per tant la clau d'obertura no es compensa amb la 163corresponent clau de tancament i el fitxer d'entrada probablement 164no es podrà processar. En comptes d'allò, les claus sempre han 165d'anar rodejades per espais: 166 167@example 168\lyricmode @{ la la la @} 169@end example 170 171Els signes de puntuació, les lletres amb caràcters accentuats o de 172qualsevol llengua diferent de l'anglès, o els caràcters especials 173(com el símbol de cor o les cometes inclinades), es poden inserir 174directament al fitxer d'entrada, sempre que es desi amb la 175codificació UTF-8. Per a més informació, consulteu 176@ref{Caràcters especials}. 177 178Els signes de puntuació, les lletres amb caràcters accentuats o de 179qualsevol llengua diferent de l'anglès, o els caràcters especials 180(com el símbol de cor, o les cometes inclinades), es poden inserir 181directament al fitxer d'entrada, sempre que es gravi amb la 182codificació UTF-8. Per a més informació, consulteu 183@ref{Caràcters especials}. 184 185@lilypond[quote,verbatim] 186\relative { d''8 c16 a bes8 f ees' d c4 } 187\addlyrics { „Schad’ um das schö -- ne grü -- ne Band, } 188@end lilypond 189 190Es poden usar les cometes normals dins de la lletra, però han 191d'anar precedides pel caràcter de barra invertida i la síl·laba en 192el seu conjunt s'ha d'envoltar en un altre parell de cometes. Per 193exemple, 194 195@lilypond[quote,verbatim] 196\relative { \time 3/4 e'4 e4. e8 d4 e d c2. } 197\addlyrics { "\"I" am so lone -- "ly,\"" said she } 198@end lilypond 199 200La definició completa del començament d'una paraula al mode lyrics 201(lletra) és quelcom més complexa. Una paraula al mode lyrics 202comença per: un caràcter alfabètic, @code{_}, @code{?}, 203@code{!}, @code{:}, @code{'}, els caràcters de control des de 204@code{^A} fins a @code{^F}, des de @code{^Q} fins a @code{^W}, 205@code{^Y}, @code{^^}, qualsevol caràcter de 8 bits amb codi 206consistent amb la combinació d'una barra invertida seguida per 207@code{`}, @code{'}, @code{"} o @code{^}. 208 209@c " to balance double quotes for not-so-bright context-sensitive editors 210 211L'ús d'elements de marcatge @code{\markup} dins de la pròpia 212lletra dóna un enorme control sobre l'aparença de la lletra. Per 213veure una explicació de moltes de les opcions, vegeu 214@ref{Donar format al text}. 215 216@snippets 217@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle] 218{snippets/formatting-lyrics-syllables.ly} 219 220@morerefs 221Manual d'aprenentatge; 222@rlearning{Cançons}. 223 224Referència de la notació: 225@ref{Duració automàtica de les síl·labes}, 226@ref{Tipus de lletra}, 227@ref{Donar format al text}, 228@ref{Modes d'entrada}, 229@ref{Duració manual de les síl·labes}, 230@ref{Caràcters especials}. 231 232Referència de funcionament intern: 233@rinternals{LyricText}. 234 235Fragments de codi: 236@rlsr{Text}. 237 238@node Alineació de la lletra a una melodia 239@unnumberedsubsubsec Alineació de la lletra a una melodia 240@translationof Aligning lyrics to a melody 241 242@cindex lletra, alineació a una melodia 243@cindex @code{associatedVoice} 244@funindex \lyricmode 245@funindex \addlyrics 246@funindex \lyricsto 247 248La lletra s'interpreta al mode @code{\lyricmode} y s'imprimeix 249dins del context anomenat @code{Lyrics}, 250 251@example 252\new Lyrics \lyricmode @{ @dots{} @} 253@end example 254 255Dues variants de @code{\lyricmode} a més disposen d'un context 256associat que s'usa per sincronitzar les síl·labes de la lletra amb 257la música. @code{\addlyrics}, que és més convenient, segueix 258immediatament al contingut musical del context de Voice amb el que 259s'ha de sincronitzar, creant implícitament un context Lyrics 260complet, @code{\lyricsto} és més versàtil i requereix tant que 261s'especifiqui el context Voice associat pel seu nom, com que es 262creï explícitament un context contenidor Lyrics. Per veure més 263detalls, consulteu @ref{Duració automàtica de les síl·labes}. 264 265La lletra es pot alinear amb la melodia de dues maneres 266principals: 267 268@itemize 269 270@item 271Es pot alinear la lletra automàticament, agafant-se les duracions 272de les síl·labes d'una altra veu de musica, o (en circumstàncies 273especials) una melodia associada, usant 274@code{\addlyrics}, @code{\lyricsto}, o establint el valor de la 275propietat @code{associatedVoice}. Per veure més detalls, 276consulteu @ref{Duració automàtica de les síl·labes}. 277 278@lilypond[quote,ragged-right,verbatim] 279<< 280 \new Staff << 281 \time 2/4 282 \new Voice = "una" \relative { 283 \voiceOne 284 c''4 b8. a16 g4. r8 a4 ( b ) c2 285 } 286 \new Voice = "dos" \relative { 287 \voiceTwo 288 s2 s4. f'8 e4 d c2 289 } 290 >> 291 292% agafa les duracions i l'alineació de les notes a «una» 293 294 \new Lyrics \lyricsto "una" { 295 Life is __ _ love, live __ life. 296 } 297 298% agafa les duracions i l'alineació de les notes a «una» inicialment 299% després canvia a «dos» 300 \new Lyrics \lyricsto "una" { 301 No more let 302 \set associatedVoice = "dos" % s'ha d'establir una síl·laba més aviat 303 sins and sor -- rows grow. 304 } 305>> 306@end lilypond 307 308La primera línia de lletra mostra la forma normal d'introduir la lletra. 309 310La segona línia de text mostra com es pot canviar la veu del la 311que s'agafen les duracions per a les síl·labes. Això és útil si 312el text de les diferents estrofes correspon amb les mateixes notes 313de formes diferents, i totes les duracions estan disponibles dins 314de contextos de veu. Per veure més detalls, consulteu @ref{Versos}. 315 316@item 317El text es pot alinear independentment de la duració de qualsevol 318nota si les duracions de les síl·labes s'especifiquen 319explícitament, i s'escriuen amb @code{\lyricmode}. 320 321@lilypond[quote,ragged-right,verbatim] 322<< 323 \new Voice = "one" \relative { 324 \time 2/4 325 c''4 b8. a16 g4. f8 e4 d c2 326 } 327 328% usa la duració explícita prèvia de 2: 329 \new Lyrics \lyricmode { 330 Joy to the earth! 331 } 332 333% duració explícita, establerta a un ritme diferent 334 \new Lyrics \lyricmode { 335 Life4 is love,2. live4 life.2 336 } 337>> 338@end lilypond 339 340El primer vers no està alineat amb les notes perquè no es van 341especificar les duracions, i s'utilitza el valor previ de 2 342(blanca) per a totes les síl·labes. 343 344El segon vers mostra com les paraules es poden alinear de forma 345independent de les notes. Això és útil si el text dels diversos 346versos es correspon amb les notes de maneres diferents, però les 347duracions requerides no estan disponibles a un context de música. 348Per veure més detalls, consulteu 349@ref{Duració manual de les síl·labes}. Aquesta tècnica també és 350útil quan es vol preparar un diàleg a sobre de la música; 351per veure exemple que mostren això, consulteu 352@ref{Diàlegs a sobre de la música}. 353 354@end itemize 355 356@morerefs 357Manual de aprenentatge: 358@rlearning{Alineació de la lletra a una melodia}. 359 360Referència de la notació: 361@ref{Explicació dels contextos}, 362@ref{Duració automàtica de les síl·labes}. 363@ref{Versos}, 364@ref{Duració manual de les síl·labes}, 365@ref{Diàlegs a sobre de la música}. 366@ref{Duració manual de les síl·labes}. 367 368Referència de funcionament interno: 369@rinternals{Lyrics}. 370 371@node Duració automàtica de les síl·labes 372@unnumberedsubsubsec Duració automàtica de les síl·labes 373@translationof Automatic syllable durations 374 375@cindex síl·labes, duració automàtica de les 376@cindex lletra i melodies 377@cindex associatedVoice 378@funindex \addlyrics 379@funindex \lyricsto 380 381Les síl·labes de la lletra es poden alinear automàticament amb les 382notes d'una melodia de tres formes: 383 384@itemize 385 386@item 387especificant pel seu nom el context Voice que conté la melodia, 388amb @code{\lyrics}, 389 390@item 391introduint la lletra amb @code{\addlyrics} i col·locant-la 392immediatament després del context de veu que conté la melodia. 393 394@item 395establint un valor per a la propietat @code{associatedVoice}, 396l'alineació de la lletra es por moure a un context de veu 397diferent, especificat pel seu nom, en qualsevol moment musical. 398 399@end itemize 400 401Als tres mètodes es poden traçar guions de separació entre les 402síl·labes d'una paraula i línies extensores després del final 403d'una paraula. Per veure més detalls, vegeu 404@ref{Línies d'extensió i guions}. 405 406El context @code{Voice} que conté la melodia amb la qual s'està 407alineant la lletra, no ha d'haver @qq{mort}, o es perdrà la lletra 408a partir d'aquest punt. Això pot passar si hi ha períodes en els 409quals aquesta veu no té res a fer. Per veure mètodes per mantenir 410vius els contextos, consulteu 411@ref{Manteniment amb vida dels contextos}. 412 413@subheading Ús de @code{\lyricsto} 414 415@cindex \lyricsto 416@funindex \lyricsto 417 418Les síl·labes de la lletra es poden alinear automàticament sota 419les notes d'una melodia especificant pel seu nom el context de veu 420que conté la melodia, amb @code{\lyricsto}: 421 422@lilypond[quote,verbatim] 423<< 424 \new Voice = "melodia" \relative { 425 a'1 a4. a8 a2 426 } 427 \new Lyrics \lyricsto "melodia" { 428 These are the words 429 } 430>> 431@end lilypond 432 433@noindent 434Això alinea les síl·labes amb les notes del context @code{Voice} 435anomenat, que ha d'existir prèviament. Per tant, normalment 436s'especifica primer el context @code{Voice} seguit del context 437@code{Lyrics}. La lletra en sí segueix a l'ordre 438@code{\lyricsto}. L'ordre @code{\lyricsto} invoca automàticament 439el mode de lletra. De forma predeterminada, la lletra es col·loca 440per sota de les notes. Per a d'altres col·locacions, consulteu 441@ref{Posicionament vertical de la lletra}. 442 443 444@subheading Ús de @code{\addlyrics} 445 446@cindex \addlyrics 447@funindex \addlyrics 448 449L'ordre @code{\addlyrics} és realment tans sols una forma còmoda 450d'escriure una estructura del LilyPond més complicada si cal per 451la lletra. 452 453@example 454@{ MÚSICA @} 455\addlyrics @{ LLETRA @} 456@end example 457 458@noindent 459és el mateix que 460 461@example 462\new Voice = "blabla" @{ MÚSICA @} 463\new Lyrics \lyricsto "blabla" @{ LLETRA @} 464@end example 465 466Heus ací un exemple: 467 468@lilypond[verbatim,quote] 469{ 470 \time 3/4 471 \relative { c'2 e4 g2. } 472 \addlyrics { play the game } 473} 474@end lilypond 475 476Es poden afegir més versos posant més seccions 477@code{\addlyrics}: 478 479@lilypond[ragged-right,verbatim,quote] 480{ 481 \time 3/4 482 \relative { c'2 e4 g2. } 483 \addlyrics { play the game } 484 \addlyrics { speel het spel } 485 \addlyrics { joue le jeu } 486} 487@end lilypond 488 489L'ordre @code{\addlyrics} no pot manegar situacions de polifonia. 490A més a més, no pot usar-se per associar lletra a un context de 491tabulatura @code{TabVoice}. Per a aquests casos s'hauria d'usar 492@code{\lyricsto}. 493 494@subheading Ús de @code{associatedVoice} 495 496Es pot canviar la melodia a la qual s'alinea la lletra mitjançant 497l'establiment de la propietat @code{associatedVoice}, 498 499@example 500\set associatedVoice = "lala" 501@end example 502 503@noindent 504 505El valor de la propietat (aquí: @code{"lala"}) ha de ser el nom 506d'un context @code{Voice}. Per raons tècniques, l'ordre 507@code{\set} s'ha d'escriure una síl·laba abans de la qual es vol 508aplicar el canvi de veu. 509 510Heus ací un exemple que mostra el seu ús: 511 512@lilypond[quote,ragged-right,verbatim] 513<< 514 \new Staff << 515 \time 2/4 516 \new Voice = "una" \relative { 517 \voiceOne 518 c''4 b8. a16 g4. r8 a4 ( b ) c2 519 } 520 \new Voice = "dos" \relative { 521 \voiceTwo 522 s2 s4. f'8 e8 d4. c2 523 } 524 >> 525% agafa les duracions i l'alineació de les notes de «una» inicialment 526% després canvia a «dos» 527 \new Lyrics \lyricsto "una" { 528 No more let 529 \set associatedVoice = "dos" % s'ha d'establir una síl·laba prèviament 530 sins and sor -- rows grow. 531 } 532>> 533@end lilypond 534 535@morerefs 536Referència de la notació: 537@ref{Línies d'extensió i guions}, 538@ref{Manteniment amb vida dels contextos}, 539@ref{Posicionament vertical de la lletra}. 540 541 542@node Duració manual de les síl·labes 543@unnumberedsubsubsec Duració manual de les síl·labes 544@translationof Manual syllable durations 545 546A certes músiques vocals complexes pot ser desitjable col·locar la 547lletra de forma completament independent de les notes. En aquest 548cas, no heu d'usar @code{\lyricsto} ni @code{\addlyrics} i no heu 549d'establir un valor per a @code{associatedVoice}. Les síl·labes 550s'escriuen com a notes -- però substituint els noms de les notes 551per text -- i la duració de cada síl·laba s'escriu explícitament 552després de la síl·laba. 553 554Es poden traçar línies separadores entre les síl·labes, com és 555usual, però no es poden traçar línies extensores quan no hi ha una 556veu associada. 557 558Heus ací dos exemples: 559 560@lilypond[verbatim,quote] 561<< 562 \new Voice = "melodia" \relative { 563 c''2 a f f e e 564 } 565 \new Lyrics \lyricmode { 566 c4. -- a -- f -- f -- e2. -- e 567 } 568>> 569@end lilypond 570 571 572@lilypond[quote,verbatim,ragged-right] 573<< 574 \new Staff { 575 \relative { 576 c''2 c2 577 d1 578 } 579 } 580 \new Lyrics { 581 \lyricmode { 582 I2 like4. my8 cat!1 583 } 584 } 585 \new Staff { 586 \relative { 587 c'8 c c c c c c c 588 c8 c c c c c c c 589 } 590 } 591>> 592@end lilypond 593 594Aquesta tècnica és molt útil quan s'escriuen diàlegs a sobre a la 595música, vegeu @ref{Diàlegs a sobre de la música}. 596 597Per canviar l'alineació de les síl·labes, simplement sobreescriviu 598la propietat @code{self-alignment-X}: 599 600@lilypond[verbatim,quote] 601<< 602 \new Voice = "melodia" \relative { 603 \time 3/4 604 c'2 e4 g2 f 605 } 606 \new Lyrics \lyricmode { 607 \override LyricText.self-alignment-X = #LEFT 608 play1 a4 game4 609 } 610>> 611@end lilypond 612 613@morerefs 614Referència de la notació: 615@ref{Manteniment amb vida dels contextos}. 616 617Referència de funcionament intern: 618@rinternals{Lyrics}, 619@rinternals{Voice}. 620 621 622@node Diverses síl·labes sobre una nota 623@unnumberedsubsubsec Diverses síl·labes sobre una nota 624@translationof Multiple syllables to one note 625 626@funindex _ 627@cindex lligadures en la lletra 628@cindex espais en la lletra 629@cindex cometes en la lletra 630 631Per assignar més d'una síl·laba a una única nota amb espais entre 632les síl·labes, podem envoltar la frase entre cometes o utilitzar 633un caràcter de guió sota @code{_}. De forma alternativa, podem 634usar el símbol de titlla corba (@code{~}) per obtenir una 635lligadura de text. 636 637@lilypond[quote,ragged-right,verbatim] 638{ 639 \relative { 640 \autoBeamOff 641 r8 b' c fis, fis c' b e, 642 } 643 \addlyrics 644 { 645 \override LyricHyphen.minimum-distance = #1.0 % Assegura que els guionets són visibles 646 Che_in ques -- ta_e_in quel -- l'al -- tr'on -- da 647 } 648 \addlyrics { "Che in" ques -- "ta e in" quel -- l'al -- tr'on -- da } 649 \addlyrics { Che~in ques -- ta~e~in quel -- l'al -- tr'on -- da } 650} 651@end lilypond 652 653@morerefs 654Referència de funcionament intern: 655@rinternals{LyricCombineMusic}. 656 657 658@node Diverses notes sobre una síl·laba 659@unnumberedsubsubsec Diverses notes sobre una síl·laba 660@translationof Multiple notes to one syllable 661 662@cindex melisma 663@cindex melismata 664@cindex fraseig, a la lletra 665@funindex \melisma 666@funindex \melismaEnd 667 668A vegades, i sobretot a la música medieval i del barroc, diverses 669notes es canten sobre una síl·laba única; aquestes vocalitzacions 670reben el nom de melismes, o melismata (vegeu 671@rglos{melisma}). La síl·laba d'un melisma se sol alinear per 672l'esquerra amb la primera nota del melisma. 673 674Quan es produeix un melisma sobre una síl·laba diferent de 675l'última d'una paraula, aquesta síl·laba se sol unir a la següent 676amb un guió separador. Això s'indica al codi d'entrada escrivint 677un doble guió, @w{@code{--}}, immediatament després de la síl·laba. 678 679De forma alternativa, quan es produeix un melisma sobre l'última o 680sobre l'única síl·laba d'una paraula, se sol traçar una línia 681extensora des del final de la síl·laba fins l'última nota del 682melisma. Aixo s'indica en el codi d'entrada escrivint una doble 683barra baixa o caràcter de subrallat, @code{__}, immediatament 684després de la paraula. 685 686Hi ha cinc formes d'indicar els melismes: 687 688@itemize 689 690@item 691Es creen melismes automàticament sobre les notes unides mitjançant 692lligadura d'unió: 693 694@lilypond[quote,verbatim] 695<< 696 \new Voice = "melodia" \relative { 697 \time 3/4 698 f''4 g2 ~ | 699 4 e2 ~ | 700 8 701 } 702 \new Lyrics \lyricsto "melodia" { 703 Ky -- ri -- e __ 704 } 705>> 706@end lilypond 707 708@item 709Es poden crear melismes automàticament a partir de la música 710escrivint lligadures d'expressió sobre les notes de cada melisma. 711Aquesta és la forma usual d'escriure la lletra: 712 713@lilypond[quote,verbatim] 714<< 715 \new Voice = "melodia" \relative { 716 \time 3/4 717 f''4 g8 ( f e f ) 718 e8 ( d e2 ) 719 } 720 \new Lyrics \lyricsto "melodia" { 721 Ky -- ri -- e __ 722 } 723>> 724@end lilypond 725 726Observeu que les lligadures de fraseig no afectes a la creació de 727melismes. 728 729@item 730Es considera que les notes formen un melisma quan s'uneixen 731manualment mitjançant barra, sempre i quan el barrat automàtic 732estigui desactivat. Vegeu 733@ref{Establir el comportament de les barres automàtiques}. 734 735@lilypond[quote,verbatim] 736<< 737 \new Voice = "melodia" \relative { 738 \time 3/4 739 \autoBeamOff 740 f''4 g8[ f e f] 741 e2. 742 } 743 \new Lyrics \lyricsto "melodia" { 744 Ky -- ri -- e 745 } 746>> 747@end lilypond 748 749Clarament, això no és adequat per als melismes formats per notes 750de duració més llarga que la corxera. 751 752@item 753Un grup denotes sense lligadura d'expressió es tracta com un 754melisma si estan envoltades per @code{\melisma} i 755@code{\melismaEnd}. 756 757@lilypond[quote,verbatim] 758<< 759 \new Voice = "melodia" \relative { 760 \time 3/4 761 f''4 g8 762 \melisma 763 f e f 764 \melismaEnd 765 e2. 766 } 767 \new Lyrics \lyricsto "melodia" { 768 Ky -- ri -- e 769 } 770>> 771@end lilypond 772 773@item 774Es pot definir un melisma enterament dins de la lletra escrivint 775un caràcter de barra baixa aïllat, @code{_}, per cada nota 776addicional que es vol afegir el melisma. 777 778@lilypond[verbatim, quote] 779<< 780 \new Voice = "melodia" \relative { 781 \time 3/4 782 f''4 g8 f e f 783 e8 d e2 784 } 785 \new Lyrics \lyricsto "melodia" { 786 Ky -- ri -- _ _ _ e __ _ _ 787 } 788>> 789@end lilypond 790 791@end itemize 792 793És possible tenir lligadures d'unió o d'expressió i barres manuals 794a la melodia sense que indiquin melisma. Per fer-lo, ajusteu el 795valor de @code{melismaBusyProperties}: 796 797@lilypond[verbatim,quote] 798<< 799 \new Voice = "melodia" \relative { 800 \time 3/4 801 \set melismaBusyProperties = #'() 802 c'4 d ( e ) 803 g8 [ f ] f4 ~ 4 804 } 805 \new Lyrics \lyricsto "melodia" { 806 Ky -- ri -- e e -- le -- i -- son 807 } 808>> 809@end lilypond 810 811Es poden usar d'altres valors per a @code{melismaBusyProperties} 812si volem incloure o excloure selectivament les lligadures d'unió, 813lligadures d'expressió o barres de la detecció automàtica dels 814melismes; vegeu @code{melismaBusyProperties} a l'apartat 815@rinternals{Tunable context properties}. 816 817Como a alternativa, si totes les indicacions de melisma 818s'ignoraran, es pot establir @code{ignoreMelismata} al valor 819vertader; vegeu @ref{Versos amb ritmes diferents}. 820 821Si es requereix un melisma al transcurs d'un passatge en el qual 822@code{melismaBusyProperties} està actiu, pot indicar-se col·locant 823una sola barra baixa a la lletra per cada nota que s'ha d'incloure 824dins del melisma: 825 826@lilypond[verbatim,quote] 827<< 828 \new Voice = "melodia" \relative { 829 \time 3/4 830 \set melismaBusyProperties = #'() 831 c'4 d ( e ) 832 g8 [ f ] ~ 4 ~ f 833 } 834 \new Lyrics \lyricsto "melodia" { 835 Ky -- ri -- _ e __ _ _ _ 836 } 837>> 838@end lilypond 839 840 841@predefined 842@code{\autoBeamOff}, 843@code{\autoBeamOn}, 844@code{\melisma}, 845@code{\melismaEnd}. 846@endpredefined 847 848@morerefs 849Glossari musical: 850@rglos{melisma}. 851 852Manual d'aprenentatge: 853@rlearning{Alineació de la lletra a una melodia}. 854 855Referència de la notació: 856@ref{Alineació de la lletra a una melodia}, 857@ref{Duració automàtica de les síl·labes}, 858@ref{Establir el comportament de les barres automàtiques}, 859@ref{Versos amb ritmes diferents}. 860 861Referència de funcionament intern: 862@rinternals{Tunable context properties}. 863 864@knownissues 865No es creen automàticament línies extensores sota els melismes; 866s'han d'inserir manualment amb un doble guió baix. 867 868@node Línies d'extensió i guions 869@unnumberedsubsubsec Línies d'extensió i guions 870@translationof Extenders and hyphens 871 872@cindex melisma 873@cindex extensora, línia 874@cindex línia d'extensió 875 876@c TODO cf Multiple notes to one syllable; should this be merged in? 877 878@c leave this as samp. -gp 879Els melismes s'indiquen mitjançant una línia horitzontal centrada 880entre una síl·laba i la següent. Aquesta línia rep el nom de 881línia d'extensió, i s'escriu com @samp{ __ } (fixeu-vos en els 882espais abans i després dels guions baixos). 883 884@warning{Els melismes s'indiquen a la partitura amb línies 885extensores, que s'escriuen amb un doble guió baix; però també es 886poden introduir melismes curts mitjançant salts de notes 887individuals, que s'escriuen com caràcters aïllats de guió baix; de 888forma predeterminada aquests caràcters no produeixen la impressió 889d'una línia d'extensió.} 890 891@cindex guiones 892 893@c leave this as samp. -gp 894Els guions centrats s'escriuen com @samp{ -- } entre síl·labes 895d'una mateixa paraula (fixeu-vos en els espais abans i després del 896dos guionets). El guionet quedarà centrat entres les síl·labes, i 897la seva longitud s'ajustarà en funció de l'espai que existeix 898entre elles. 899 900En la música gravada de manera molt atapeïda, es poden treure els 901guionets. Es pot controlar si passa això o no, mitjançant les 902propietats @code{minimum-distance} (distància mínima entre les 903dues síl·labes) i la @code{minimum-length} (umbral per sota del 904qual se suprimeixen els guionets) de @code{LyricHyphen}. 905 906@morerefs 907Referència de funcionament intern: 908@rinternals{LyricExtender}, 909@rinternals{LyricHyphen}. 910 911 912@node Tècniques específiques per a les lletres 913@subsection Tècniques específiques per a les lletres 914@translationof Techniques specific to lyrics 915 916@c TODO this whole section is to be reorganised 917 918@menu 919* Treball amb lletra i variables:: 920* Posicionament vertical de la lletra:: 921* Col·locació horitzontal de les síl·labes:: 922* Lletra i repeticions:: 923* Lletres en divisi:: 924* Polifonia amb lletres compartides:: 925@end menu 926 927 928 929@node Treball amb lletra i variables 930@unnumberedsubsubsec Treball amb lletra i variables 931@translationof Working with lyrics and variables 932 933@cindex lyrics, using variables 934 935Es poden crear variables que contenen lletra, però la lletra s'ha 936d'introduir en el mode lletra: 937 938@lilypond[quote,verbatim] 939musicOne = \relative { 940 c''4 b8. a16 g4. f8 e4 d c2 941} 942verseOne = \lyricmode { 943 Joy to the world, the Lord is come. 944} 945\score { 946 << 947 \new Voice = "one" { 948 \time 2/4 949 \musicOne 950 } 951 \new Lyrics \lyricsto "one" { 952 \verseOne 953 } 954 >> 955} 956@end lilypond 957 958No cal escriure les duraciones si la variable s'invocarà amb 959@code{\addlyrics} o amb @code{\lyricsto}. 960 961Per a disposicions diferents o més complexes, la millor forma és 962definir en primer lloc les variables de la música i de la lletra, 963després preparar una jerarquia de pentagrames i lletres, ometent 964la lletra en sí, i després posar la lletra utilitzant 965@code{\context} per sota. Això assegura que les veus 966referenciades per @code{\lyricsto} siempre han estat definides 967prèviament. Per exemple: 968 969@lilypond[quote,verbatim] 970sopranoMusic = \relative { c''4 c c c } 971contraltoMusic = \relative { a'4 a a a } 972sopranoWords = \lyricmode { Sop -- ra -- no words } 973contraltoWords = \lyricmode { Con -- tral -- to words } 974 975\score { 976 \new ChoirStaff << 977 \new Staff { 978 \new Voice = "sopranos" { 979 \sopranoMusic 980 } 981 } 982 \new Lyrics = "sopranos" 983 \new Lyrics = "contraltos" 984 \new Staff { 985 \new Voice = "contraltos" { 986 \contraltoMusic 987 } 988 } 989 \context Lyrics = "sopranos" { 990 \lyricsto "sopranos" { 991 \sopranoWords 992 } 993 } 994 \context Lyrics = "contraltos" { 995 \lyricsto "contraltos" { 996 \contraltoWords 997 } 998 } 999 >> 1000} 1001@end lilypond 1002 1003@morerefs 1004Referència de la notació: 1005@ref{Posicionament vertical de la lletra}. 1006 1007Referència de funcionament intern: 1008@rinternals{LyricCombineMusic}, 1009@rinternals{Lyrics}. 1010 1011 1012@node Posicionament vertical de la lletra 1013@unnumberedsubsubsec Posicionament vertical de la lletra 1014@translationof Placing lyrics vertically 1015 1016@cindex posicionament de la lletra 1017@cindex lletra, posicionament 1018 1019Depenent del tipus de música, la lletra pot col·locar-se sobre el 1020pentagrama, a sota del pentagrama o entre dos pentagrames. El més 1021fàcil és situar la lletra a sota de la pauta associada, i es pot 1022aconseguir simplement definint el context Lyrics per sota del 1023context Staff: 1024 1025@lilypond[quote,verbatim] 1026\score { 1027 << 1028 \new Staff { 1029 \new Voice = "melodia" { 1030 \relative { c''4 c c c } 1031 } 1032 } 1033 \new Lyrics { 1034 \lyricsto "melodia" { 1035 Here are the words 1036 } 1037 } 1038 >> 1039} 1040@end lilypond 1041 1042Es pot col·locar la lletra sobre el pentagrama usat un dels dos 1043mètodes disponibles: el més senzill (i preferible) és usar la 1044mateixa sintaxi que s'ha vist més a dalt i especificar 1045explícitament la posició de la lletra: 1046 1047@lilypond[quote,verbatim] 1048\score { 1049 << 1050 \new Staff = "staff" { 1051 \new Voice = "melody" { 1052 \relative { c''4 c c c } 1053 } 1054 } 1055 \new Lyrics \with { alignAboveContext = "staff" } { 1056 \lyricsto "melody" { 1057 Here are the words 1058 } 1059 } 1060 >> 1061} 1062@end lilypond 1063 1064Com a alternativa, es pot usar un procés en dos passos. En primer 1065lloc es declara el context Lyrics (sense cap contingut), abans 1066dels contextos Staff i Voice, i després s'escriu l'ordre 1067@code{\lyricsto} després de la declaració de Voice a què fa 1068referència, usant @code{\context}, com es veu a continuació: 1069 1070@lilypond[quote,verbatim] 1071\score { 1072 << 1073 \new Lyrics = "lyrics" \with { 1074 % lyrics above a staff should have this override 1075 \override VerticalAxisGroup.staff-affinity = #DOWN 1076 } 1077 \new Staff { 1078 \new Voice = "melody" { 1079 \relative { c''4 c c c } 1080 } 1081 } 1082 \context Lyrics = "lyrics" { 1083 \lyricsto "melody" { 1084 Here are the words 1085 } 1086 } 1087 >> 1088} 1089@end lilypond 1090 1091Quan hi ha dues veus sobre pentagrames separats, la lletra es pot 1092col·locar sobre ells usant qualsevol d'aquests mètodes. Heus ací 1093un exemple del segon mètode: 1094 1095@lilypond[quote,verbatim] 1096\score { 1097 \new ChoirStaff << 1098 \new Staff { 1099 \new Voice = "sopranos" { 1100 \relative { c''4 c c c } 1101 } 1102 } 1103 \new Lyrics = "sopranos" 1104 \new Lyrics = "contraltos" \with { 1105 % lyrics above a staff should have this override 1106 \override VerticalAxisGroup.staff-affinity = #DOWN 1107 } 1108 \new Staff { 1109 \new Voice = "contraltos" { 1110 \relative { a'4 a a a } 1111 } 1112 } 1113 \context Lyrics = "sopranos" { 1114 \lyricsto "sopranos" { 1115 Sop -- ra -- no words 1116 } 1117 } 1118 \context Lyrics = "contraltos" { 1119 \lyricsto "contraltos" { 1120 Con -- tral -- to words 1121 } 1122 } 1123 >> 1124} 1125@end lilypond 1126 1127És possible generar d'altres combinacions de lletra i pautes 1128mitjançant l'elaboració dels exemples anteriors, o examinant les 1129plantilles del Manual d'Aprenentatge, vegeu 1130@rlearning{Plantilles de conjunts vocals}. 1131 1132@snippets 1133@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle] 1134{snippets/obtaining-2.12-lyrics-spacing-in-newer-versions.ly} 1135 1136@morerefs 1137Manual d' aprenentatge: 1138@rlearning{Plantilles de conjunts vocals}. 1139 1140Referència de la notació: 1141@ref{Ordre de disposició dels contextos}, 1142@ref{Creació i referenciació dels contextos}. 1143 1144 1145@node Col·locació horitzontal de les síl·labes 1146@unnumberedsubsubsec Col·locació horitzontal de les síl·labes 1147@translationof Placing syllables horizontally 1148 1149@cindex espaiat de la lletra 1150@cindex lletra, augmentar la separació 1151 1152Per augmentar la separació entre les línies de text, establiu la 1153propietat @code{minimum-distance} de @code{LyricSpace}. 1154 1155@lilypond[verbatim,quote,ragged-right] 1156\relative c' { 1157 c c c c 1158 \override Lyrics.LyricSpace.minimum-distance = #1.0 1159 c c c c 1160} 1161\addlyrics { 1162 longtext longtext longtext longtext 1163 longtext longtext longtext longtext 1164} 1165@end lilypond 1166 1167@noindent 1168Per aplicar aquest canvi a totes les lletres de la partitura, 1169ajusteu la propietat dins del bloc @code{\layout}. 1170 1171@lilypond[verbatim,quote,ragged-right] 1172\score { 1173 \relative { 1174 c' c c c 1175 c c c c 1176 } 1177 \addlyrics { 1178 longtext longtext longtext longtext 1179 longtext longtext longtext longtext 1180 } 1181 \layout { 1182 \context { 1183 \Lyrics 1184 \override LyricSpace.minimum-distance = #1.0 1185 } 1186 } 1187} 1188@end lilypond 1189 1190@snippets 1191@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle] 1192{snippets/lyrics-alignment.ly} 1193 1194@c TODO: move to LSR -vv 1195 1196La comprovació necessària per assegurar que les inscripcions de 1197text estiguin dins dels marges, requereix càlculs addicionals. 1198Per accelerar lleugerament el processat, es pot desactivar aquesta 1199funcionalitat: 1200 1201@example 1202\override Score.PaperColumn.keep-inside-line = ##f 1203@end example 1204 1205Per fer que el text eviti també les línies divisòries, useu 1206 1207@example 1208\layout @{ 1209 \context @{ 1210 \Lyrics 1211 \consists "Bar_engraver" 1212 \consists "Separating_line_group_engraver" 1213 \hide BarLine 1214 @} 1215@} 1216@end example 1217 1218@node Lletra i repeticions 1219@unnumberedsubsubsec Lletra i repeticions 1220@translationof Lyrics and repeats 1221 1222@cindex repeticions i lletra 1223@cindex lletra, repeticions 1224 1225@subheading Repeticions senzilles 1226 1227Les repeticions @emph{en la música} es descriuen extensament a 1228alguna altra part d'aquest maual; vegeu @ref{Repeticions}. 1229Aquesta secció explica com afegir lletra a seccions de música que 1230es repeteixen. 1231 1232La lletra que va amb una secció de música que es repeteix, hauria 1233d'estar envoltada en la mateixa construcció de repeticions exacta 1234que la música, si el text no canvia. 1235 1236@lilypond[verbatim,quote] 1237\score { 1238 << 1239 \new Staff { 1240 \new Voice = "melody" { 1241 \relative { 1242 a'4 a a a 1243 \repeat volta 2 { b4 b b b } 1244 } 1245 } 1246 } 1247 \new Lyrics { 1248 \lyricsto "melody" { 1249 Not re -- peat -- ed. 1250 \repeat volta 2 { Re -- peat -- ed twice. } 1251 } 1252 } 1253 >> 1254} 1255@end lilypond 1256 1257El text s'expandirà correctament d'aquesta manera si es despleguen 1258les repeticions. 1259 1260@lilypond[verbatim,quote] 1261\score { 1262 \unfoldRepeats { 1263 << 1264 \new Staff { 1265 \new Voice = "melody" { 1266 \relative { 1267 a'4 a a a 1268 \repeat volta 2 { b4 b b b } 1269 } 1270 } 1271 } 1272 \new Lyrics { 1273 \lyricsto "melody" { 1274 Not re -- peat -- ed. 1275 \repeat volta 2 { Re -- peat -- ed twice. } 1276 } 1277 } 1278 >> 1279 } 1280} 1281@end lilypond 1282 1283Si la secció repetida ha de desplegar-se i té una lletra diferent, 1284escriviu simplement tot el text: 1285 1286@lilypond[verbatim,quote,ragged-right] 1287\score { 1288 << 1289 \new Staff { 1290 \new Voice = "melody" { 1291 \relative { 1292 a'4 a a a 1293 \repeat unfold 2 { b4 b b b } 1294 } 1295 } 1296 } 1297 \new Lyrics { 1298 \lyricsto "melody" { 1299 Not re -- peat -- ed. 1300 The first time words. 1301 Sec -- ond time words. 1302 } 1303 } 1304 >> 1305} 1306@end lilypond 1307 1308Quan el text de les seccions de primera o segona vegada es 1309diferent, la lletra de cada repetició s'ha d'escriure dins de 1310contextos @code{Lyrics} diferents, niuats correctament a seccions 1311paral·leles: 1312 1313@lilypond[verbatim,quote] 1314\score { 1315 << 1316 \new Staff { 1317 \new Voice = "melody" { 1318 \relative { 1319 a'4 a a a 1320 \repeat volta 2 { b4 b b b } 1321 } 1322 } 1323 } 1324 \new Lyrics \lyricsto "melody" { 1325 Not re -- peat -- ed. 1326 << 1327 { The first time words. } 1328 \new Lyrics { 1329 \set associatedVoice = "melody" 1330 Sec -- ond time words. 1331 } 1332 >> 1333 } 1334 >> 1335} 1336@end lilypond 1337 1338Es poden afegir més estrofes d'una manera semblant: 1339 1340@lilypond[verbatim,quote] 1341\score { 1342 << 1343 \new Staff { 1344 \new Voice = "singleVoice" { 1345 \relative { 1346 a'4 a a a 1347 \repeat volta 3 { b4 b b b } 1348 c4 c c c 1349 } 1350 } 1351 } 1352 \new Lyrics \lyricsto "singleVoice" { 1353 Not re -- peat -- ed. 1354 << 1355 { The first time words. } 1356 \new Lyrics { 1357 \set associatedVoice = "singleVoice" 1358 Sec -- ond time words. 1359 } 1360 \new Lyrics { 1361 \set associatedVoice = "singleVoice" 1362 The third time words. 1363 } 1364 >> 1365 The end sec -- tion. 1366 } 1367 >> 1368} 1369@end lilypond 1370 1371@cindex alignBelowContext 1372@funindex alignBelowContext 1373 1374Malgrat això, si aquesta construcció s'insereix dins d'un context 1375de diversos pentagrames tal com un @code{ChoirStaff}, la lletra 1376dels versos segon i tercer apareixerà a sota del pentagrama inferior. 1377 1378Per posicionar-los correctament utilitzeu @code{alignBelowContext}: 1379 1380@lilypond[verbatim,quote] 1381\score { 1382 << 1383 \new Staff { 1384 \new Voice = "melody" { 1385 \relative { 1386 a'4 a a a 1387 \repeat volta 3 { b4 b b b } 1388 c4 c c c 1389 } 1390 } 1391 } 1392 \new Lyrics = "firstVerse" \lyricsto "melody" { 1393 Not re -- peat -- ed. 1394 << 1395 { The first time words. } 1396 \new Lyrics = "secondVerse" 1397 \with { alignBelowContext = "firstVerse" } { 1398 \set associatedVoice = "melody" 1399 Sec -- ond time words. 1400 } 1401 \new Lyrics = "thirdVerse" 1402 \with { alignBelowContext = "secondVerse" } { 1403 \set associatedVoice = "melody" 1404 The third time words. 1405 } 1406 >> 1407 The end sec -- tion. 1408 } 1409 \new Voice = "harmony" { 1410 \relative { 1411 f'4 f f f \repeat volta 2 { g8 g g4 g2 } a4 a8. a16 a2 1412 } 1413 } 1414 >> 1415} 1416@end lilypond 1417 1418 1419 1420@c TODO positioning a common line of lyrics 1421 1422@subheading Repeticions amb finals alternatius (primera i segona vegada) 1423 1424@cindex lletra, repeticions amb finals alternatius 1425@cindex lletra, repeticions amb primera i segona vegada 1426@cindex repetició de la lletra amb finals alternatius 1427@cindex repetició de la lletra amb primera i segona vegada 1428@cindex finals alternatius i lletra 1429@cindex primera i segona vegada i lletra 1430 1431Si el text de la secció repetida és el mateix, i cap dels blocs 1432@code{\alternative} comença amb un silenci, es pot usar exactament 1433la mateixa estructura tant per a la lletra com per a la música. 1434Això té l'avantatge que @code{\unfoldRepeats} expandeix 1435correctament tant la música com la lletra. 1436 1437@lilypond[quote,verbatim] 1438\score { 1439 << 1440 \new Staff { 1441 \time 2/4 1442 \new Voice = "melody" { 1443 \relative { 1444 a'4 a a a 1445 \repeat volta 2 { b4 b } 1446 \alternative { { b b } { b c } } 1447 } 1448 } 1449 } 1450 \new Lyrics { 1451 \lyricsto "melody" { 1452 Not re -- peat -- ed. 1453 \repeat volta 2 { Re -- peat -- } 1454 \alternative { { ed twice. } { ed twice. } } 1455 } 1456 } 1457 >> 1458} 1459@end lilypond 1460 1461@funindex \skip 1462@cindex saltar notes a la lletra 1463@cindex lletra, saltar notes 1464 1465Però quan la secció repetida té un text diferent, o quan un dels 1466blocs @code{\alternative} comença amb un silenci, no es pot usar 1467una construcció de repetició per al text i cal inserir manualment 1468ordres @code{\skip} per saltar sobre les notes a les seccions 1469alternatives que no correponguin. 1470 1471Nota: no utilitzeu un guió baix, @code{_}, per saltar notes: el 1472guió baix indica un melisma, i fa que la síl·laba anterior quedi 1473alineada per l'esquerra. 1474 1475@warning{L'ordre @code{\skip} ha d'anar seguida per un número, 1476però aquest número s'ignora dins de la lletra, que deriva les 1477duracions de les notes d'una melodia associada a través de 1478@code{\addlyrics} o @code{\lyricsto}. Cada @code{\skip} salta 1479una sola nota de qualsevol valor, independentment del valor del 1480nombre que s'escriu a continuació.} 1481 1482@lilypond[verbatim,quote,ragged-right] 1483\score { 1484 << 1485 \new Staff { 1486 \time 2/4 1487 \new Voice = "melody" { 1488 \relative { 1489 \repeat volta 2 { b'4 b } 1490 \alternative { { b b } { b c } } 1491 c4 c 1492 } 1493 } 1494 } 1495 \new Lyrics { 1496 \lyricsto "melody" { 1497 The first time words. 1498 \repeat unfold 2 { \skip 1 } 1499 End here. 1500 } 1501 } 1502 \new Lyrics { 1503 \lyricsto "melody" { 1504 Sec -- ond 1505 \repeat unfold 2 { \skip 1 } 1506 time words. 1507 } 1508 } 1509 >> 1510} 1511@end lilypond 1512 1513@cindex lletra i notes lligades 1514@funindex \repeatTie 1515 1516Quan una nota està lligada sobre dos o més finals alternatius 1517(sobre la primera nota d'una casella de primera i segona vegada), 1518s'usa una lligadura d'unió per arrossegar la nota dins del primer 1519final alternatiu i s'usa una ordre @code{\repeatTie} de lligadura 1520de repetició a les caselles de repetició següents. Aquesta 1521estructura produeix problemes d'alineació difícils quan hi ha 1522lletra pel mig; augmentar la longitud de les seccions alternatives 1523de forma que les notes lligades quedin contingudes completament 1524dins d'elles, pot oferir un resultat acceptable. 1525 1526La lligadura d'unió crea un melisma dins de la casella de primera 1527vegada però no en la segona vegada i següent; per tant, per 1528alinear la lletra correctament cal desactivar la creació 1529automàtica de melismes sobre la secció de finals alternatius i 1530inserir salts manuals. 1531 1532@lilypond[quote,verbatim] 1533\score { 1534 << 1535 \new Staff { 1536 \time 2/4 1537 \new Voice = "melody" { 1538 \relative { 1539 \set melismaBusyProperties = #'() 1540 \repeat volta 2 { b'4 b ~} 1541 \alternative { { b b } { b \repeatTie c } } 1542 \unset melismaBusyProperties 1543 c4 c 1544 } 1545 } 1546 } 1547 \new Lyrics { 1548 \lyricsto "melody" { 1549 \repeat volta 2 { Here's a __ } 1550 \alternative { 1551 { \skip 1 verse } 1552 { \skip 1 sec } 1553 } 1554 ond one. 1555 } 1556 } 1557 >> 1558} 1559@end lilypond 1560 1561Observeu que si s'usa @code{\unfoldRepeats} sobre una secció que 1562contingui alguna @code{\repeatTie}, la @code{\repeatTie} s'ha 1563d'eliminar per evitar que s'imprimeixin al mateix temps els dos 1564tipus de lligadures. 1565 1566Quan la secció repetida té textos diferent, no es pot usar 1567@code{\repeat} per a la lletra i s'han d'inserir ordres 1568@code{\skip}, com es va veure abans. 1569 1570@lilypond[quote,verbatim] 1571\score { 1572 << 1573 \new Staff { 1574 \time 2/4 1575 \new Voice = "melody" { 1576 \relative { 1577 \repeat volta 2 { b'4 b ~} 1578 \alternative { { b b } { b \repeatTie c } } 1579 c4 c 1580 } 1581 } 1582 } 1583 \new Lyrics { 1584 \lyricsto "melody" { 1585 Here's a __ verse. 1586 \repeat unfold 2 { \skip 1 } 1587 } 1588 } 1589 \new Lyrics { 1590 \lyricsto "melody" { 1591 Here's one 1592 \repeat unfold 2 { \skip 1 } 1593 more to sing. 1594 } 1595 } 1596 >> 1597} 1598@end lilypond 1599 1600Si volem imprimir línies extensores i guions que entren o surten 1601de les caselles de primera i segona vegada, hem d'inserir-los 1602manualment. 1603 1604@lilypond[quote,verbatim] 1605\score { 1606 << 1607 \new Staff { 1608 \time 2/4 1609 \new Voice = "melody" { 1610 \relative { 1611 \repeat volta 2 { b'4 b ~} 1612 \alternative { { b b } { b \repeatTie c } } 1613 c4 c 1614 } 1615 } 1616 } 1617 \new Lyrics { 1618 \lyricsto "melody" { 1619 Here's a __ verse. 1620 \repeat unfold 2 { \skip 1 } 1621 } 1622 } 1623 \new Lyrics { 1624 \lyricsto "melody" { 1625 Here's "a_" 1626 \skip 1 1627 "_" sec -- ond one. 1628 } 1629 } 1630 >> 1631} 1632@end lilypond 1633 1634@morerefs 1635Referència de la notació: 1636@ref{Manteniment amb vida dels contextos}, 1637@ref{Repeticions}. 1638 1639 1640@node Lletres en divisi 1641@unnumberedsubsubsec Lletres en divisi 1642@translationof Divisi lyrics 1643 1644@cindex dividida, lletra 1645@cindex lletra dividida 1646 1647Quan solament difereixen les paraules i les duracions de les dues 1648parts mentre que l'alçada de les notes és la mateixa, el mètode 1649adequat pot ser la desactivació temporal de la detecció automàtica 1650dels melismes i indicar el melisma dins de la lletra: 1651 1652@lilypond[quote,verbatim] 1653\score { 1654 << 1655 \new Voice = "melody" { 1656 \relative c' { 1657 \set melismaBusyProperties = #'() 1658 \slurDown 1659 \slurDashed 1660 e4 e8 ( e ) c4 c | 1661 \unset melismaBusyProperties 1662 c 1663 } 1664 } 1665 \new Lyrics \lyricsto "melody" { 1666 They shall not o -- ver -- come 1667 } 1668 \new Lyrics \lyricsto "melody" { 1669 We will _ 1670 } 1671 >> 1672} 1673@end lilypond 1674 1675Quan difereixen tant la música com les paraules, pot ser millor 1676imprimir la música i la lletra que difereixen mitjançant 1677l'anomenat de contextos de veu i adjuntant la lletra a aquests 1678contextos específics: 1679 1680@lilypond[verbatim,ragged-right,quote] 1681\score { 1682 << 1683 \new Voice = "melody" { 1684 \relative { 1685 << 1686 { 1687 \voiceOne 1688 e'4 e8 e 1689 } 1690 \new Voice = "splitpart" { 1691 \voiceTwo 1692 c4 c 1693 } 1694 >> 1695 \oneVoice 1696 c4 c | 1697 c 1698 } 1699 } 1700 \new Lyrics \lyricsto "melody" { 1701 They shall not o -- ver -- come 1702 } 1703 \new Lyrics \lyricsto "splitpart" { 1704 We will 1705 } 1706 >> 1707} 1708@end lilypond 1709 1710En la música coral és freqüent que una part vocal es divideixi en 1711dues durant diversos compassos. La construcció @code{<< 1712@{@dots{}@} \\ @{@dots{}@} >>}, en la qual dues (o més) 1713expressions musicals estan separades per dues barres invertides, 1714pot en principi semblar la forma més adequada de realitzar les 1715veus dividides. Tanmateix, aquesta construcció assigna 1716@strong{totes} les expressions que estan dins d'ella a 1717@strong{contextos de veu NOUS}, cosa que fa que no s'assigni a 1718elles @emph{cap lletra} perquè la lletra s'assigna al context de 1719veu original, que no és el que pretenem, en general. La 1720construcció correcta que hem d'usar és el passatge polifònic 1721temporal, vegeu la secció @emph{Passatges polifònics temporals} dins de 1722@ref{Polifonia en un sol pentagrama}. 1723 1724@node Polifonia amb lletres compartides 1725@unnumberedsubsubsec Polifonia amb lletres compartides 1726@translationof Polyphony with shared lyrics 1727 1728@cindex NullVoice 1729@cindex polifonia, lletra compartida 1730@cindex lletra, compartida entre veus 1731@cindex \partCombine y letra 1732@funindex \partCombine 1733 1734Quan dues veus les notes de les quals tenen diferents duracions 1735comparteixen la mateixa lletra, l'alineació de la lletra a una de 1736les veus pot generar problemes a l'altra veu. Per exemple, la 1737segona línia extensora que es veu a sota és massa curta, perquè la 1738lletra està alineada sols amb la veu superior: 1739 1740@lilypond[quote,verbatim] 1741soprano = \relative { b'8( c d c) d2 } 1742alto = \relative { g'2 b8( a g a) } 1743words = \lyricmode { la __ la __ } 1744 1745\new Staff << 1746 \new Voice = "sopranoVoice" { \voiceOne \soprano } 1747 \new Voice { \voiceTwo \alto } 1748 \new Lyrics \lyricsto "sopranoVoice" \words 1749>> 1750@end lilypond 1751 1752Per obtenir el resultat desitjat, alineeu la lletra amb un context 1753@code{NullVoice} (@q{Veu Nul·la}) nou que contingui una combinació 1754adequada de les dues veus. Les notes del context @code{NullVoice} 1755no apareixen a la pàgina impresa, però poden utilitzar-se per 1756alinear la lletra adequadament: 1757 1758@lilypond[quote,verbatim] 1759soprano = \relative { b'8( c d c) d2 } 1760alto = \relative { g'2 b8( a g a) } 1761aligner = \relative { b'8( c d c) b( a g a) } 1762words = \lyricmode { la __ la __ } 1763 1764\new Staff << 1765 \new Voice { \voiceOne \soprano } 1766 \new Voice { \voiceTwo \alto } 1767 \new NullVoice = "aligner" \aligner 1768 \new Lyrics \lyricsto "aligner" \words 1769>> 1770@end lilypond 1771 1772Aquest mètode es pot usar també amb la funció 1773@code{\partCombine}, que per sí mateixa no permet incloure lletra: 1774 1775@lilypond[quote,verbatim] 1776soprano = \relative { b'8( c d c) d2 } 1777alto = \relative { g'2 b8( a g a) } 1778aligner = \relative { b'8( c d c) b( a g a) } 1779words = \lyricmode { la __ la __ } 1780 1781\new Staff << 1782 \new Voice \partCombine \soprano \alto 1783 \new NullVoice = "aligner" \aligner 1784 \new Lyrics \lyricsto "aligner" \words 1785>> 1786@end lilypond 1787 1788@knownissues 1789La funció @code{\addLyrics} sols funciona amb lletra de 1790@code{Voice}, per la qual cosa no pot utilitzar-se amb 1791@code{NullVoice}. 1792 1793@noindent 1794La funció @code{\partCombine} es descriu a 1795@ref{Combinació automàtica de les parts}. 1796 1797Por últim, aquest mètode es pot usar fins i tot si les veus estan 1798a diferents pentagrames, i no es limita únicament a dues veus: 1799 1800@lilypond[quote,verbatim] 1801soprano = \relative { b'8( c d c) d2 } 1802altoOne = \relative { g'2 b8( a b4) } 1803altoTwo = \relative { d'2 g4( fis8 g) } 1804aligner = \relative { b'8( c d c) d( d d d) } 1805words = \lyricmode { la __ la __ } 1806 1807\new ChoirStaff \with {\accepts NullVoice } << 1808 \new Staff \soprano 1809 \new NullVoice = "aligner" \aligner 1810 \new Lyrics \lyricsto "aligner" \words 1811 \new Staff \partCombine \altoOne \altoTwo 1812>> 1813@end lilypond 1814 1815@node Versos 1816@subsection Versos 1817@translationof Stanzas 1818 1819@menu 1820* Afegir números de vers:: 1821* Afegir expressions dinàmiques als versos:: 1822* Afegir el nom dels cantants als versos:: 1823* Versos amb ritmes diferents:: 1824* Impressió dels versos al final:: 1825* Impressió dels versos al final en diverses columnes:: 1826@end menu 1827 1828 1829@node Afegir números de vers 1830@unnumberedsubsubsec Afegir números de vers 1831@translationof Adding stanza numbers 1832 1833@cindex vers, número de 1834 1835Els números de versos es poden afegir establint 1836@code{stanza}, per exemple, 1837 1838@lilypond[quote,ragged-right,verbatim] 1839\new Voice \relative { 1840 \time 3/4 g'2 e4 a2 f4 g2. 1841} \addlyrics { 1842 \set stanza = "1. " 1843 Hi, my name is Bert. 1844} \addlyrics { 1845 \set stanza = "2. " 1846 Oh, ché -- ri, je t'aime 1847} 1848@end lilypond 1849 1850 1851@noindent 1852Aquests números apareixeran immediatament abans de la primera 1853síl·laba. 1854 1855@c TODO Create and add snippet to show how two lines of a 1856@c stanza can be grouped together, along these lines: 1857@c (might need improving a bit) -td 1858 1859@ignore 1860leftbrace = \markup { \override #'(font-encoding . fetaBraces) \lookup 1861"brace105" } 1862 1863stanzaOneOne = { 1864 \set stanza = \markup { "1. " \leftbrace } 1865 \lyricmode { Child, you're mine and I love you. 1866 Lend thine ear to what I say. 1867 1868 } 1869} 1870 1871stanzaOneThree = { 1872% \set stanza = \markup { " "} 1873 \lyricmode { Child, I have no great -- er joy 1874 Than to have you walk in truth. 1875 1876 } 1877} 1878 1879\new Voice { 1880 \repeat volta 2 { c'8 c' c' c' c' c' c'4 1881 c'8 c' c' c' c' c' c'4 } 1882} \addlyrics { \stanzaOneOne } 1883 \addlyrics { \stanzaOneThree } 1884 1885@end ignore 1886 1887@node Afegir expressions dinàmiques als versos 1888@unnumberedsubsubsec Afegir expressions dinàmiques als versos 1889@translationof Adding dynamics marks to stanzas 1890 1891Els versos que difereixen en la seva sonoritat es poden 1892especificar escrivint una indicació dinàmica abans de cada vers. 1893Al LilyPond, tot el que apareix endavant d'un vers està dins de 1894l'objecte @code{StanzaNumber}; les indicacions dinàmiques no són 1895diferents. Per raons tècniques, haureu d'establir el valor de la 1896secció stanza (vers) fora de de @code{\lyricmode}: 1897 1898@lilypond[quote,ragged-right,verbatim] 1899text = { 1900 \set stanza = \markup { \dynamic "ff" "1. " } 1901 \lyricmode { 1902 Big bang 1903 } 1904} 1905 1906<< 1907 \new Voice = "tune" { 1908 \time 3/4 1909 g'4 c'2 1910 } 1911\new Lyrics \lyricsto "tune" \text 1912>> 1913@end lilypond 1914 1915@node Afegir el nom dels cantants als versos 1916@unnumberedsubsubsec Afegir el nom dels cantants als versos 1917@translationof Adding singers' names to stanzas 1918 1919@cindex cantant, nom del 1920@cindex nom del cantant 1921 1922També es poden posar els noms dels cantants. S'imprimeixen al 1923començament de la línia, igual que els noms d'instrument. Es 1924creen establint un valor per a @code{vocalName}. Es pot definir 1925una versió abreujada com @code{shortVocalName}. 1926 1927@lilypond[ragged-right,quote,verbatim] 1928\new Voice \relative { 1929 \time 3/4 g'2 e4 a2 f4 g2. 1930} \addlyrics { 1931 \set vocalName = "Bert " 1932 Hi, my name is Bert. 1933} \addlyrics { 1934 \set vocalName = "Ernie " 1935 Oh, ché -- ri, je t'aime 1936} 1937@end lilypond 1938 1939 1940@node Versos amb ritmes diferents 1941@unnumberedsubsubsec Versos amb ritmes diferents 1942@translationof Stanzas with different rhythms 1943 1944Amb freqüència els diferents versos d'una cançó encaixen de formes 1945lleugerament diferents amb la mateixa melodia. Aquestes 1946variacions es poden capturar amb l'ús de @code{\lyricsto}. 1947 1948@subsubheading Ignorar els melismes 1949 1950Hi ha la possibilitat que el text tingui un melisma en un vers, 1951però diverses síl·labes en un altre. Una solució és fer que la 1952veu més ràpida ignori el melisma. Això s'aconsegueix establint 1953@code{ignoreMelismata} al context Lyrics. 1954 1955@lilypond[verbatim,ragged-right,quote] 1956<< 1957 \relative \new Voice = "lahlah" { 1958 \set Staff.autoBeaming = ##f 1959 c'4 1960 \slurDotted 1961 f8.[( g16]) 1962 a4 1963 } 1964 \new Lyrics \lyricsto "lahlah" { 1965 more slow -- ly 1966 } 1967 \new Lyrics \lyricsto "lahlah" { 1968 go 1969 \set ignoreMelismata = ##t 1970 fas -- ter 1971 \unset ignoreMelismata 1972 still 1973 } 1974>> 1975@end lilypond 1976 1977@knownissues 1978A diferència de gairebé totes les ordres @code{\set}, 1979@code{\set ignoreMelismata} no funciona si va precedida de 1980@code{\once}. Cal utilitzar @code{\set} y @code{\unset} per 1981delimitar la lletra a la qual es volen ignorar els melismes. 1982 1983@subsubheading Aplicació de síl·labes a notes d'adorn 1984 1985@cindex adorn, lletra i notes de 1986@cindex lletra a sobre de notes d'adorn 1987 1988De forma predeterminada, a les notes d'adorn (per exemple inserides 1989per mitjà de @code{\grace}) no se'ls pot assignar síl·labes si es 1990fa servir @code{\lyricsto}, però aquest comportament pot canviar-se: 1991 1992@lilypond[verbatim,ragged-right,quote] 1993<< 1994 \new Voice = melody \relative { 1995 f'4 \appoggiatura a32 b4 1996 \grace { f16 a16 } b2 1997 \afterGrace b2 { f16[ a16] } 1998 \appoggiatura a32 b4 1999 \acciaccatura a8 b4 2000 } 2001 \new Lyrics 2002 \lyricsto melody { 2003 normal 2004 \set includeGraceNotes = ##t 2005 case, 2006 gra -- ce case, 2007 after -- grace case, 2008 \set ignoreMelismata = ##t 2009 app. case, 2010 acc. case. 2011 } 2012>> 2013@end lilypond 2014 2015@knownissues 2016Com succeeix amb @code{associatedVoice}, @code{includeGraceNotes} 2017s'ha d'establir almenys una síl·laba abans de la qual s'anirà a 2018col·locar sota una nota d'adorn. Per al cas d'una nota d'adorn al 2019començament mateix d'una peça, considereu la possibilitat d'usar 2020un bloc @code{\with} o @code{\context}: 2021 2022@lilypond[verbatim,ragged-right,quote] 2023<< 2024 \new Voice = melody \relative c' { 2025 \grace { c16( d e f } 2026 g1) f 2027 } 2028 \new Lyrics \with { includeGraceNotes = ##t } 2029 \lyricsto melody { 2030 Ah __ fa 2031 } 2032>> 2033@end lilypond 2034 2035@subsubheading Canvi a una melodia alternativa 2036 2037@cindex associatedVoice 2038@cindex melodia alternativa, canvi a una 2039 2040Es poden fer variacions més complexes en la coordinació de la 2041lletra i la música. La melodia a la qual s'està alineant la 2042lletra pot canviar-se des de dins de la lletra mitjançant 2043l'establiment de la propietat @code{associatedVoice}: 2044 2045@lilypond[verbatim,quote] 2046<< 2047 \relative \new Voice = "lahlah" { 2048 \set Staff.autoBeaming = ##f 2049 c'4 2050 << 2051 \new Voice = "alternative" { 2052 \voiceOne 2053 \tuplet 3/2 { 2054 % mostra clarament les associacions 2055 \override NoteColumn.force-hshift = #-3 2056 f8 f g 2057 } 2058 } 2059 { 2060 \voiceTwo 2061 f8.[ g16] 2062 \oneVoice 2063 } >> 2064 a8( b) c 2065 } 2066 \new Lyrics \lyricsto "lahlah" { 2067 Ju -- ras -- sic Park 2068 } 2069 \new Lyrics \lyricsto "lahlah" { 2070 % Complicat: cal establir associatedVoice 2071 % one syllable too soon! 2072 \set associatedVoice = "alternative" % s'aplica a «ran» 2073 Ty -- 2074 ran -- 2075 no -- 2076 \set associatedVoice = "lahlah" % s'aplica a «rus» 2077 sau -- rus Rex 2078 } >> 2079@end lilypond 2080 2081@noindent 2082El text del primer vers es fixa a la melodia nomenada @q{lahlah} 2083de la manera usual, però el segon vers es fixa inicialment al context 2084@code{lahlah} i després es canvia a la melodia @code{alternative} 2085per a les síl·labes des de @q{ran} fins a @q{sau} mitjançant les línies: 2086 2087@example 2088\set associatedVoice = "alternative" % s'aplica a "ran" 2089Ty -- 2090ran -- 2091no -- 2092\set associatedVoice = "lahlah" % s'aplica a "rus" 2093sau -- rus Rex 2094@end example 2095 2096@noindent 2097Aquí, @code{alternative} és el nom del context @code{Voice} que 2098conté el treset. 2099 2100Observeu la posició de l'ordre @code{\set associatedVoice}: 2101sembla estar situada una síl·laba abans del normal, però és 2102correcte. 2103 2104@warning{L'ordre @code{\set associatedVoice} s'ha d'escriure una 2105síl·laba @emph{abans} de la síl·laba en la qual volem que es 2106produeixi el canvi a la veu nova. Dit d'una altra forma, el canvi 2107de la veu associada es produeix una síl·laba més tard de 2108l'esperat. Això es fa així per raons tècniques, i no és un error.} 2109 2110@node Impressió dels versos al final 2111@unnumberedsubsubsec Impressió dels versos al final 2112@translationof Printing stanzas at the end 2113 2114A vegades és convenient tenir un vers ajustat a la música, i la 2115resta afegit en forma d'estrofa al final de la peça. Això es pot 2116aconseguir escrivint els versos addicionals dins d'una secció 2117@code{\markup} fora del bloc Score principal de la partitura. Heu 2118de tenir en compte que hi ha dues formes diferents de forçar els 2119salts de línia en utilitzar @code{\markup}. 2120 2121@lilypond[ragged-right,verbatim,quote] 2122melody = \relative { 2123e' d c d | e e e e | 2124d d e d | c1 | 2125} 2126 2127text = \lyricmode { 2128\set stanza = "1." Ma- ry had a lit- tle lamb, 2129its fleece was white as snow. 2130} 2131 2132\score{ << 2133 \new Voice = "one" { \melody } 2134 \new Lyrics \lyricsto "one" \text 2135>> 2136 \layout { } 2137} 2138\markup { \column{ 2139 \line{ Verse 2. } 2140 \line{ All the children laughed and played } 2141 \line{ To see a lamb at school. } 2142 } 2143} 2144\markup{ 2145 \wordwrap-string " 2146 Verse 3. 2147 2148 Mary took it home again, 2149 2150 It was against the rule." 2151} 2152@end lilypond 2153 2154 2155@node Impressió dels versos al final en diverses columnes 2156@unnumberedsubsubsec Impressió dels versos al final en diverses columnes 2157@translationof Printing stanzas at the end in multiple columns 2158 2159Quan una peça té molts versos, sovint s'imprimeixen en diverses 2160columnes al llarg de tota la pàgina. Freqüentment, un número de 2161ver fora del marge precedeix cada vers. L'exemple següent mostra 2162com produir aquesta sortida al LilyPond. 2163 2164@lilypond[ragged-right,quote,verbatim] 2165melody = \relative { 2166 c'4 c c c | d d d d 2167} 2168 2169text = \lyricmode { 2170 \set stanza = "1." Aquest és el vers u. 2171 Té dues línies. 2172} 2173 2174\score { 2175 << 2176 \new Voice = "one" { \melody } 2177 \new Lyrics \lyricsto "one" \text 2178 >> 2179 \layout { } 2180} 2181 2182\markup { 2183 \fill-line { 2184 \hspace #0.1 % mou la columna a fora del marge esquerra; 2185 % es pot eliminar si l'espai a la pàgina és escàs 2186 \column { 2187 \line { \bold "2." 2188 \column { 2189 "Aquest és el vers dos." 2190 "Té dues línies." 2191 } 2192 } 2193 \combine \null \vspace #0.1 % afegeix espai vertical entre els versos 2194 \line { \bold "3." 2195 \column { 2196 "Aquest és el vers tres." 2197 "Té dues línies." 2198 } 2199 } 2200 } 2201 \hspace #0.1 % afegeix espai horitzontal entre les columnes; 2202 \column { 2203 \line { \bold "4." 2204 \column { 2205 "Aquest és el vers quatre." 2206 "Té dues línies." 2207 } 2208 } 2209 \combine \null \vspace #0.1 % afegeix espai vertical entre els versos 2210 \line { \bold "5." 2211 \column { 2212 "Aquest és el vers cinc." 2213 "Té dues línies." 2214 } 2215 } 2216 } 2217 \hspace #0.1 % dóna algun espai extra al marge dret; 2218 % es pot eliminar si l'espai de la pàgina és escàs 2219 } 2220} 2221@end lilypond 2222 2223 2224@morerefs 2225Referència de funcionament intern: 2226@rinternals{LyricText}, 2227@rinternals{StanzaNumber}. 2228 2229 2230@node Cançons 2231@subsection Cançons 2232@translationof Songs 2233 2234@menu 2235* Referències per a cançons:: 2236* Fulls guia d'acords:: 2237@end menu 2238 2239@node Referències per a cançons 2240@unnumberedsubsubsec Referències per a cançons 2241@translationof References for songs 2242 2243En general les cançons s'escriuen sobre tres pentagrames amb la 2244melodia del cantant al pentagrama superior i dos pentagrames 2245d'acompanyament de piano a la part inferior. La lletra del primer 2246vers s'imprimeix immediatament a sota del pentagrama superior. Si 2247hi ha sols una petita quantitat de versos addicionals, poden 2248imprimir-se immediatament a sota del primer, però si hi ha més 2249versos del que caben còmodament en aquest lloc, el segon vers i 2250següents s'imprimeixen després de la música, com a text 2251independent. 2252 2253Tots els elements de notació necessaris per escriure cançons es 2254descriuen completament a d'altres seccions de la documentació: 2255 2256@itemize 2257 2258@item 2259Per muntar la disposició de les pautes, vegeu 2260@ref{Visualització dels pentagrames}. 2261 2262@item 2263Per escriure música per a piano, vegeu 2264@ref{Teclats i altres instruments de pentagrames múltiples}. 2265 2266@item 2267Per imprimir la lletra d'una línia melòdica, vegeu 2268@ref{Notació comuna per a música vocal}. 2269 2270@item 2271Per col·locar la lletra, vegeu 2272@ref{Posicionament vertical de la lletra}. 2273 2274@item 2275Per escriure versos vegeu @ref{Versos}. 2276 2277@item 2278Les cançons s'imprimeixen sovint amb els acords indicats 2279mitjançant xifrat americà (els noms dels acords en lletres 2280majúscules) sobre les pautes. Això es descriu a 2281@ref{Impressió dels acords}. 2282 2283@item 2284Per imprimir diagrames de posicions dels acords per a 2285l'acompanyament de guitarra per a d'altres instruments de trastos 2286al mànec, consulteu @qq{Marcatges de diagrames de posicions 2287d'acord} dins de 2288@ref{Notació comuna per a cordes amb trasts}. 2289 2290@end itemize 2291 2292@morerefs 2293Manual d'aprenentatge: 2294@rlearning{Cançons}. 2295 2296Referència de la notació: 2297@ref{Notació comuna per a música vocal}, 2298@ref{Impressió dels acords}, 2299@ref{Visualització dels pentagrames}. 2300@ref{Teclats i altres instruments de pentagrames múltiples}, 2301@ref{Posicionament vertical de la lletra}, 2302@ref{Versos}. 2303 2304Fragments de codi: 2305@rlsr{Vocal music}. 2306 2307@node Fulls guia d'acords 2308@unnumberedsubsubsec Fulls guia d'acords 2309@translationof Lead sheets 2310 2311Es poden imprimir fulls guia d'acords combinant parts vocals i el 2312@q{mode d'acords}; aquesta sintaxi s'explica a 2313@rusernamed{Chord notation,Notació d'acords}. 2314 2315@snippets 2316@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle] 2317{snippets/simple-lead-sheet.ly} 2318 2319@morerefs 2320Referència de la notació: 2321@rusernamed{Chord notation,Notació d'acords}. 2322 2323 2324@node Música coral 2325@subsection Música coral 2326@translationof Choral 2327 2328@cindex himnes 2329@cindex parts cantades 2330@cindex oratoris 2331@cindex SATB 2332 2333Aquesta secció tracta els temes de notació més directament 2334relacionats amb la música coral. Això inclou els himnes, les 2335cançons per parts, els oratoris, etc. 2336 2337@menu 2338* Referències per a música coral:: 2339* Disposicions de la partitura per a música coral:: 2340* Veus dividides:: 2341@end menu 2342 2343@node Referències per a música coral 2344@unnumberedsubsubsec Referències per a música coral 2345@translationof References for choral 2346 2347La notació musical coral es realitza normalment sobre dos, tres o 2348quatre pentagrames dins d'un grup de pautes @code{ChoirStaff}. Si 2349cal un acompanyament, se situa a sota dins d'un grup 2350@code{PianoStaff}, que se sol reduir de mida, per assajar les 2351obres corals @emph{a cappella}. Les notes de cada part vocal se 2352situen dins d'un context @code{Voice}, i cada pentagrama rep o una 2353sola part vocal (és a dir, una @code{Voice}) o un par de parts 2354vocals (és a dir, dos @code{Voice}s). 2355 2356Els textos es disposen en contextos @code{Lyrics}, o bé a sota de 2357cada pauta de música corresponent, o bé una a sobre i una altra a 2358sota de la pauta de música, si aquesta última pauta conté la 2359música de les dues parts. 2360 2361A altres parts del manual es descriuen completament alguns altres 2362temes de la música coral: 2363 2364@itemize 2365 2366@item 2367Hi ha una introducció a la creació de partitures vocals SATB al 2368Manual d'Aprenentatge, vegeu 2369@rlearning{Partitura vocal a quatre veus SATB}. També hi ha una 2370plantilla incorporada que simplifica la introducció de música 2371vocal SATB, vegeu @rlearning{Plantilles incorporades}. 2372 2373@item 2374Al Manual d'Aprenentatge hi ha també diverses plantilles adequades 2375per a diversos estils de música coral, vegeu 2376@rlearning{Plantilles de conjunts vocals}. 2377 2378@item 2379Per veure més informació sobre @code{ChoirStaff} i 2380@code{PianoStaff}, consulteu @ref{Agrupament de pentagrames}. 2381 2382@item 2383Les figures amb caps de formes, com els que es fan servir a la 2384notació de l'estil Arpa Sacra i altres semblants, es descriuen a 2385@ref{Caps de notes amb formes diverses}. 2386 2387@item 2388Quan dues parts vocals comparteixen un pentagrama, les pliques, 2389lligadures, etc. de la part aguda s'orienten cap amunt, i les de 2390la part greu cap avall. Per fer-ho, utilitzeu @code{\voiceOne} i 2391@code{\voiceTwo}. Vegeu 2392@ref{Polifonia en un sol pentagrama}. 2393 2394@item 2395Quan una part vocal es divideix temporalment, hem d'usar 2396@emph{passatges polifònics temporals} vegeu 2397@ref{Polifonia en un sol pentagrama}. 2398 2399@end itemize 2400 2401@predefined 2402@code{\oneVoice}, 2403@code{\voiceOne}, 2404@code{\voiceTwo}. 2405@endpredefined 2406 2407@morerefs 2408Manual d'aprenentatge: 2409@rlearning{Partitura vocal a quatre veus SATB}, 2410@rlearning{Plantilles de conjunts vocals}. 2411 2412Referència de la notació: 2413@ref{Ordre de disposició dels contextos}, 2414@ref{Agrupament de pentagrames}, 2415@ref{Caps de notes amb formes diverses}, 2416@ref{Polifonia en un sol pentagrama}. 2417 2418Fragments de codi: 2419@rlsr{Vocal music}. 2420 2421Referència de funcionament intern: 2422@rinternals{ChoirStaff}, 2423@rinternals{Lyrics}, 2424@rinternals{PianoStaff}. 2425 2426@node Disposicions de la partitura per a música coral 2427@unnumberedsubsubsec Disposicions de la partitura per a música coral 2428@translationof Score layouts for choral 2429 2430La música coral que conté quatre pentagrames, amb o sense 2431acompanyament de piano, es pot disposar amb dos sistemes per 2432pàgina. Depenent de la mida de la pàgina, aconseguir-lo pot 2433requerir canvis a certs ajustaments predeterminats. S'han de 2434tenir compte els comptes següents: 2435 2436@itemize 2437 2438@item 2439Es pot modificar la mida global de pentagrama per alterar la mida 2440general dels elements de la partitura. Vegeu 2441@ref{Establiment de la mida del pentagrama}. 2442 2443@item 2444Les diferents distàncies entre sistemes, pentagrames i línies de 2445text es poden ajustar de manera independent. Vegeu 2446@ref{Espaiat vertical}. 2447 2448@item 2449Es poden imprimir les dimensiones de les variables de disposició 2450verticals com a ajuda per a l'ajust de l'espaiat vertical. 2451Aquesta i d'altres possibilitats per fer encaixar la música a un 2452nombre de pàgines menor, es descriuen a 2453@ref{Encaix de la música en menys pàgines}. 2454 2455@item 2456Si el nombre de sistemes per pàgina canvia d'u a dos, s'acostuma 2457indicar-lo mitjançant una marca separadora de sistemes entre els 2458dos sistemes. Vegeu @ref{Separació de sistemes}. 2459 2460@item 2461Per veure més detalls sobre altres propietats de format de les 2462pàgines, consulteu @ref{Disposició de la pàgina}. 2463 2464@end itemize 2465 2466Les indicacions dinàmiques es col·loquen per omissió a sota del 2467pentagrama, però a la música coral se solen situar a sobre del 2468pentagrama per evitar les col·lisions amb el text. L'ordre 2469predefinida @code{\dynamicUp} fa aquesta tasca per a les 2470indicacions dinàmiques en un únic context @code{Voice}. Si hi ha 2471molts contextos de veu, aquesta ordre predefinida hauria de 2472col·locar-se en cada u d'ells. Com a alternativa, es pot usar la 2473seva forma expandida per posar les indicacions dinàmiques de tota 2474la partitura a sobre de les seves pautes respectives, com es 2475mostra aquí: 2476 2477@lilypond[verbatim,quote] 2478\score { 2479 \new ChoirStaff << 2480 \new Staff { 2481 \new Voice { 2482 \relative { g'4\f g g g } 2483 } 2484 } 2485 \new Staff { 2486 \new Voice { 2487 \relative { d'4 d d\p d } 2488 } 2489 } 2490 >> 2491 \layout { 2492 \context { 2493 \Score 2494 \override DynamicText.direction = #UP 2495 \override DynamicLineSpanner.direction = #UP 2496 } 2497 } 2498} 2499@end lilypond 2500 2501@predefined 2502@code{\dynamicUp}, 2503@code{\dynamicDown}, 2504@code{\dynamicNeutral}. 2505@endpredefined 2506 2507@morerefs 2508Referència de la notació: 2509@ref{Canvi de l'espaiat}, 2510@ref{Mostrar l'espaiat}, 2511@ref{Encaix de la música en menys pàgines}, 2512@ref{Disposició de la pàgina}, 2513@ref{Disposició de la partitura}, 2514@ref{Separació de sistemes}, 2515@ref{Establiment de la mida del pentagrama}, 2516@ref{Salts}, 2517@ref{Espaiat vertical}. 2518 2519Referència de funcionament interno: 2520@rinternals{VerticalAxisGroup}, 2521@rinternals{StaffGrouper}. 2522 2523 2524@node Veus dividides 2525@unnumberedsubsubsec Veus dividides 2526@translationof Divided voices 2527 2528@cindex veus dividides 2529 2530@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle] 2531{snippets/using-arpeggiobracket-to-make-divisi-more-visible.ly} 2532 2533@morerefs 2534Referència de la notació: 2535@ref{Marques expressives en forma de línies}. 2536 2537 2538@node Òpera i musicals 2539@subsection Òpera i musicals 2540@translationof Opera and stage musicals 2541 2542La música, lletra i diàlegs de les òperes i musicals es disposen 2543normalment d'una o més de les formes següents: 2544 2545@itemize 2546 2547@item 2548Una @emph{Partitura del director} que contingui totes les parts 2549orquestrals i vocals, junt a notes guia del llibret si hi ha 2550passatges parlats. 2551 2552@item 2553@emph{Particel·les orquestrals} que continguin la música dels 2554instruments individuals de l'orquestra o banda. 2555 2556@item 2557Una @emph{Partitura vocal} que contingui totes les parts vocals 2558amb acompanyament de piano. L'acompanyament és normalment una 2559reducció d'orquestra, i en aquest cas és freqüent indicar el nom 2560de l'instrument original de l'orquestra. Les partitures vocals a 2561vegades inclouen indicacions d'escena i notes guia del llibret. 2562 2563@item 2564Un @emph{Llibre vocal} que contingui les partes vocals (sense 2565acompanyament), a vegades en combinació amb el llibret. 2566 2567@item 2568Un @emph{Llibret} que contingui els diàlegs complets que 2569normalment hi ha als musicals, junt amb la lletra de les parts 2570cantades. Solen incloure's també les indicacions d'escena. Es 2571pot utilitzar el LilyPond per gravar llibrets, però tenint en 2572compte que no contenen música, pot ser preferible algun mètode 2573alternatiu. 2574 2575@end itemize 2576 2577En la secció de referències que apareix a continuació estan 2578relacionades les seccions de la documentació del LilyPond que 2579s'ocupen dels temes necessaris per crear partitures en els estils 2580habituals de l'òpera i els musicals. Després apareixen seccions 2581que tracten de les tècniques peculiars de la gravació musical de 2582les partitures d'òpera i de musicals. 2583 2584@menu 2585* Referències per a òpera i musicals:: 2586* Noms dels personatges:: 2587* Guies musicals:: 2588* Música parlada:: 2589* Diàlegs a sobre de la música:: 2590@end menu 2591 2592@node Referències per a òpera i musicals 2593@unnumberedsubsubsec Referències per a òpera i musicals 2594@translationof References for opera and stage musicals 2595@itemize 2596 2597@item 2598Una partitura de director conté molts pentagrames i lletres 2599agrupats. A @ref{Agrupament de pentagrames} s'expliquen maneres 2600d'agrupar pentagrames. Per niuar uns grups dins d'uns altres, 2601consulteu @ref{Grups de pentagrames niuats}. 2602 2603@item 2604El gravat de pentagrames buits a les partitures del director i 2605vocals se sol inhibir. Per crear aquestes partitures, conegudes 2606com a @qq{Partitures franceses}, consulteu 2607@ref{Ocultament de pentagrames}. 2608 2609@item 2610L'escriptura de partitures orquestrals s'estudia a 2611@ref{Escriptura de les particel·les}. Poden ser de rellevància 2612altres seccions del capítol de notació especialitzada, depenent de 2613l'orquestració utilitzada. Molts instruments són transpositors, 2614consulteu @ref{Transposició dels instruments}. 2615 2616@item 2617Si el nombre de sistemes per pàgina varia d'una a una altra 2618pàgina, s'acostuma a separar els sistemes amb una marca separadora 2619de sistemes. Vegeu @ref{Separació de sistemes}. 2620 2621@item 2622Per veure detalls sobre altres propietats de format de les 2623pàgines, consulteu 2624@ref{Disposició de la pàgina}. 2625 2626@item 2627Es poden inserir notes guia de diàlegs, instruccions d'escena i 2628notes al peu, vegeu 2629@ref{Creació de notes al peu} i 2630@ref{Text}. També es poden afegir indicacions d'escena extenses 2631amb una secció d'elements de marcatge independents entres dos blocs 2632@code{\score}, vegeu @ref{Text separat}. 2633 2634@end itemize 2635 2636@morerefs 2637Glossari musical: 2638@rglos{Frenched score}, 2639@rglos{Frenched staves}, 2640@rglos{transposing instrument}. 2641 2642Referència de la notació: 2643@ref{Creació de notes al peu}, 2644@ref{Agrupament de pentagrames}, 2645@ref{Ocultament de pentagrames}, 2646@ref{Transposició dels instruments}, 2647@ref{Grups de pentagrames niuats}, 2648@ref{Disposició de la pàgina}, 2649@ref{Separació de sistemes}, 2650@ref{Transposició}, 2651@ref{Escriptura de les particel·les}, 2652@ref{Escriptura del text}. 2653 2654Fragments de codi: 2655@rlsr{Vocal music}. 2656 2657 2658@node Noms dels personatges 2659@unnumberedsubsubsec Noms dels personatges 2660@translationof Character names 2661 2662@cindex personatges, noms 2663@cindex noms de personatges 2664 2665Se solen mostrar els noms dels personatges a l'esquerra del 2666pentagrama quan aquest marge està dedicat únicament a aquest 2667personatge solament: 2668 2669@lilypond[quote,verbatim,ragged-right] 2670\score { 2671 << 2672 \new Staff { 2673 \set Staff.vocalName = \markup \smallCaps Kaspar 2674 \set Staff.shortVocalName = \markup \smallCaps Kas. 2675 \relative { 2676 \clef "G_8" 2677 c'4 c c c 2678 \break 2679 c4 c c c 2680 } 2681 } 2682 \new Staff { 2683 \set Staff.vocalName = \markup \smallCaps Melchior 2684 \set Staff.shortVocalName = \markup \smallCaps Mel 2685 \clef "bass" 2686 \relative { 2687 a4 a a a 2688 a4 a a a 2689 } 2690 } 2691 >> 2692} 2693@end lilypond 2694 2695Quan dos o més personatges comparteixen un pentagrama, el nom del 2696personatge se sol imprimir a sobre del pentagrama al principi de 2697cada secció corresponent a aquest personatge. Això es pot fer amb 2698element de marcatge. Amb freqüència s'usa un tipus de lletra 2699especial per a aquest propòsit. 2700 2701@lilypond[quote,verbatim] 2702\relative c' { 2703 \clef "G_8" 2704 c4^\markup \fontsize #1 \smallCaps Kaspar 2705 c c c 2706 \clef "bass" 2707 a4^\markup \fontsize #1 \smallCaps Melchior 2708 a a a 2709 \clef "G_8" 2710 c4^\markup \fontsize #1 \smallCaps Kaspar 2711 c c c 2712} 2713@end lilypond 2714 2715Com a alternativa, si hi ha molts canvis de personatges, pot ser 2716més fàcil establir variables que continguin les definicions de 2717cada personatge, per així poder indicar el canvi de personatge de 2718manera fàcil i concisa. 2719 2720@lilypond[quote,verbatim] 2721kaspar = { 2722 \clef "G_8" 2723 \set Staff.shortVocalName = "Kas." 2724 \set Staff.midiInstrument = "voice oohs" 2725 <>^\markup \smallCaps "Kaspar" 2726} 2727 2728melchior = { 2729 \clef "bass" 2730 \set Staff.shortVocalName = "Mel." 2731 \set Staff.midiInstrument = "choir aahs" 2732 <>^\markup \smallCaps "Melchior" 2733} 2734 2735\relative c' { 2736 \kaspar 2737 c4 c c c 2738 \melchior 2739 a4 a a a 2740 \kaspar 2741 c4 c c c 2742} 2743@end lilypond 2744 2745@morerefs 2746Manual d'aprenentatge: 2747@rlearning{Organitzar les peces mitjançant variables}. 2748 2749Referència de la notació: 2750@ref{Text}, 2751@ref{Ordres de marcatge de text}. 2752 2753@node Guies musicals 2754@unnumberedsubsubsec Guies musicals 2755@translationof Musical cues 2756 2757@cindex guies musicals 2758@cindex musicals, guies 2759 2760Es poden inserir guies musicals a les partitures vocals, als 2761llibres vocals i a las parts orquestrals per indicar quina música 2762d'altra part precedeix immediatament a una entrada. A més a més, 2763les guies se solen inserir a la reducció de piano de les 2764partitures vocals per indicar el que està tocant cada part 2765orquestral. Això serveix d'ajuda al director quan no està 2766disponible una partitura del director. 2767 2768El mecanisme bàsic per inserir guies s'explica de forma exhaustiva 2769al text principal, vegeu @ref{Cites a altres veus} i 2770@ref{Format de les notes guia}. Però quan s'han d'inserir moltes 2771guies, per exemple, com ajuda per al director a una partitura 2772vocal, el nom de l'instrument s'ha de col·locar amb cura just 2773abans del començament de les notes guia, i a prop d'elles. El 2774següent exemple mostra com es fa això. 2775 2776@lilypond[quote,verbatim] 2777flute = \relative { 2778 s4 s4 e'' g 2779} 2780\addQuote "flute" { \flute } 2781 2782pianoRH = \relative { 2783 c''4. g8 2784 % poseu el nom de l'instrument que es vol guiar just abans 2785 % de les notes guia i a sobre el pentagrama 2786 <>^\markup { \right-align { \tiny "Flute" } } 2787 \cueDuring "flute" #UP { g4 bes4 } 2788} 2789pianoLH = \relative { c4 <c' e> e, <g c> } 2790 2791\score { 2792 \new PianoStaff << 2793 \new Staff { 2794 \pianoRH 2795 } 2796 \new Staff { 2797 \clef "bass" 2798 \pianoLH 2799 } 2800 >> 2801} 2802@end lilypond 2803 2804Si s'està citant un instrument transpositor, la part instrumental 2805ha d'especificar la tonalitat de manera que la conversió de les 2806notes citades es faci automàticament. L'exemple de sota mostra 2807aquesta transposició per a un clarinet en Si bemoll. Les notes 2808d'aquest exemple són baixes al pentagrama, per la qual cosa 2809s'especifica @code{DOWN} a @code{\cueDuring} (perquè les pliques 2810s'orientin cap avall) i el nom de l'instrument es col·loca a sota 2811del pentagrama. 2812 2813@lilypond[quote,verbatim] 2814clarinet = \relative c' { 2815 \transposition bes 2816 fis4 d d c 2817} 2818\addQuote "clarinet" { \clarinet } 2819 2820pianoRH = \relative c'' { 2821 \transposition c' 2822 % posició del nom de l'instrument citat a sota del pentagrama 2823 <>_\markup { \right-align { \tiny "Clar." } } 2824 \cueDuring "clarinet" #DOWN { c4. g8 } 2825 g4 bes4 2826} 2827pianoLH = \relative { c4 <c' e> e, <g c> } 2828 2829\score { 2830 << 2831 \new PianoStaff << 2832 \new Staff { 2833 \new Voice { 2834 \pianoRH 2835 } 2836 } 2837 \new Staff { 2838 \clef "bass" 2839 \pianoLH 2840 } 2841 >> 2842 >> 2843} 2844@end lilypond 2845 2846A partir d'aquests dos exemple hauria de quedar clar que inserir 2847moltes notes guia a una partitura vocal pot ser tediós, i la visió 2848de les notes de la part de piano quedaria amagada. Tanmateix, com 2849mostra el següent fragment de codi, és possible definir una funció 2850musical per reduir la quantitat de text que s'entra i per fer que 2851les notes del piano estiguin més clares. 2852 2853@snippets 2854@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle] 2855{snippets/adding-orchestral-cues-to-a-vocal-score.ly} 2856 2857@morerefs 2858Glossari musical: 2859@rglos{cue-notes}. 2860 2861Referència de la notació: 2862@ref{Alineació d'objectes}, 2863@ref{Direcció i posició}, 2864@ref{Format de les notes guia}, 2865@ref{Cites a altres veus}, 2866@rextendnamed{Music function usage,Ús de les funcions musicals}. 2867 2868Fragments de codi: 2869@rlsr{Vocal music}. 2870 2871Referència de funcionament intern: 2872@rinternals{CueVoice}. 2873 2874@knownissues 2875@code{\cueDuring} insereix automàticament un context 2876@code{CueVoice} i totes les notes guia es col·loquen dins d'aquest 2877context. Això significa que no és possible tenir dues seqüències 2878de notes guia superposades mitjançant aquesta tècnica. Les 2879seqüències superposades es podrien introduir declarant 2880explícitament contextos @code{CueVoice} separats i usant 2881@code{\quoteDuring} per extraure i inserir les notes citades. 2882 2883@node Música parlada 2884@unnumberedsubsubsec Música parlada 2885@translationof Spoken music 2886 2887@cindex parlato 2888@cindex Sprechgesang 2889 2890Efectes com ara el @q{parlato} o el @q{Sprechgesang} requereixen 2891que els intèrprets parlin sense una alçada definida però amb el 2892ritme adequat; la notació d'aquests estils es realitza mitjançant 2893figures amb el cap en forma de creu, com es mostra en 2894@ref{Caps de nota especials}. 2895 2896@c TODO add "marking-notes-on-spoken-parts" snippet -vv 2897@c add "showing the rhythm of a melody" snip 2898@c add "one staff-line notation" 2899@c add "improvisation" ref 2900@c add "lyrics independents of notes" ref 2901 2902@node Diàlegs a sobre de la música 2903@unnumberedsubsubsec Diàlegs a sobre de la música 2904@translationof Dialogue over music 2905 2906Els diàlegs a sobre de la música es graven normalment per sobre 2907dels pentagrames en un estil inclinat, amb el començament de cada 2908frase lligat a un moment particular. 2909 2910Per a interjeccions curtes, hi ha prou amb un simple element de 2911marcatge. 2912 2913@lilypond[quote,verbatim] 2914\relative { 2915 a'4^\markup { \smallCaps { Alex - } \italic { He's gone } } a a a 2916 a4 a a^\markup { \smallCaps { Bethan - } \italic Where? } a 2917 a4 a a a 2918} 2919@end lilypond 2920 2921Per a frases més llargues pot caldre expandir la música de forma 2922que les paraules càpiguen folgadament. No està previst al 2923LilyPond fer això de manera completament automàtica, i pot caldre 2924alguna intervenció manual sobre la disposició. 2925 2926Per a frases llargues o passatges amb un diàleg en disposició 2927apretada, pot donar millors resultats la utilització d'un context 2928de lletra. El context Lyrics no s'ha d'associar amb una veu 2929musical; en comptes d'això, cada secció del diàleg rep una duració 2930explícita. Si hi ha una pausa en mig del diàleg, s'ha de separar 2931la paraula final de la resta i dividir-se la duració entre elles 2932de forma que la música subjacent rebi un espaiat continu i adequat. 2933 2934Si el diàleg s'estén a més d'una línia, caldrà inserir 2935@code{\break}s manualment i ajustar la col·locació del diàleg per 2936evitar que s'estengui més enllà del marge dret. L'última paraula 2937de l'últim compàs d'una línia ha de separar-se també, com s'ha 2938vist abans. 2939 2940Heus ací un exemple que il·lustra com es pot fer. 2941 2942@c This should be a snippet, but it can't be as it needs to be 2943@c manually adjusted to suit the imposed line length. -td 2944 2945@lilypond[quote,verbatim,ragged-right] 2946music = \relative { 2947 \repeat unfold 3 { a'4 a a a } 2948} 2949 2950dialogue = \lyricmode { 2951 \markup { 2952 \fontsize #1 \upright \smallCaps Abe: 2953 "Say this over measures one and" 2954 }4*7 2955 "two"4 | 2956 \break 2957 "and this over measure"4*3 2958 "three"4 | 2959} 2960 2961\score { 2962 << 2963 \new Lyrics \with { 2964 \override LyricText.font-shape = #'italic 2965 \override LyricText.self-alignment-X = #LEFT 2966 } 2967 { \dialogue } 2968 \new Staff { 2969 \new Voice { \music } 2970 } 2971 >> 2972} 2973@end lilypond 2974 2975@c TODO show use of \column to produce dialogue on two lines 2976 2977@morerefs 2978Referència de la notació: 2979@ref{Duració manual de les síl·labes}, 2980@ref{Text}. 2981 2982Referència de funcionament intern: 2983@rinternals{LyricText}. 2984 2985 2986@node Càntics salms i himnes 2987@subsection Càntics salms i himnes 2988@translationof Chants psalms and hymns 2989 2990@cindex càntics 2991@cindex salms 2992@cindex himnes 2993@cindex música religiosa 2994 2995La música i la lletra dels càntics, salms i himnes solen seguir un 2996format ben establert dins de qualsevol església en particular. 2997Tot i que els formats poden diferir d'una església a una altra, 2998els problemes de gravat que sorgeixen són força semblants, i 2999s'estudien a aquesta secció. 3000 3001@menu 3002* Referències per a càntics i salms:: 3003* Preparació d'un càntic:: 3004* Puntuació d'un salm:: 3005* Compassos parcials a melodies d'himne:: 3006@end menu 3007 3008@node Referències per a càntics i salms 3009@unnumberedsubsubsec Referències per a càntics i salms 3010@translationof References for chants and psalms 3011 3012El gravat del cant gregorià en diferents estils de notació es 3013descriuen a @ref{Notació antiga}. 3014 3015@morerefs 3016Referència de la notació: 3017@ref{Notació antiga}. 3018 3019Snippets: 3020@rlsr{Vocal music}. 3021 3022 3023@node Preparació d'un càntic 3024@unnumberedsubsubsec Preparació d'un càntic 3025@translationof Setting a chant 3026 3027La preparació moderna dels càntics utilitza notació moderna amb un 3028nombre variable d'elements agafats de la notació antiga. Algunes 3029dels elements i mètodes a considerar es presenten aquí. 3030 3031Els càntics fan servir amb freqüència figures negres sense plica 3032per indicar l'alçada, agafant les duracions del ritme parlar del 3033text. 3034 3035@lilypond[verbatim,quote] 3036stemOff = { \hide Staff.Stem } 3037 3038\relative c' { 3039 \stemOff 3040 a'4 b c2 | 3041} 3042 3043@end lilypond 3044 3045Els càntics sovint ometen les línies divisòries o utilitzen barres 3046de compàs retallades o discontínues per indica pauses a la 3047música. Per ometre totes les barres de compàs de tots els 3048pentagrames, suprimiu completament el gravador de barres: 3049 3050@lilypond[verbatim,quote] 3051\score { 3052 \new StaffGroup << 3053 \new Staff { 3054 \relative { 3055 a'4 b c2 | 3056 a4 b c2 | 3057 a4 b c2 | 3058 } 3059 } 3060 \new Staff { 3061 \relative { 3062 a'4 b c2 | 3063 a4 b c2 | 3064 a4 b c2 | 3065 } 3066 } 3067 >> 3068 \layout { 3069 \context { 3070 \Staff 3071 \remove "Bar_engraver" 3072 } 3073 } 3074} 3075@end lilypond 3076 3077Les línies divisòries també es poden treure pentagrama a 3078pentagrama: 3079 3080@lilypond[verbatim, quote] 3081\score { 3082 \new ChoirStaff << 3083 \new Staff 3084 \with { \remove "Bar_engraver" } { 3085 \relative { 3086 a'4 b c2 | 3087 a4 b c2 | 3088 a4 b c2 | 3089 } 3090 } 3091 \new Staff { 3092 \relative { 3093 a'4 b c2 | 3094 a4 b c2 | 3095 a4 b c2 | 3096 } 3097 } 3098 >> 3099} 3100@end lilypond 3101 3102Per suprimir les línies divisòries sols d'una secció de música, 3103tracteu-la com si fos una cadència. Si la secció és llarga, us 3104podria caldre inserir línies divisòries @qq{mudes} amb 3105@code{\bar ""} per indicar on es pot produir el salt de línia. 3106 3107@lilypond[verbatim,quote] 3108\relative a' { 3109 a4 b c2 | 3110 \cadenzaOn 3111 a4 b c2 3112 a4 b c2 3113 \bar "" 3114 a4 b c2 3115 a4 b c2 3116 \cadenzaOff 3117 a4 b c2 | 3118 a4 b c2 | 3119} 3120@end lilypond 3121 3122Els silencis o pauses als càntics poden indicar-se mitjançant 3123barres de compàs modificades. 3124 3125@lilypond[verbatim, quote] 3126\relative a' { 3127 a4 3128 \cadenzaOn 3129 b c2 3130 a4 b c2 3131 \bar "'" 3132 a4 b c2 3133 a4 b c2 3134 \bar ";" 3135 a4 b c2 3136 \bar "!" 3137 a4 b c2 3138 \bar "||" 3139} 3140@end lilypond 3141 3142Com a alternativa, s'usa a vegades la notació del cant gregorià 3143per a les pauses o silencis, tot i que la resta de la notació 3144sigui moderna. Aquest exemple fa servir una marca @code{\breathe} 3145modificada: 3146 3147@lilypond[verbatim,quote] 3148divisioMinima = { 3149 \once \override BreathingSign.stencil = #ly:breathing-sign::divisio-minima 3150 \once \override BreathingSign.Y-offset = #0 3151 \breathe 3152} 3153divisioMaior = { 3154 \once \override BreathingSign.stencil = #ly:breathing-sign::divisio-maior 3155 \once \override BreathingSign.Y-offset = #0 3156 \breathe 3157} 3158divisioMaxima = { 3159 \once \override BreathingSign.stencil = #ly:breathing-sign::divisio-maxima 3160 \once \override BreathingSign.Y-offset = #0 3161 \breathe 3162} 3163finalis = { 3164 \once \override BreathingSign.stencil = #ly:breathing-sign::finalis 3165 \once \override BreathingSign.Y-offset = #0 3166 \breathe 3167} 3168 3169\score { 3170 \relative { 3171 g'2 a4 g 3172 \divisioMinima 3173 g2 a4 g 3174 \divisioMaior 3175 g2 a4 g 3176 \divisioMaxima 3177 g2 a4 g 3178 \finalis 3179 } 3180 \layout { 3181 \context { 3182 \Staff 3183 \remove "Bar_engraver" 3184 } 3185 } 3186} 3187@end lilypond 3188 3189Els càntics solen ometre la indicació de compàs i sovint també 3190ometen la clau. 3191 3192@lilypond[verbatim,quote] 3193\score { 3194 \new Staff { 3195 \relative { 3196 a'4 b c2 | 3197 a4 b c2 | 3198 a4 b c2 | 3199 } 3200 } 3201 \layout { 3202 \context { 3203 \Staff 3204 \remove "Bar_engraver" 3205 \remove "Time_signature_engraver" 3206 \remove "Clef_engraver" 3207 } 3208 } 3209} 3210@end lilypond 3211 3212Els càntics de salms en la tradició anglicana solen ser 3213@emph{senzills}, amb set compassos de música, o @emph{dobles}, amb 3214dos períodes de set compassos. Cada grup de set compassos es 3215divideix en dues meitats, que corresponen a les dues meitats de 3216cada vers, normalment separats mitjançant una doble línia 3217divisòria. Sols s'utilitzen rodones i blanques. El primer compàs 3218de cada meitat sempre conté un únic acord en rodones. Aquest és 3219la @qq{nota de recitat}. Els càntics se solen centrar sobre la pàgina. 3220 3221 3222@lilypond[verbatim,quote] 3223SopranoMusic = \relative { 3224 g'1 | c2 b | a1 | \bar "||" 3225 a1 | d2 c | c b | c1 | \bar "||" 3226} 3227 3228AltoMusic = \relative { 3229 e'1 | g2 g | f1 | 3230 f1 | f2 e | d d | e1 | 3231} 3232 3233TenorMusic = \relative { 3234 c'1 | c2 c | c1 | 3235 d1 | g,2 g | g g | g1 | 3236} 3237 3238BassMusic = \relative { 3239 c1 | e2 e | f1 | 3240 d1 | b2 c | g' g | c,1 | 3241} 3242 3243global = { 3244 \time 2/2 3245} 3246 3247% Useu marcatge per centrar el cant sobre la pàgina 3248\markup { 3249 \fill-line { 3250 \score { % centrat 3251 << 3252 \new ChoirStaff << 3253 \new Staff << 3254 \global 3255 \clef "treble" 3256 \new Voice = "Soprano" << 3257 \voiceOne 3258 \SopranoMusic 3259 >> 3260 \new Voice = "Alto" << 3261 \voiceTwo 3262 \AltoMusic 3263 >> 3264 >> 3265 \new Staff << 3266 \clef "bass" 3267 \global 3268 \new Voice = "Tenor" << 3269 \voiceOne 3270 \TenorMusic 3271 >> 3272 \new Voice = "Bass" << 3273 \voiceTwo 3274 \BassMusic 3275 >> 3276 >> 3277 >> 3278 >> 3279 \layout { 3280 \context { 3281 \Score 3282 \override SpacingSpanner.base-shortest-duration = #(ly:make-moment 1/2) 3283 } 3284 \context { 3285 \Staff 3286 \remove "Time_signature_engraver" 3287 } 3288 } 3289 } % Final de la partitura 3290 } 3291} % Final del marcatge 3292@end lilypond 3293 3294Altres enfocaments per a la preparació d'aquest càntic es mostren 3295al primer dels següents fragments de codi. 3296 3297@snippets 3298 3299@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle] 3300{snippets/chant-or-psalms-notation.ly} 3301 3302Els càntics i altres textos litúrgics poden disposar-se d'una 3303forma més lliure, i possiblement usin elements de notació agafats 3304de la música antiga. Sovint la lletra s'imprimeix per sota i 3305alineada amb les notes. En aquest cas, les notes es disposen 3306espaiades d'acord amb les síl·labes en comptes de fer-lo amb les 3307duracions de les notes. 3308 3309@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle] 3310{snippets/ancient-notation-template----modern-transcription-of-gregorian-music.ly} 3311 3312@morerefs 3313Manual d'aprenentatge: 3314@rlearning{Visibilitat i color dels objectes}, 3315@rlearning{Plantilles de conjunts vocals}. 3316 3317Referència de la notació: 3318@ref{Notació antiga}, 3319@ref{Barres de compàs}, 3320@ref{Modificació dels connectors (plug-ins) de context}, 3321@ref{Gravat del cant gregorià}, 3322@ref{Música sense compassos}, 3323@ref{Visibilitat dels objectes}. 3324 3325@node Puntuació d'un salm 3326@unnumberedsubsubsec Puntuació d'un salm 3327@translationof Pointing a psalm 3328 3329El text d'un salm anglicà se sol imprimir en versos separats a 3330sota del cant. 3331 3332Els cants senzills (amb set compassos) es repeteixen per a cada 3333vers. Els cants dobles (amb 14 compassos) es repeteixen per a 3334cada parell de versos. S'insereixen marques dins del text per 3335indicar la forma en la qual encaixen amb el cant. Cada vers es 3336divideix en dues meitats. Se sol utilitzar un signe de dos punts 3337per indicar aquesta divisió. Això correspon a la doble línia 3338divisòria de la música. El text abans dels dos punts es canta amb 3339els tres primers compassos de la música; el text després dels dos 3340punts es canta amb els últims quatre compassos. 3341 3342S'insereixen línies de compàs simples (o en alguns casos una coma 3343invertida o un altre símbol semblant) entre el text per indicar on 3344cauen les línies divisòries de la música. Al mode de marcatge, es 3345pot introduir una línia de compàs simple amb el símbol de 3346comprovació de compàs, la barra vertical, @code{|}. 3347 3348@lilypond[verbatim,quote] 3349\markup { 3350 \fill-line { 3351 \column { 3352 \left-align { 3353 \line { O come let us sing | unto the | Lord : let } 3354 \line { us heartily rejoice in the | strength of | our } 3355 \line { sal- | -vation. } 3356 } 3357 } 3358 } 3359} 3360@end lilypond 3361 3362Altres símbols poden requerir glifs dels tipus de lletra 3363@code{fetaMusic}. Per veure més detells, consulteu 3364@ref{Tipus de lletra}. 3365 3366@lilypond[verbatim,quote] 3367tick = \markup { 3368 \raise #1 \fontsize #-5 \musicglyph "scripts.rvarcomma" 3369} 3370\markup { 3371 \fill-line { 3372 \column { 3373 \left-align { 3374 \line { O come let us sing \tick unto the \tick Lord : let } 3375 \line { 3376 us heartily rejoice in the \tick strength of \tick our 3377 } 3378 \line { sal \tick vation. } 3379 } 3380 } 3381 } 3382} 3383@end lilypond 3384 3385On hi ha una rodona a un compàs, tot el text que correspon a 3386aquest compàs es recita sobre aquesta nota al ritme de la 3387paraula. On hi ha dues notes en un compàs, sol haver-hi sols una 3388o dues síl·labes corresponents. Si hi ha més de dues síl·labes, 3389se sol inserir un punt per indicar on es produeix el canvi de nota. 3390 3391@lilypond[verbatim,quote] 3392dot = \markup { 3393 \raise #0.7 \musicglyph "dots.dot" 3394} 3395tick = \markup { 3396 \raise #1 \fontsize #-5 \musicglyph "scripts.rvarcomma" 3397} 3398\markup { 3399 \fill-line { 3400 \column { 3401 \left-align { 3402 \line { 3403 O come let us sing \tick unto \dot the \tick Lord : let 3404 } 3405 \line { 3406 us heartily rejoice in the \tick strength of \tick our 3407 } 3408 \line { sal \tick vation. } 3409 } 3410 } 3411 } 3412} 3413@end lilypond 3414 3415A alguns salteris (llibres de salms) s'usa un asterisc per indicar 3416un tall a una secció recitada en lloc d'una coma i les síl·labes 3417accentuades o lleugerament allargades s'indiquen en estil negreta. 3418 3419@lilypond[verbatim,quote] 3420dot = \markup { 3421 \raise #0.7 \musicglyph "dots.dot" 3422} 3423tick = \markup { 3424 \raise #1 \fontsize #-5 \musicglyph "scripts.rvarcomma" 3425} 3426\markup { 3427 \fill-line { 3428 \column { 3429 \left-align { 3430 \line { Today if ye will hear his voice * } 3431 \line { 3432 \concat { \bold hard en } 3433 | not your | hearts : as in the pro- 3434 } 3435 \line { vocation * and as in the \bold day of tempt- | } 3436 \line { -ation | in the | wilderness. } 3437 } 3438 } 3439 } 3440} 3441@end lilypond 3442 3443A altres salteris es col·loca un accent sobre la síl·laba per 3444indicar l'èmfasi. 3445 3446@lilypond[verbatim,quote] 3447tick = \markup { 3448 \raise #2 \fontsize #-5 \musicglyph "scripts.rvarcomma" 3449} 3450\markup { 3451 \fill-line { 3452 \column { 3453 \left-align { 3454 \line { 3455 O come let us \concat { 3456 si \combine \tick ng 3457 } 3458 | unto the | Lord : let 3459 } 3460 \line { 3461 us heartily \concat { 3462 rejo \combine \tick ice 3463 } 3464 in the | strength of | our 3465 } 3466 \line { sal- | -vation. } 3467 } 3468 } 3469 } 3470} 3471@end lilypond 3472 3473L'us del marcatge per centrar text i per disposar les línies en 3474columnes es descriu a @ref{Donar format al text}. 3475 3476@morerefs 3477Manual d'aprenentatge 3478@rlearning{Salms}, 3479@rlearning{Plantilles de conjunts vocals}. 3480 3481Referència de la notació: 3482@ref{Tipus de lletra}, 3483@ref{Donar format al text}. 3484 3485 3486@node Compassos parcials a melodies d'himne 3487@unnumberedsubsubsec Compassos parcials a melodies d'himne 3488@translationof Partial measures in hymn tunes 3489 3490Freqüentment, les melodies d'himne comencen i acaben cada línia de 3491música amb compassos parcials de forma que cada línia de música 3492correspon exactament amb una línia de text. Això requereix una 3493ordre @code{\partial} al principi de la música i ordres 3494@code{\bar "|"} o @code{\bar "||"} al final de cada línia. 3495 3496@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle] 3497{snippets/hymn-template.ly} 3498 3499 3500@node Música vocal antiga 3501@subsection Música vocal antiga 3502@translationof Ancient vocal music 3503 3504Es pot gravar la música vocal en estil de tipografia antiga, com 3505s'explica a 3506@ref{Notació antiga}. 3507 3508@c TODO 3509 3510@c Add "Printing both the ancient and the modern clef in vocal music" snippet, 3511@c and "Transcription of Ancient music with incipit" snippet. -vv 3512 3513@morerefs 3514Referència de la notació: 3515@ref{Notació antiga}. 3516