1@c -*- coding: utf-8; mode: texinfo; documentlanguage: eca -*-
2
3@ignore
4    Translation of GIT committish: b680788cd1c671d52819d69e9e130ff45361a590
5
6    When revising a translation, copy the HEAD committish of the
7    version that you are working on.  For details, see the Contributors'
8    Guide, node Updating translation committishes..
9@end ignore
10
11@c \version "2.21.0"
12
13@c Translators: Walter Garcia-Fontes
14@c Translation checkers:
15
16@node Música vocal
17@section Música vocal
18@translationof Vocal music
19
20@lilypondfile[quote]{snippets/vocal-headword.ly}
21
22Aquesta secció explica com gravar música vocal, i com assegurar-se
23que la lletra s'alinea amb les notes de la seva melodia
24corresponent.
25
26@menu
27* Notació comuna per a música vocal::
28* Tècniques específiques per a les lletres::
29* Versos::
30* Cançons::
31* Música coral::
32* Òpera i musicals::
33* Càntics salms i himnes::
34* Música vocal antiga::
35@end menu
36
37
38@node Notació comuna per a música vocal
39@subsection Notació comuna per a música vocal
40@translationof Common notation for vocal music
41
42Aquesta secció s'ocupa de les qüestions comunes a la major part
43dels tipus de música vocal.
44
45@menu
46* Referències per a música vocal::
47* Introducció de la lletra::
48* Alineació de la lletra a una melodia::
49* Duració automàtica de les síl·labes::
50* Duració manual de les síl·labes::
51* Diverses síl·labes sobre una nota::
52* Diverses notes sobre una síl·laba::
53* Línies d'extensió i guions::
54@end menu
55
56
57@node Referències per a música vocal
58@unnumberedsubsubsec Referències per a música vocal
59@translationof References for vocal music
60
61Aquesta secció indica on trobar els detalls de les qüestions de
62notació que poden sorgir a qualsevol tipus de música vocal.
63
64@itemize
65
66@item
67Gairebé tots els estils de música vocal utilitzen text escrit com
68a lletra.  Hi ha una introducció a aquesta notació a
69@rlearning{Elaborar cançons senzilles}.
70
71@item
72La música vocal probablement requereix l'ús del mode de marcatge o
73@code{markup}, ja sigui per a la lletra o per a d'altres elements
74de text (noms dels personatges, etc.).  Aquesta sintaxi es descriu
75a @ref{Introducció al marcatge de text}.
76
77@item
78Els @notation{ambitus}, o indicacions de tessitura vocal, es poden
79afegir al principi dels pentagrames vocals, com s'explica a
80@ref{Tessitura}.
81
82@item
83De forma predeterminada, les indicacions dinàmiques se situen a
84sota del pentagrama, però a la música coral se solen disposar per
85sobre del pentagrama per evitar la lletra, com s'explica a
86@ref{Disposicions de la partitura per a música coral}.
87
88@end itemize
89
90@morerefs
91Glossari musical:
92@rglos{ambitus}.
93
94Manual d'aprenentatge:
95@rlearning{Elaborar cançons senzilles}.
96
97Referència de la notació:
98@ref{Introducció al marcatge de text},
99@ref{Tessitura},
100@ref{Disposicions de la partitura per a música coral}.
101
102Fragments de codi:
103@rlsr{Vocal music}.
104
105@node Introducció de la lletra
106@unnumberedsubsubsec Introducció de la lletra
107@translationof Entering lyrics
108
109@cindex lletra
110@cindex lletra, introduir
111@cindex introduir la lletra
112@cindex format de la lletra
113@cindex lletra, donar format
114@cindex puntuació en la lletra
115@cindex lletra, puntuació en la
116@cindex espais a la lletra
117@cindex cometes a la lletra
118@cindex puntuació
119@funindex \lyricmode
120
121@c TODO should we explain hyphens here
122
123La lletra de les cançons s'introdueix en un mode d'entrada
124especial que s'inicia mitjançant la paraula clau
125@code{\lyricmode}, o bé mitjançant @code{\addlyrics}
126@code{\lyricsto}.  En aquest mode especial d'entrada, el caràcter
127@code{d} no s'analitza com una nota, sinó més bé com una síl·laba
128d'una sola lletra.  Dit d'una altra forma, les síl·labes
129s'introdueixen com les notes, però l'altura de les notes se
130substitueix per text.
131
132Per exemple:
133
134@c TODO translate -FV
135@example
136\lyricmode @{ Three4 blind mice,2 three4 blind mice2 @}
137@end example
138
139Hi ha dos mètodes principals per especificar la col·locació
140horitzontal de les síl·labes: mitjançant la indicació de la
141duració de cada síl·laba explícitament, com a l'exemple anterior,
142o deixant que la lletra s'alinee automàticament amb una melodia o
143una altra veu de música, utilitzant @code{\addlyrics} o
144@code{\lyricsto}.  El primer mètode es descriu a continuació sota
145l'epígraf @ref{Duració manual de les síl·labes}.  El segon mètode
146es descriu a @ref{Duració automàtica de les síl·labes}.
147
148Una paraula o síl·laba de la lletra comença amb un caràcter
149alfabètic (i alguns altres caràcters, vegeu a sota) i acaba amb un
150espai o dígit.  La resta dels caràcters dins de la síl·laba poden
151ser qualssevol caràcters que no siguin dígit o espais.
152
153A causa que qualsevol caràcter que no és un dígit o un espai es
154considera part de la síl·laba, una paraula és vàlida fins i tot si
155acaba amb @code{@}}, cosa que sovint porta a l'error següent:
156
157@example
158\lyricmode @{ la la la@}
159@end example
160
161A aquest exemple, el símbol @code{@}} està inclòs dins de la
162síl·laba final, per tant la clau d'obertura no es compensa amb la
163corresponent clau de tancament i el fitxer d'entrada probablement
164no es podrà processar.  En comptes d'allò, les claus sempre han
165d'anar rodejades per espais:
166
167@example
168\lyricmode @{ la la la @}
169@end example
170
171Els signes de puntuació, les lletres amb caràcters accentuats o de
172qualsevol llengua diferent de l'anglès, o els caràcters especials
173(com el símbol de cor o les cometes inclinades), es poden inserir
174directament al fitxer d'entrada, sempre que es desi amb la
175codificació UTF-8.  Per a més informació, consulteu
176@ref{Caràcters especials}.
177
178Els signes de puntuació, les lletres amb caràcters accentuats o de
179qualsevol llengua diferent de l'anglès, o els caràcters especials
180(com el símbol de cor, o les cometes inclinades), es poden inserir
181directament al fitxer d'entrada, sempre que es gravi amb la
182codificació UTF-8. Per a més informació, consulteu
183@ref{Caràcters especials}.
184
185@lilypond[quote,verbatim]
186\relative { d''8 c16 a bes8 f ees' d c4 }
187\addlyrics { „Schad’ um das schö -- ne grü -- ne Band, }
188@end lilypond
189
190Es poden usar les cometes normals dins de la lletra, però han
191d'anar precedides pel caràcter de barra invertida i la síl·laba en
192el seu conjunt s'ha d'envoltar en un altre parell de cometes. Per
193exemple,
194
195@lilypond[quote,verbatim]
196\relative { \time 3/4 e'4 e4. e8 d4 e d c2. }
197\addlyrics { "\"I" am so lone -- "ly,\"" said she }
198@end lilypond
199
200La definició completa del començament d'una paraula al mode lyrics
201(lletra) és quelcom més complexa.  Una paraula al mode lyrics
202comença per: un caràcter alfabètic, @code{_}, @code{?},
203@code{!}, @code{:}, @code{'}, els caràcters de control des de
204@code{^A} fins a @code{^F}, des de @code{^Q} fins a @code{^W},
205@code{^Y}, @code{^^}, qualsevol caràcter de 8 bits amb codi
206consistent amb la combinació d'una barra invertida seguida per
207@code{`}, @code{'}, @code{"} o @code{^}.
208
209@c " to balance double quotes for not-so-bright context-sensitive editors
210
211L'ús d'elements de marcatge @code{\markup} dins de la pròpia
212lletra dóna un enorme control sobre l'aparença de la lletra. Per
213veure una explicació de moltes de les opcions, vegeu
214@ref{Donar format al text}.
215
216@snippets
217@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
218{snippets/formatting-lyrics-syllables.ly}
219
220@morerefs
221Manual d'aprenentatge;
222@rlearning{Cançons}.
223
224Referència de la notació:
225@ref{Duració automàtica de les síl·labes},
226@ref{Tipus de lletra},
227@ref{Donar format al text},
228@ref{Modes d'entrada},
229@ref{Duració manual de les síl·labes},
230@ref{Caràcters especials}.
231
232Referència de funcionament intern:
233@rinternals{LyricText}.
234
235Fragments de codi:
236@rlsr{Text}.
237
238@node Alineació de la lletra a una melodia
239@unnumberedsubsubsec Alineació de la lletra a una melodia
240@translationof Aligning lyrics to a melody
241
242@cindex lletra, alineació a una melodia
243@cindex @code{associatedVoice}
244@funindex \lyricmode
245@funindex \addlyrics
246@funindex \lyricsto
247
248La lletra s'interpreta al mode @code{\lyricmode} y s'imprimeix
249dins del context anomenat @code{Lyrics},
250
251@example
252\new Lyrics \lyricmode @{ @dots{} @}
253@end example
254
255Dues variants de @code{\lyricmode} a més disposen d'un context
256associat que s'usa per sincronitzar les síl·labes de la lletra amb
257la música.  @code{\addlyrics}, que és més convenient, segueix
258immediatament al contingut musical del context de Voice amb el que
259s'ha de sincronitzar, creant implícitament un context Lyrics
260complet, @code{\lyricsto} és més versàtil i requereix tant que
261s'especifiqui el context Voice associat pel seu nom, com que es
262creï explícitament un context contenidor Lyrics.  Per veure més
263detalls, consulteu @ref{Duració automàtica de les síl·labes}.
264
265La lletra es pot alinear amb la melodia de dues maneres
266principals:
267
268@itemize
269
270@item
271Es pot alinear la lletra automàticament, agafant-se les duracions
272de les síl·labes d'una altra veu de musica, o (en circumstàncies
273especials) una melodia associada, usant
274@code{\addlyrics}, @code{\lyricsto}, o establint el valor de la
275propietat @code{associatedVoice}.  Per veure més detalls,
276consulteu @ref{Duració automàtica de les síl·labes}.
277
278@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
279<<
280  \new Staff <<
281    \time 2/4
282    \new Voice = "una" \relative {
283      \voiceOne
284      c''4 b8. a16 g4. r8 a4 ( b ) c2
285    }
286    \new Voice = "dos" \relative {
287      \voiceTwo
288       s2 s4. f'8 e4 d c2
289    }
290  >>
291
292% agafa les duracions i l'alineació de les notes a «una»
293
294  \new Lyrics \lyricsto "una" {
295    Life is __ _ love, live __ life.
296  }
297
298% agafa les duracions i l'alineació de les notes a «una» inicialment
299% després canvia a «dos»
300  \new Lyrics \lyricsto "una" {
301    No more let
302    \set associatedVoice = "dos" % s'ha d'establir una síl·laba més aviat
303    sins and sor -- rows grow.
304  }
305>>
306@end lilypond
307
308La primera línia de lletra mostra la forma normal d'introduir la lletra.
309
310La segona línia de text mostra com es pot canviar la veu del la
311que s'agafen les duracions per a les síl·labes.  Això és útil si
312el text de les diferents estrofes correspon amb les mateixes notes
313de formes diferents, i totes les duracions estan disponibles dins
314de contextos de veu.  Per veure més detalls, consulteu @ref{Versos}.
315
316@item
317El text es pot alinear independentment de la duració de qualsevol
318nota si les duracions de les síl·labes s'especifiquen
319explícitament, i s'escriuen amb @code{\lyricmode}.
320
321@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
322<<
323  \new Voice = "one" \relative {
324    \time 2/4
325    c''4 b8. a16 g4. f8 e4 d c2
326  }
327
328% usa la duració explícita prèvia de 2:
329  \new Lyrics \lyricmode {
330    Joy to the earth!
331  }
332
333% duració explícita, establerta a un ritme diferent
334  \new Lyrics \lyricmode {
335    Life4 is love,2. live4 life.2
336  }
337>>
338@end lilypond
339
340El primer vers no està alineat amb les notes perquè no es van
341especificar les duracions, i s'utilitza el valor previ de 2
342(blanca) per a totes les síl·labes.
343
344El segon vers mostra com les paraules es poden alinear de forma
345independent de les notes.  Això és útil si el text dels diversos
346versos es correspon amb les notes de maneres diferents, però les
347duracions requerides no estan disponibles a un context de música.
348Per veure més detalls, consulteu
349@ref{Duració manual de les síl·labes}.  Aquesta tècnica també és
350útil quan es vol preparar un diàleg a sobre de la música;
351per veure exemple que mostren això, consulteu
352@ref{Diàlegs a sobre de la música}.
353
354@end itemize
355
356@morerefs
357Manual de aprenentatge:
358@rlearning{Alineació de la lletra a una melodia}.
359
360Referència de la notació:
361@ref{Explicació dels contextos},
362@ref{Duració automàtica de les síl·labes}.
363@ref{Versos},
364@ref{Duració manual de les síl·labes},
365@ref{Diàlegs a sobre de la música}.
366@ref{Duració manual de les síl·labes}.
367
368Referència de funcionament interno:
369@rinternals{Lyrics}.
370
371@node Duració automàtica de les síl·labes
372@unnumberedsubsubsec Duració automàtica de les síl·labes
373@translationof Automatic syllable durations
374
375@cindex síl·labes, duració automàtica de les
376@cindex lletra i melodies
377@cindex associatedVoice
378@funindex \addlyrics
379@funindex \lyricsto
380
381Les síl·labes de la lletra es poden alinear automàticament amb les
382notes d'una melodia de tres formes:
383
384@itemize
385
386@item
387especificant pel seu nom el context Voice que conté la melodia,
388amb @code{\lyrics},
389
390@item
391introduint la lletra amb @code{\addlyrics} i col·locant-la
392immediatament després del context de veu que conté la melodia.
393
394@item
395establint un valor per a la propietat @code{associatedVoice},
396l'alineació de la lletra es por moure a un context de veu
397diferent, especificat pel seu nom, en qualsevol moment musical.
398
399@end itemize
400
401Als tres mètodes es poden traçar guions de separació entre les
402síl·labes d'una paraula i línies extensores després del final
403d'una paraula.  Per veure més detalls, vegeu
404@ref{Línies d'extensió i guions}.
405
406El context @code{Voice} que conté la melodia amb la qual s'està
407alineant la lletra, no ha d'haver @qq{mort}, o es perdrà la lletra
408a partir d'aquest punt.  Això pot passar si hi ha períodes en els
409quals aquesta veu no té res a fer.  Per veure mètodes per mantenir
410vius els contextos, consulteu
411@ref{Manteniment amb vida dels contextos}.
412
413@subheading Ús de @code{\lyricsto}
414
415@cindex \lyricsto
416@funindex \lyricsto
417
418Les síl·labes de la lletra es poden alinear automàticament sota
419les notes d'una melodia especificant pel seu nom el context de veu
420que conté la melodia, amb @code{\lyricsto}:
421
422@lilypond[quote,verbatim]
423<<
424  \new Voice = "melodia" \relative {
425    a'1 a4. a8 a2
426  }
427  \new Lyrics \lyricsto "melodia" {
428    These are the words
429  }
430>>
431@end lilypond
432
433@noindent
434Això alinea les síl·labes amb les notes del context @code{Voice}
435anomenat, que ha d'existir prèviament.  Per tant, normalment
436s'especifica primer el context @code{Voice} seguit del context
437@code{Lyrics}.  La lletra en sí segueix a l'ordre
438@code{\lyricsto}.  L'ordre @code{\lyricsto} invoca automàticament
439el mode de lletra. De forma predeterminada, la lletra es col·loca
440per sota de les notes.  Per a d'altres col·locacions, consulteu
441@ref{Posicionament vertical de la lletra}.
442
443
444@subheading Ús de @code{\addlyrics}
445
446@cindex \addlyrics
447@funindex \addlyrics
448
449L'ordre @code{\addlyrics} és realment tans sols una forma còmoda
450d'escriure una estructura del LilyPond més complicada si cal per
451la lletra.
452
453@example
454@{ MÚSICA @}
455\addlyrics @{ LLETRA @}
456@end example
457
458@noindent
459és el mateix que
460
461@example
462\new Voice = "blabla" @{ MÚSICA @}
463\new Lyrics \lyricsto "blabla" @{ LLETRA @}
464@end example
465
466Heus ací un exemple:
467
468@lilypond[verbatim,quote]
469{
470  \time 3/4
471  \relative { c'2 e4 g2. }
472  \addlyrics { play the game }
473}
474@end lilypond
475
476Es poden afegir més versos posant més seccions
477@code{\addlyrics}:
478
479@lilypond[ragged-right,verbatim,quote]
480{
481  \time 3/4
482  \relative { c'2 e4 g2. }
483  \addlyrics { play the game }
484  \addlyrics { speel het spel }
485  \addlyrics { joue le jeu }
486}
487@end lilypond
488
489L'ordre @code{\addlyrics} no pot manegar situacions de polifonia.
490A més a més, no pot usar-se per associar lletra a un context de
491tabulatura @code{TabVoice}.  Per a aquests casos s'hauria d'usar
492@code{\lyricsto}.
493
494@subheading Ús de @code{associatedVoice}
495
496Es pot canviar la melodia a la qual s'alinea la lletra mitjançant
497l'establiment de la propietat @code{associatedVoice},
498
499@example
500\set associatedVoice = "lala"
501@end example
502
503@noindent
504
505El valor de la propietat (aquí: @code{"lala"}) ha de ser el nom
506d'un context @code{Voice}.  Per raons tècniques, l'ordre
507@code{\set} s'ha d'escriure una síl·laba abans de la qual es vol
508aplicar el canvi de veu.
509
510Heus ací un exemple que mostra el seu ús:
511
512@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
513<<
514  \new Staff <<
515    \time 2/4
516    \new Voice = "una" \relative {
517      \voiceOne
518      c''4 b8. a16 g4. r8 a4 ( b ) c2
519    }
520    \new Voice = "dos" \relative {
521      \voiceTwo
522       s2 s4. f'8 e8 d4. c2
523    }
524  >>
525% agafa les duracions i l'alineació de les notes de «una» inicialment
526% després canvia a «dos»
527  \new Lyrics \lyricsto "una" {
528    No more let
529    \set associatedVoice = "dos"  % s'ha d'establir una síl·laba prèviament
530    sins and sor -- rows grow.
531  }
532>>
533@end lilypond
534
535@morerefs
536Referència de la notació:
537@ref{Línies d'extensió i guions},
538@ref{Manteniment amb vida dels contextos},
539@ref{Posicionament vertical de la lletra}.
540
541
542@node Duració manual de les síl·labes
543@unnumberedsubsubsec Duració manual de les síl·labes
544@translationof Manual syllable durations
545
546A certes músiques vocals complexes pot ser desitjable col·locar la
547lletra de forma completament independent de les notes.  En aquest
548cas, no heu d'usar @code{\lyricsto} ni @code{\addlyrics} i no heu
549d'establir un valor per a @code{associatedVoice}.  Les síl·labes
550s'escriuen com a notes -- però substituint els noms de les notes
551per text -- i la duració de cada síl·laba s'escriu explícitament
552després de la síl·laba.
553
554Es poden traçar línies separadores entre les síl·labes, com és
555usual, però no es poden traçar línies extensores quan no hi ha una
556veu associada.
557
558Heus ací dos exemples:
559
560@lilypond[verbatim,quote]
561<<
562  \new Voice = "melodia" \relative {
563    c''2 a f f e e
564  }
565  \new Lyrics \lyricmode {
566    c4. -- a -- f -- f -- e2. -- e
567  }
568>>
569@end lilypond
570
571
572@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
573<<
574  \new Staff {
575    \relative {
576      c''2 c2
577      d1
578    }
579  }
580  \new Lyrics {
581    \lyricmode {
582      I2 like4. my8 cat!1
583    }
584  }
585  \new Staff {
586    \relative {
587      c'8 c c c c c c c
588      c8 c c c c c c c
589    }
590  }
591>>
592@end lilypond
593
594Aquesta tècnica és molt útil quan s'escriuen diàlegs a sobre a la
595música, vegeu @ref{Diàlegs a sobre de la música}.
596
597Per canviar l'alineació de les síl·labes, simplement sobreescriviu
598la propietat @code{self-alignment-X}:
599
600@lilypond[verbatim,quote]
601<<
602  \new Voice = "melodia" \relative {
603    \time 3/4
604    c'2 e4 g2 f
605  }
606  \new Lyrics \lyricmode {
607    \override LyricText.self-alignment-X = #LEFT
608    play1 a4 game4
609  }
610>>
611@end lilypond
612
613@morerefs
614Referència de la notació:
615@ref{Manteniment amb vida dels contextos}.
616
617Referència de funcionament intern:
618@rinternals{Lyrics},
619@rinternals{Voice}.
620
621
622@node Diverses síl·labes sobre una nota
623@unnumberedsubsubsec Diverses síl·labes sobre una nota
624@translationof Multiple syllables to one note
625
626@funindex _
627@cindex lligadures en la lletra
628@cindex espais en la lletra
629@cindex cometes en la lletra
630
631Per assignar més d'una síl·laba a una única nota amb espais entre
632les síl·labes, podem envoltar la frase entre cometes o utilitzar
633un caràcter de guió sota @code{_}.  De forma alternativa, podem
634usar el símbol de titlla corba (@code{~}) per obtenir una
635lligadura de text.
636
637@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
638{
639  \relative {
640    \autoBeamOff
641    r8 b' c fis, fis c' b e,
642  }
643  \addlyrics
644  {
645    \override LyricHyphen.minimum-distance = #1.0 % Assegura que els guionets són visibles
646    Che_in ques -- ta_e_in quel -- l'al -- tr'on -- da
647  }
648  \addlyrics { "Che in" ques -- "ta e in" quel -- l'al -- tr'on -- da }
649  \addlyrics { Che~in ques -- ta~e~in quel -- l'al -- tr'on -- da }
650}
651@end lilypond
652
653@morerefs
654Referència de funcionament intern:
655@rinternals{LyricCombineMusic}.
656
657
658@node Diverses notes sobre una síl·laba
659@unnumberedsubsubsec Diverses notes sobre una síl·laba
660@translationof Multiple notes to one syllable
661
662@cindex melisma
663@cindex melismata
664@cindex fraseig, a la lletra
665@funindex \melisma
666@funindex \melismaEnd
667
668A vegades, i sobretot a la música medieval i del barroc, diverses
669notes es canten sobre una síl·laba única; aquestes vocalitzacions
670reben el nom de melismes, o melismata (vegeu
671@rglos{melisma}).  La síl·laba d'un melisma se sol alinear per
672l'esquerra amb la primera nota del melisma.
673
674Quan es produeix un melisma sobre una síl·laba diferent de
675l'última d'una paraula, aquesta síl·laba se sol unir a la següent
676amb un guió separador.  Això s'indica al codi d'entrada escrivint
677un doble guió, @w{@code{--}}, immediatament després de la síl·laba.
678
679De forma alternativa, quan es produeix un melisma sobre l'última o
680sobre l'única síl·laba d'una paraula, se sol traçar una línia
681extensora des del final de la síl·laba fins l'última nota del
682melisma.  Aixo s'indica en el codi d'entrada escrivint una doble
683barra baixa o caràcter de subrallat, @code{__}, immediatament
684després de la paraula.
685
686Hi ha cinc formes d'indicar els melismes:
687
688@itemize
689
690@item
691Es creen melismes automàticament sobre les notes unides mitjançant
692lligadura d'unió:
693
694@lilypond[quote,verbatim]
695<<
696  \new Voice = "melodia" \relative {
697    \time 3/4
698    f''4 g2 ~ |
699    4 e2 ~ |
700    8
701  }
702  \new Lyrics \lyricsto "melodia" {
703    Ky -- ri -- e __
704  }
705>>
706@end lilypond
707
708@item
709Es poden crear melismes automàticament a partir de la música
710escrivint lligadures d'expressió sobre les notes de cada melisma.
711Aquesta és la forma usual d'escriure la lletra:
712
713@lilypond[quote,verbatim]
714<<
715  \new Voice = "melodia" \relative {
716    \time 3/4
717    f''4 g8 ( f e f )
718    e8 ( d e2 )
719  }
720  \new Lyrics \lyricsto "melodia" {
721    Ky -- ri -- e __
722  }
723>>
724@end lilypond
725
726Observeu que les lligadures de fraseig no afectes a la creació de
727melismes.
728
729@item
730Es considera que les notes formen un melisma quan s'uneixen
731manualment mitjançant barra, sempre i quan el barrat automàtic
732estigui desactivat.  Vegeu
733@ref{Establir el comportament de les barres automàtiques}.
734
735@lilypond[quote,verbatim]
736<<
737  \new Voice = "melodia" \relative {
738    \time 3/4
739    \autoBeamOff
740    f''4 g8[ f e f]
741    e2.
742  }
743  \new Lyrics \lyricsto "melodia" {
744    Ky -- ri -- e
745  }
746>>
747@end lilypond
748
749Clarament, això no és adequat per als melismes formats per notes
750de duració més llarga que la corxera.
751
752@item
753Un grup denotes sense lligadura d'expressió es tracta com un
754melisma si estan envoltades per @code{\melisma} i
755@code{\melismaEnd}.
756
757@lilypond[quote,verbatim]
758<<
759  \new Voice = "melodia" \relative {
760    \time 3/4
761    f''4 g8
762    \melisma
763    f e f
764    \melismaEnd
765    e2.
766  }
767  \new Lyrics \lyricsto "melodia" {
768    Ky -- ri -- e
769  }
770>>
771@end lilypond
772
773@item
774Es pot definir un melisma enterament dins de la lletra escrivint
775un caràcter de barra baixa aïllat, @code{_}, per cada nota
776addicional que es vol afegir el melisma.
777
778@lilypond[verbatim, quote]
779<<
780  \new Voice = "melodia" \relative {
781    \time 3/4
782    f''4 g8 f e f
783    e8 d e2
784  }
785  \new Lyrics \lyricsto "melodia" {
786    Ky -- ri -- _ _ _ e __ _ _
787  }
788>>
789@end lilypond
790
791@end itemize
792
793És possible tenir lligadures d'unió o d'expressió i barres manuals
794a la melodia sense que indiquin melisma.  Per fer-lo, ajusteu el
795valor de @code{melismaBusyProperties}:
796
797@lilypond[verbatim,quote]
798<<
799  \new Voice = "melodia" \relative {
800    \time 3/4
801    \set melismaBusyProperties = #'()
802    c'4 d ( e )
803    g8 [ f ] f4 ~ 4
804  }
805  \new Lyrics \lyricsto "melodia" {
806    Ky -- ri -- e e -- le -- i -- son
807  }
808>>
809@end lilypond
810
811Es poden usar d'altres valors per a @code{melismaBusyProperties}
812si volem incloure o excloure selectivament les lligadures d'unió,
813lligadures d'expressió o barres de la detecció automàtica dels
814melismes; vegeu @code{melismaBusyProperties} a l'apartat
815@rinternals{Tunable context properties}.
816
817Como a alternativa, si totes les indicacions de melisma
818s'ignoraran, es pot establir @code{ignoreMelismata} al valor
819vertader; vegeu @ref{Versos amb ritmes diferents}.
820
821Si es requereix un melisma al transcurs d'un passatge en el qual
822@code{melismaBusyProperties} està actiu, pot indicar-se col·locant
823una sola barra baixa a la lletra per cada nota que s'ha d'incloure
824dins del melisma:
825
826@lilypond[verbatim,quote]
827<<
828  \new Voice = "melodia" \relative {
829    \time 3/4
830    \set melismaBusyProperties = #'()
831    c'4 d ( e )
832    g8 [ f ] ~ 4 ~ f
833  }
834  \new Lyrics \lyricsto "melodia" {
835    Ky -- ri -- _ e __ _ _ _
836  }
837>>
838@end lilypond
839
840
841@predefined
842@code{\autoBeamOff},
843@code{\autoBeamOn},
844@code{\melisma},
845@code{\melismaEnd}.
846@endpredefined
847
848@morerefs
849Glossari musical:
850@rglos{melisma}.
851
852Manual d'aprenentatge:
853@rlearning{Alineació de la lletra a una melodia}.
854
855Referència de la notació:
856@ref{Alineació de la lletra a una melodia},
857@ref{Duració automàtica de les síl·labes},
858@ref{Establir el comportament de les barres automàtiques},
859@ref{Versos amb ritmes diferents}.
860
861Referència de funcionament intern:
862@rinternals{Tunable context properties}.
863
864@knownissues
865No es creen automàticament línies extensores sota els melismes;
866s'han d'inserir manualment amb un doble guió baix.
867
868@node Línies d'extensió i guions
869@unnumberedsubsubsec Línies d'extensió i guions
870@translationof Extenders and hyphens
871
872@cindex melisma
873@cindex extensora, línia
874@cindex línia d'extensió
875
876@c TODO cf Multiple notes to one syllable; should this be merged in?
877
878@c leave this as samp. -gp
879Els melismes s'indiquen mitjançant una línia horitzontal centrada
880entre una síl·laba i la següent.  Aquesta línia rep el nom de
881línia d'extensió, i s'escriu com @samp{ __ } (fixeu-vos en els
882espais abans i després dels guions baixos).
883
884@warning{Els melismes s'indiquen a la partitura amb línies
885extensores, que s'escriuen amb un doble guió baix; però també es
886poden introduir melismes curts mitjançant salts de notes
887individuals, que s'escriuen com caràcters aïllats de guió baix; de
888forma predeterminada aquests caràcters no produeixen la impressió
889d'una línia d'extensió.}
890
891@cindex guiones
892
893@c leave this as samp. -gp
894Els guions centrats s'escriuen com @samp{ -- } entre síl·labes
895d'una mateixa paraula (fixeu-vos en els espais abans i després del
896dos guionets).  El guionet quedarà centrat entres les síl·labes, i
897la seva longitud s'ajustarà en funció de l'espai que existeix
898entre elles.
899
900En la música gravada de manera molt atapeïda, es poden treure els
901guionets.  Es pot controlar si passa això o no, mitjançant les
902propietats @code{minimum-distance} (distància mínima entre les
903dues síl·labes) i la @code{minimum-length} (umbral per sota del
904qual se suprimeixen els guionets) de @code{LyricHyphen}.
905
906@morerefs
907Referència de funcionament intern:
908@rinternals{LyricExtender},
909@rinternals{LyricHyphen}.
910
911
912@node Tècniques específiques per a les lletres
913@subsection Tècniques específiques per a les lletres
914@translationof Techniques specific to lyrics
915
916@c TODO this whole section is to be reorganised
917
918@menu
919* Treball amb lletra i variables::
920* Posicionament vertical de la lletra::
921* Col·locació horitzontal de les síl·labes::
922* Lletra i repeticions::
923* Lletres en divisi::
924* Polifonia amb lletres compartides::
925@end menu
926
927
928
929@node Treball amb lletra i variables
930@unnumberedsubsubsec Treball amb lletra i variables
931@translationof Working with lyrics and variables
932
933@cindex lyrics, using variables
934
935Es poden crear variables que contenen lletra, però la lletra s'ha
936d'introduir en el mode lletra:
937
938@lilypond[quote,verbatim]
939musicOne = \relative {
940  c''4 b8. a16 g4. f8 e4 d c2
941}
942verseOne = \lyricmode {
943  Joy to the world, the Lord is come.
944}
945\score {
946  <<
947    \new Voice = "one" {
948      \time 2/4
949      \musicOne
950    }
951    \new Lyrics \lyricsto "one" {
952      \verseOne
953    }
954  >>
955}
956@end lilypond
957
958No cal escriure les duraciones si la variable s'invocarà amb
959@code{\addlyrics} o amb @code{\lyricsto}.
960
961Per a disposicions diferents o més complexes, la millor forma és
962definir en primer lloc les variables de la música i de la lletra,
963després preparar una jerarquia de pentagrames i lletres, ometent
964la lletra en sí, i després posar la lletra utilitzant
965@code{\context} per sota.  Això assegura que les veus
966referenciades per @code{\lyricsto} siempre han estat definides
967prèviament.  Per exemple:
968
969@lilypond[quote,verbatim]
970sopranoMusic = \relative { c''4 c c c }
971contraltoMusic = \relative { a'4 a a a }
972sopranoWords = \lyricmode { Sop -- ra -- no words }
973contraltoWords = \lyricmode { Con -- tral -- to words }
974
975\score {
976  \new ChoirStaff <<
977    \new Staff {
978      \new Voice = "sopranos" {
979        \sopranoMusic
980      }
981    }
982    \new Lyrics = "sopranos"
983    \new Lyrics = "contraltos"
984    \new Staff {
985      \new Voice = "contraltos" {
986        \contraltoMusic
987      }
988    }
989    \context Lyrics = "sopranos" {
990      \lyricsto "sopranos" {
991        \sopranoWords
992      }
993    }
994    \context Lyrics = "contraltos" {
995      \lyricsto "contraltos" {
996        \contraltoWords
997      }
998    }
999  >>
1000}
1001@end lilypond
1002
1003@morerefs
1004Referència de la notació:
1005@ref{Posicionament vertical de la lletra}.
1006
1007Referència de funcionament intern:
1008@rinternals{LyricCombineMusic},
1009@rinternals{Lyrics}.
1010
1011
1012@node Posicionament vertical de la lletra
1013@unnumberedsubsubsec Posicionament vertical de la lletra
1014@translationof Placing lyrics vertically
1015
1016@cindex posicionament de la lletra
1017@cindex lletra, posicionament
1018
1019Depenent del tipus de música, la lletra pot col·locar-se sobre el
1020pentagrama, a sota del pentagrama o entre dos pentagrames.  El més
1021fàcil és situar la lletra a sota de la pauta associada, i es pot
1022aconseguir simplement definint el context Lyrics per sota del
1023context Staff:
1024
1025@lilypond[quote,verbatim]
1026\score {
1027  <<
1028    \new Staff {
1029      \new Voice = "melodia" {
1030        \relative { c''4 c c c }
1031      }
1032    }
1033    \new Lyrics {
1034      \lyricsto "melodia" {
1035        Here are the words
1036      }
1037    }
1038  >>
1039}
1040@end lilypond
1041
1042Es pot col·locar la lletra sobre el pentagrama usat un dels dos
1043mètodes disponibles: el més senzill (i preferible) és usar la
1044mateixa sintaxi que s'ha vist més a dalt i especificar
1045explícitament la posició de la lletra:
1046
1047@lilypond[quote,verbatim]
1048\score {
1049  <<
1050    \new Staff = "staff" {
1051      \new Voice = "melody" {
1052        \relative { c''4 c c c }
1053      }
1054    }
1055    \new Lyrics \with { alignAboveContext = "staff" } {
1056      \lyricsto "melody" {
1057        Here are the words
1058      }
1059    }
1060  >>
1061}
1062@end lilypond
1063
1064Com a alternativa, es pot usar un procés en dos passos.  En primer
1065lloc es declara el context Lyrics (sense cap contingut), abans
1066dels contextos Staff i Voice, i després s'escriu l'ordre
1067@code{\lyricsto} després de la declaració de Voice a què fa
1068referència, usant @code{\context}, com es veu a continuació:
1069
1070@lilypond[quote,verbatim]
1071\score {
1072  <<
1073    \new Lyrics = "lyrics" \with {
1074      % lyrics above a staff should have this override
1075      \override VerticalAxisGroup.staff-affinity = #DOWN
1076    }
1077    \new Staff {
1078      \new Voice = "melody" {
1079        \relative { c''4 c c c }
1080      }
1081    }
1082    \context Lyrics = "lyrics" {
1083      \lyricsto "melody" {
1084        Here are the words
1085      }
1086    }
1087  >>
1088}
1089@end lilypond
1090
1091Quan hi ha dues veus sobre pentagrames separats, la lletra es pot
1092col·locar sobre ells usant qualsevol d'aquests mètodes.  Heus ací
1093un exemple del segon mètode:
1094
1095@lilypond[quote,verbatim]
1096\score {
1097  \new ChoirStaff <<
1098    \new Staff {
1099      \new Voice = "sopranos" {
1100        \relative { c''4 c c c }
1101      }
1102    }
1103    \new Lyrics = "sopranos"
1104    \new Lyrics = "contraltos" \with {
1105      % lyrics above a staff should have this override
1106      \override VerticalAxisGroup.staff-affinity = #DOWN
1107    }
1108    \new Staff {
1109      \new Voice = "contraltos" {
1110        \relative { a'4 a a a }
1111      }
1112    }
1113    \context Lyrics = "sopranos" {
1114      \lyricsto "sopranos" {
1115        Sop -- ra -- no words
1116      }
1117    }
1118    \context Lyrics = "contraltos" {
1119      \lyricsto "contraltos" {
1120        Con -- tral -- to words
1121      }
1122    }
1123  >>
1124}
1125@end lilypond
1126
1127És possible generar d'altres combinacions de lletra i pautes
1128mitjançant l'elaboració dels exemples anteriors, o examinant les
1129plantilles del Manual d'Aprenentatge, vegeu
1130@rlearning{Plantilles de conjunts vocals}.
1131
1132@snippets
1133@lilypondfile[verbatim,quote,texidoc,doctitle]
1134{snippets/obtaining-2.12-lyrics-spacing-in-newer-versions.ly}
1135
1136@morerefs
1137Manual d' aprenentatge:
1138@rlearning{Plantilles de conjunts vocals}.
1139
1140Referència de la notació:
1141@ref{Ordre de disposició dels contextos},
1142@ref{Creació i referenciació dels contextos}.
1143
1144
1145@node Col·locació horitzontal de les síl·labes
1146@unnumberedsubsubsec Col·locació horitzontal de les síl·labes
1147@translationof Placing syllables horizontally
1148
1149@cindex espaiat de la lletra
1150@cindex lletra, augmentar la separació
1151
1152Per augmentar la separació entre les línies de text, establiu la
1153propietat @code{minimum-distance} de @code{LyricSpace}.
1154
1155@lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
1156\relative c' {
1157  c c c c
1158  \override Lyrics.LyricSpace.minimum-distance = #1.0
1159  c c c c
1160}
1161\addlyrics {
1162  longtext longtext longtext longtext
1163  longtext longtext longtext longtext
1164}
1165@end lilypond
1166
1167@noindent
1168Per aplicar aquest canvi a totes les lletres de la partitura,
1169ajusteu la propietat dins del bloc @code{\layout}.
1170
1171@lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
1172\score {
1173  \relative {
1174  c' c c c
1175  c c c c
1176  }
1177  \addlyrics {
1178  longtext longtext longtext longtext
1179  longtext longtext longtext longtext
1180  }
1181  \layout {
1182    \context {
1183      \Lyrics
1184      \override LyricSpace.minimum-distance = #1.0
1185    }
1186  }
1187}
1188@end lilypond
1189
1190@snippets
1191@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
1192{snippets/lyrics-alignment.ly}
1193
1194@c TODO: move to LSR -vv
1195
1196La comprovació necessària per assegurar que les inscripcions de
1197text estiguin dins dels marges, requereix càlculs addicionals.
1198Per accelerar lleugerament el processat, es pot desactivar aquesta
1199funcionalitat:
1200
1201@example
1202\override Score.PaperColumn.keep-inside-line = ##f
1203@end example
1204
1205Per fer que el text eviti també les línies divisòries, useu
1206
1207@example
1208\layout @{
1209  \context @{
1210    \Lyrics
1211      \consists "Bar_engraver"
1212      \consists "Separating_line_group_engraver"
1213      \hide BarLine
1214  @}
1215@}
1216@end example
1217
1218@node Lletra i repeticions
1219@unnumberedsubsubsec Lletra i repeticions
1220@translationof Lyrics and repeats
1221
1222@cindex repeticions i lletra
1223@cindex lletra, repeticions
1224
1225@subheading Repeticions senzilles
1226
1227Les repeticions @emph{en la música} es descriuen extensament a
1228alguna altra part d'aquest maual; vegeu @ref{Repeticions}.
1229Aquesta secció explica com afegir lletra a seccions de música que
1230es repeteixen.
1231
1232La lletra que va amb una secció de música que es repeteix, hauria
1233d'estar envoltada en la mateixa construcció de repeticions exacta
1234que la música, si el text no canvia.
1235
1236@lilypond[verbatim,quote]
1237\score {
1238  <<
1239    \new Staff {
1240      \new Voice = "melody" {
1241        \relative {
1242          a'4 a a a
1243          \repeat volta 2 { b4 b b b }
1244        }
1245      }
1246    }
1247    \new Lyrics {
1248      \lyricsto "melody" {
1249        Not re -- peat -- ed.
1250        \repeat volta 2 { Re -- peat -- ed twice. }
1251      }
1252    }
1253  >>
1254}
1255@end lilypond
1256
1257El text s'expandirà correctament d'aquesta manera si es despleguen
1258les repeticions.
1259
1260@lilypond[verbatim,quote]
1261\score {
1262  \unfoldRepeats {
1263    <<
1264      \new Staff {
1265        \new Voice = "melody" {
1266          \relative {
1267            a'4 a a a
1268            \repeat volta 2 { b4 b b b }
1269          }
1270        }
1271      }
1272      \new Lyrics {
1273        \lyricsto "melody" {
1274          Not re -- peat -- ed.
1275          \repeat volta 2 { Re -- peat -- ed twice. }
1276        }
1277      }
1278    >>
1279  }
1280}
1281@end lilypond
1282
1283Si la secció repetida ha de desplegar-se i té una lletra diferent,
1284escriviu simplement tot el text:
1285
1286@lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
1287\score {
1288  <<
1289    \new Staff {
1290      \new Voice = "melody" {
1291        \relative {
1292          a'4 a a a
1293          \repeat unfold 2 { b4 b b b }
1294        }
1295      }
1296    }
1297    \new Lyrics {
1298      \lyricsto "melody" {
1299        Not re -- peat -- ed.
1300        The first time words.
1301        Sec -- ond time words.
1302      }
1303    }
1304  >>
1305}
1306@end lilypond
1307
1308Quan el text de les seccions de primera o segona vegada es
1309diferent, la lletra de cada repetició s'ha d'escriure dins de
1310contextos @code{Lyrics} diferents, niuats correctament a seccions
1311paral·leles:
1312
1313@lilypond[verbatim,quote]
1314\score {
1315  <<
1316    \new Staff {
1317      \new Voice = "melody" {
1318        \relative {
1319          a'4 a a a
1320          \repeat volta 2 { b4 b b b }
1321        }
1322      }
1323    }
1324    \new Lyrics \lyricsto "melody" {
1325      Not re -- peat -- ed.
1326      <<
1327	{ The first time words. }
1328	\new Lyrics {
1329	  \set associatedVoice = "melody"
1330	  Sec -- ond time words.
1331	}
1332      >>
1333    }
1334  >>
1335}
1336@end lilypond
1337
1338Es poden afegir més estrofes d'una manera semblant:
1339
1340@lilypond[verbatim,quote]
1341\score {
1342  <<
1343    \new Staff {
1344      \new Voice = "singleVoice" {
1345        \relative {
1346	  a'4 a a a
1347	  \repeat volta 3 { b4 b b b }
1348          c4 c c c
1349	}
1350      }
1351    }
1352    \new Lyrics \lyricsto "singleVoice" {
1353      Not re -- peat -- ed.
1354      <<
1355        { The first time words.	}
1356	\new Lyrics {
1357	  \set associatedVoice = "singleVoice"
1358	  Sec -- ond time words.
1359	}
1360	\new Lyrics {
1361	  \set associatedVoice = "singleVoice"
1362	  The third time words.
1363	}
1364      >>
1365      The end sec -- tion.
1366    }
1367  >>
1368}
1369@end lilypond
1370
1371@cindex alignBelowContext
1372@funindex alignBelowContext
1373
1374Malgrat això, si aquesta construcció s'insereix dins d'un context
1375de diversos pentagrames tal com un @code{ChoirStaff}, la lletra
1376dels versos segon i tercer apareixerà a sota del pentagrama inferior.
1377
1378Per posicionar-los correctament utilitzeu @code{alignBelowContext}:
1379
1380@lilypond[verbatim,quote]
1381\score {
1382  <<
1383    \new Staff {
1384      \new Voice = "melody" {
1385        \relative {
1386	  a'4 a a a
1387	  \repeat volta 3 { b4 b b b }
1388          c4 c c c
1389	}
1390      }
1391    }
1392    \new Lyrics = "firstVerse" \lyricsto "melody" {
1393      Not re -- peat -- ed.
1394      <<
1395        { The first time words.	}
1396	\new Lyrics = "secondVerse"
1397        \with { alignBelowContext = "firstVerse" } {
1398	  \set associatedVoice = "melody"
1399	  Sec -- ond time words.
1400	}
1401	\new Lyrics = "thirdVerse"
1402        \with { alignBelowContext = "secondVerse" } {
1403	  \set associatedVoice = "melody"
1404	  The third time words.
1405	}
1406      >>
1407      The end sec -- tion.
1408    }
1409    \new Voice = "harmony" {
1410      \relative {
1411        f'4 f f f \repeat volta 2 { g8 g g4 g2 } a4 a8. a16 a2
1412      }
1413    }
1414  >>
1415}
1416@end lilypond
1417
1418
1419
1420@c TODO positioning a common line of lyrics
1421
1422@subheading Repeticions amb finals alternatius (primera i segona vegada)
1423
1424@cindex lletra, repeticions amb finals alternatius
1425@cindex lletra, repeticions amb primera i segona vegada
1426@cindex repetició de la lletra amb finals alternatius
1427@cindex repetició de la lletra amb primera i segona vegada
1428@cindex finals alternatius i lletra
1429@cindex primera i segona vegada i lletra
1430
1431Si el text de la secció repetida és el mateix, i cap dels blocs
1432@code{\alternative} comença amb un silenci, es pot usar exactament
1433la mateixa estructura tant per a la lletra com per a la música.
1434Això té l'avantatge que @code{\unfoldRepeats} expandeix
1435correctament tant la música com la lletra.
1436
1437@lilypond[quote,verbatim]
1438\score {
1439  <<
1440    \new Staff {
1441      \time 2/4
1442      \new Voice = "melody" {
1443        \relative {
1444          a'4 a a a
1445          \repeat volta 2 { b4 b }
1446          \alternative { { b b } { b c } }
1447        }
1448      }
1449    }
1450    \new Lyrics {
1451      \lyricsto "melody" {
1452        Not re -- peat -- ed.
1453        \repeat volta 2 { Re -- peat -- }
1454        \alternative { { ed twice. } { ed twice. } }
1455      }
1456    }
1457  >>
1458}
1459@end lilypond
1460
1461@funindex \skip
1462@cindex saltar notes a la lletra
1463@cindex lletra, saltar notes
1464
1465Però quan la secció repetida té un text diferent, o quan un dels
1466blocs @code{\alternative} comença amb un silenci, no es pot usar
1467una construcció de repetició per al text i cal inserir manualment
1468ordres @code{\skip} per saltar sobre les notes a les seccions
1469alternatives que no correponguin.
1470
1471Nota: no utilitzeu un guió baix, @code{_}, per saltar notes: el
1472guió baix indica un melisma, i fa que la síl·laba anterior quedi
1473alineada per l'esquerra.
1474
1475@warning{L'ordre @code{\skip} ha d'anar seguida per un número,
1476però aquest número s'ignora dins de la lletra, que deriva les
1477duracions de les notes d'una melodia associada a través de
1478@code{\addlyrics} o @code{\lyricsto}.  Cada @code{\skip} salta
1479una sola nota de qualsevol valor, independentment del valor del
1480nombre que s'escriu a continuació.}
1481
1482@lilypond[verbatim,quote,ragged-right]
1483\score {
1484  <<
1485    \new Staff {
1486      \time 2/4
1487      \new Voice = "melody" {
1488        \relative {
1489          \repeat volta 2 { b'4 b }
1490          \alternative { { b b } { b c } }
1491          c4 c
1492        }
1493      }
1494    }
1495    \new Lyrics {
1496      \lyricsto "melody" {
1497        The first time words.
1498        \repeat unfold 2 { \skip 1 }
1499        End here.
1500      }
1501    }
1502    \new Lyrics {
1503      \lyricsto "melody" {
1504        Sec -- ond
1505        \repeat unfold 2 { \skip 1 }
1506        time words.
1507      }
1508    }
1509  >>
1510}
1511@end lilypond
1512
1513@cindex lletra i notes lligades
1514@funindex \repeatTie
1515
1516Quan una nota està lligada sobre dos o més finals alternatius
1517(sobre la primera nota d'una casella de primera i segona vegada),
1518s'usa una lligadura d'unió per arrossegar la nota dins del primer
1519final alternatiu i s'usa una ordre @code{\repeatTie} de lligadura
1520de repetició a les caselles de repetició següents.  Aquesta
1521estructura produeix problemes d'alineació difícils quan hi ha
1522lletra pel mig; augmentar la longitud de les seccions alternatives
1523de forma que les notes lligades quedin contingudes completament
1524dins d'elles, pot oferir un resultat acceptable.
1525
1526La lligadura d'unió crea un melisma dins de la casella de primera
1527vegada però no en la segona vegada i següent; per tant, per
1528alinear la lletra correctament cal desactivar la creació
1529automàtica de melismes sobre la secció de finals alternatius i
1530inserir salts manuals.
1531
1532@lilypond[quote,verbatim]
1533\score {
1534  <<
1535    \new Staff {
1536      \time 2/4
1537      \new Voice = "melody" {
1538        \relative {
1539          \set melismaBusyProperties = #'()
1540          \repeat volta 2 { b'4 b ~}
1541          \alternative { { b b } { b \repeatTie c } }
1542          \unset melismaBusyProperties
1543          c4 c
1544        }
1545      }
1546    }
1547    \new Lyrics {
1548      \lyricsto "melody" {
1549        \repeat volta 2 { Here's a __ }
1550        \alternative {
1551          { \skip 1 verse }
1552          { \skip 1 sec }
1553        }
1554        ond one.
1555      }
1556    }
1557  >>
1558}
1559@end lilypond
1560
1561Observeu que si s'usa @code{\unfoldRepeats} sobre una secció que
1562contingui alguna @code{\repeatTie}, la @code{\repeatTie} s'ha
1563d'eliminar per evitar que s'imprimeixin al mateix temps els dos
1564tipus de lligadures.
1565
1566Quan la secció repetida té textos diferent, no es pot usar
1567@code{\repeat} per a la lletra i s'han d'inserir ordres
1568@code{\skip}, com es va veure abans.
1569
1570@lilypond[quote,verbatim]
1571\score {
1572  <<
1573    \new Staff {
1574      \time 2/4
1575      \new Voice = "melody" {
1576        \relative {
1577          \repeat volta 2 { b'4 b ~}
1578          \alternative { { b b } { b \repeatTie c } }
1579          c4 c
1580        }
1581      }
1582    }
1583    \new Lyrics {
1584      \lyricsto "melody" {
1585        Here's a __ verse.
1586        \repeat unfold 2 { \skip 1 }
1587      }
1588    }
1589    \new Lyrics {
1590      \lyricsto "melody" {
1591        Here's one
1592        \repeat unfold 2 { \skip 1 }
1593        more to sing.
1594      }
1595    }
1596  >>
1597}
1598@end lilypond
1599
1600Si volem imprimir línies extensores i guions que entren o surten
1601de les caselles de primera i segona vegada, hem d'inserir-los
1602manualment.
1603
1604@lilypond[quote,verbatim]
1605\score {
1606  <<
1607    \new Staff {
1608      \time 2/4
1609      \new Voice = "melody" {
1610        \relative {
1611          \repeat volta 2 { b'4 b ~}
1612          \alternative { { b b } { b \repeatTie c } }
1613          c4 c
1614        }
1615      }
1616    }
1617    \new Lyrics {
1618      \lyricsto "melody" {
1619        Here's a __ verse.
1620        \repeat unfold 2 { \skip 1 }
1621      }
1622    }
1623    \new Lyrics {
1624      \lyricsto "melody" {
1625        Here's "a_"
1626        \skip 1
1627        "_" sec -- ond one.
1628      }
1629    }
1630  >>
1631}
1632@end lilypond
1633
1634@morerefs
1635Referència de la notació:
1636@ref{Manteniment amb vida dels contextos},
1637@ref{Repeticions}.
1638
1639
1640@node Lletres en divisi
1641@unnumberedsubsubsec Lletres en divisi
1642@translationof Divisi lyrics
1643
1644@cindex dividida, lletra
1645@cindex lletra dividida
1646
1647Quan solament difereixen les paraules i les duracions de les dues
1648parts mentre que l'alçada de les notes és la mateixa, el mètode
1649adequat pot ser la desactivació temporal de la detecció automàtica
1650dels melismes i indicar el melisma dins de la lletra:
1651
1652@lilypond[quote,verbatim]
1653\score {
1654  <<
1655    \new Voice = "melody" {
1656      \relative c' {
1657        \set melismaBusyProperties = #'()
1658        \slurDown
1659        \slurDashed
1660        e4 e8 ( e ) c4 c |
1661        \unset melismaBusyProperties
1662        c
1663      }
1664    }
1665    \new Lyrics \lyricsto "melody" {
1666      They shall not o -- ver -- come
1667    }
1668    \new Lyrics \lyricsto "melody" {
1669      We will _
1670    }
1671  >>
1672}
1673@end lilypond
1674
1675Quan difereixen tant la música com les paraules, pot ser millor
1676imprimir la música i la lletra que difereixen mitjançant
1677l'anomenat de contextos de veu i adjuntant la lletra a aquests
1678contextos específics:
1679
1680@lilypond[verbatim,ragged-right,quote]
1681\score {
1682  <<
1683    \new Voice = "melody" {
1684      \relative {
1685        <<
1686          {
1687            \voiceOne
1688            e'4 e8 e
1689          }
1690          \new Voice = "splitpart" {
1691            \voiceTwo
1692            c4 c
1693          }
1694        >>
1695        \oneVoice
1696        c4 c |
1697        c
1698      }
1699    }
1700    \new Lyrics \lyricsto "melody" {
1701      They shall not o -- ver -- come
1702    }
1703    \new Lyrics \lyricsto "splitpart" {
1704      We will
1705    }
1706  >>
1707}
1708@end lilypond
1709
1710En la música coral és freqüent que una part vocal es divideixi en
1711dues durant diversos compassos.  La construcció @code{<<
1712@{@dots{}@} \\ @{@dots{}@} >>}, en la qual dues (o més)
1713expressions musicals estan separades per dues barres invertides,
1714pot en principi semblar la forma més adequada de realitzar les
1715veus dividides.  Tanmateix, aquesta construcció assigna
1716@strong{totes} les expressions que estan dins d'ella a
1717@strong{contextos de veu NOUS}, cosa que fa que no s'assigni a
1718elles @emph{cap lletra} perquè la lletra s'assigna al context de
1719veu original, que no és el que pretenem, en general.  La
1720construcció correcta que hem d'usar és el passatge polifònic
1721temporal, vegeu la secció @emph{Passatges polifònics temporals} dins de
1722@ref{Polifonia en un sol pentagrama}.
1723
1724@node Polifonia amb lletres compartides
1725@unnumberedsubsubsec Polifonia amb lletres compartides
1726@translationof Polyphony with shared lyrics
1727
1728@cindex NullVoice
1729@cindex polifonia, lletra compartida
1730@cindex lletra, compartida entre veus
1731@cindex \partCombine y letra
1732@funindex \partCombine
1733
1734Quan dues veus les notes de les quals tenen diferents duracions
1735comparteixen la mateixa lletra, l'alineació de la lletra a una de
1736les veus pot generar problemes a l'altra veu.  Per exemple, la
1737segona línia extensora que es veu a sota és massa curta, perquè la
1738lletra està alineada sols amb la veu superior:
1739
1740@lilypond[quote,verbatim]
1741soprano = \relative { b'8( c d c) d2 }
1742alto = \relative { g'2 b8( a g a) }
1743words = \lyricmode { la __ la __ }
1744
1745\new Staff <<
1746  \new Voice = "sopranoVoice" { \voiceOne \soprano }
1747  \new Voice { \voiceTwo \alto }
1748  \new Lyrics \lyricsto "sopranoVoice" \words
1749>>
1750@end lilypond
1751
1752Per obtenir el resultat desitjat, alineeu la lletra amb un context
1753@code{NullVoice} (@q{Veu Nul·la}) nou que contingui una combinació
1754adequada de les dues veus.  Les notes del context @code{NullVoice}
1755no apareixen a la pàgina impresa, però poden utilitzar-se per
1756alinear la lletra adequadament:
1757
1758@lilypond[quote,verbatim]
1759soprano = \relative { b'8( c d c) d2 }
1760alto = \relative { g'2 b8( a g a) }
1761aligner = \relative { b'8( c d c) b( a g a) }
1762words = \lyricmode { la __ la __ }
1763
1764\new Staff <<
1765  \new Voice { \voiceOne \soprano }
1766  \new Voice { \voiceTwo \alto }
1767  \new NullVoice = "aligner" \aligner
1768  \new Lyrics \lyricsto "aligner" \words
1769>>
1770@end lilypond
1771
1772Aquest mètode es pot usar també amb la funció
1773@code{\partCombine}, que per sí mateixa no permet incloure lletra:
1774
1775@lilypond[quote,verbatim]
1776soprano = \relative { b'8( c d c) d2 }
1777alto = \relative { g'2 b8( a g a) }
1778aligner = \relative { b'8( c d c) b( a g a) }
1779words = \lyricmode { la __ la __ }
1780
1781\new Staff <<
1782  \new Voice \partCombine \soprano \alto
1783  \new NullVoice = "aligner" \aligner
1784  \new Lyrics \lyricsto "aligner" \words
1785>>
1786@end lilypond
1787
1788@knownissues
1789La funció @code{\addLyrics} sols funciona amb lletra de
1790@code{Voice}, per la qual cosa no pot utilitzar-se amb
1791@code{NullVoice}.
1792
1793@noindent
1794La funció @code{\partCombine} es descriu a
1795@ref{Combinació automàtica de les parts}.
1796
1797Por últim, aquest mètode es pot usar fins i tot si les veus estan
1798a diferents pentagrames, i no es limita únicament a dues veus:
1799
1800@lilypond[quote,verbatim]
1801soprano = \relative { b'8( c d c) d2 }
1802altoOne = \relative { g'2 b8( a b4) }
1803altoTwo = \relative { d'2 g4( fis8 g) }
1804aligner = \relative { b'8( c d c) d( d d d) }
1805words = \lyricmode { la __ la __ }
1806
1807\new ChoirStaff \with {\accepts NullVoice } <<
1808  \new Staff \soprano
1809  \new NullVoice = "aligner" \aligner
1810  \new Lyrics \lyricsto "aligner" \words
1811  \new Staff \partCombine \altoOne \altoTwo
1812>>
1813@end lilypond
1814
1815@node Versos
1816@subsection Versos
1817@translationof Stanzas
1818
1819@menu
1820* Afegir números de vers::
1821* Afegir expressions dinàmiques als versos::
1822* Afegir el nom dels cantants als versos::
1823* Versos amb ritmes diferents::
1824* Impressió dels versos al final::
1825* Impressió dels versos al final en diverses columnes::
1826@end menu
1827
1828
1829@node Afegir números de vers
1830@unnumberedsubsubsec Afegir números de vers
1831@translationof Adding stanza numbers
1832
1833@cindex vers, número de
1834
1835Els números de versos es poden afegir establint
1836@code{stanza}, per exemple,
1837
1838@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1839\new Voice \relative {
1840  \time 3/4 g'2 e4 a2 f4 g2.
1841} \addlyrics {
1842  \set stanza = "1. "
1843  Hi, my name is Bert.
1844} \addlyrics {
1845  \set stanza = "2. "
1846  Oh, ché -- ri, je t'aime
1847}
1848@end lilypond
1849
1850
1851@noindent
1852Aquests números apareixeran immediatament abans de la primera
1853síl·laba.
1854
1855@c TODO Create and add snippet to show how two lines of a
1856@c stanza can be grouped together, along these lines:
1857@c (might need improving a bit) -td
1858
1859@ignore
1860leftbrace = \markup { \override #'(font-encoding . fetaBraces) \lookup
1861"brace105" }
1862
1863stanzaOneOne = {
1864  \set stanza = \markup { "1. " \leftbrace }
1865  \lyricmode { Child, you're mine and I love you.
1866    Lend thine ear to what I say.
1867
1868  }
1869}
1870
1871stanzaOneThree =  {
1872%  \set stanza = \markup { "   "}
1873  \lyricmode { Child, I have no great -- er joy
1874    Than to have you walk in truth.
1875
1876  }
1877}
1878
1879\new Voice {
1880  \repeat volta 2 { c'8 c' c' c' c' c' c'4
1881                    c'8 c' c' c' c' c' c'4   }
1882}  \addlyrics { \stanzaOneOne }
1883   \addlyrics { \stanzaOneThree }
1884
1885@end ignore
1886
1887@node Afegir expressions dinàmiques als versos
1888@unnumberedsubsubsec Afegir expressions dinàmiques als versos
1889@translationof Adding dynamics marks to stanzas
1890
1891Els versos que difereixen en la seva sonoritat es poden
1892especificar escrivint una indicació dinàmica abans de cada vers.
1893Al LilyPond, tot el que apareix endavant d'un vers està dins de
1894l'objecte @code{StanzaNumber}; les indicacions dinàmiques no són
1895diferents.  Per raons tècniques, haureu d'establir el valor de la
1896secció stanza (vers) fora de de @code{\lyricmode}:
1897
1898@lilypond[quote,ragged-right,verbatim]
1899text = {
1900  \set stanza = \markup { \dynamic "ff" "1. " }
1901  \lyricmode {
1902    Big bang
1903  }
1904}
1905
1906<<
1907  \new Voice = "tune" {
1908    \time 3/4
1909    g'4 c'2
1910  }
1911\new Lyrics \lyricsto "tune" \text
1912>>
1913@end lilypond
1914
1915@node Afegir el nom dels cantants als versos
1916@unnumberedsubsubsec Afegir el nom dels cantants als versos
1917@translationof Adding singers' names to stanzas
1918
1919@cindex cantant, nom del
1920@cindex nom del cantant
1921
1922També es poden posar els noms dels cantants.  S'imprimeixen al
1923començament de la línia, igual que els noms d'instrument.  Es
1924creen establint un valor per a @code{vocalName}.  Es pot definir
1925una versió abreujada com @code{shortVocalName}.
1926
1927@lilypond[ragged-right,quote,verbatim]
1928\new Voice \relative {
1929  \time 3/4 g'2 e4 a2 f4 g2.
1930} \addlyrics {
1931  \set vocalName = "Bert "
1932  Hi, my name is Bert.
1933} \addlyrics {
1934  \set vocalName = "Ernie "
1935  Oh, ché -- ri, je t'aime
1936}
1937@end lilypond
1938
1939
1940@node Versos amb ritmes diferents
1941@unnumberedsubsubsec Versos amb ritmes diferents
1942@translationof Stanzas with different rhythms
1943
1944Amb freqüència els diferents versos d'una cançó encaixen de formes
1945lleugerament diferents amb la mateixa melodia.  Aquestes
1946variacions es poden capturar amb l'ús de @code{\lyricsto}.
1947
1948@subsubheading Ignorar els melismes
1949
1950Hi ha la possibilitat que el text tingui un melisma en un vers,
1951però diverses síl·labes en un altre.  Una solució és fer que la
1952veu més ràpida ignori el melisma.  Això s'aconsegueix establint
1953@code{ignoreMelismata} al context Lyrics.
1954
1955@lilypond[verbatim,ragged-right,quote]
1956<<
1957  \relative \new Voice = "lahlah" {
1958    \set Staff.autoBeaming = ##f
1959    c'4
1960    \slurDotted
1961    f8.[( g16])
1962    a4
1963  }
1964  \new Lyrics \lyricsto "lahlah" {
1965    more slow -- ly
1966  }
1967  \new Lyrics \lyricsto "lahlah" {
1968    go
1969    \set ignoreMelismata = ##t
1970    fas -- ter
1971    \unset ignoreMelismata
1972    still
1973  }
1974>>
1975@end lilypond
1976
1977@knownissues
1978A diferència de gairebé totes les ordres @code{\set},
1979@code{\set ignoreMelismata} no funciona si va precedida de
1980@code{\once}.  Cal utilitzar @code{\set} y @code{\unset} per
1981delimitar la lletra a la qual es volen ignorar els melismes.
1982
1983@subsubheading Aplicació de síl·labes a notes d'adorn
1984
1985@cindex adorn, lletra i notes de
1986@cindex lletra a sobre de notes d'adorn
1987
1988De forma predeterminada, a les notes d'adorn (per exemple inserides
1989per mitjà de @code{\grace}) no se'ls pot assignar síl·labes si es
1990fa servir @code{\lyricsto}, però aquest comportament pot canviar-se:
1991
1992@lilypond[verbatim,ragged-right,quote]
1993<<
1994  \new Voice = melody \relative {
1995    f'4 \appoggiatura a32 b4
1996    \grace { f16 a16 } b2
1997    \afterGrace b2 { f16[ a16] }
1998    \appoggiatura a32 b4
1999    \acciaccatura a8 b4
2000  }
2001  \new Lyrics
2002  \lyricsto melody {
2003    normal
2004    \set includeGraceNotes = ##t
2005    case,
2006    gra -- ce case,
2007    after -- grace case,
2008    \set ignoreMelismata = ##t
2009    app. case,
2010    acc. case.
2011  }
2012>>
2013@end lilypond
2014
2015@knownissues
2016Com succeeix amb @code{associatedVoice}, @code{includeGraceNotes}
2017s'ha d'establir almenys una síl·laba abans de la qual s'anirà a
2018col·locar sota una nota d'adorn.  Per al cas d'una nota d'adorn al
2019començament mateix d'una peça, considereu la possibilitat d'usar
2020un bloc @code{\with} o @code{\context}:
2021
2022@lilypond[verbatim,ragged-right,quote]
2023<<
2024  \new Voice = melody \relative c' {
2025    \grace { c16( d e f }
2026    g1) f
2027  }
2028  \new Lyrics \with { includeGraceNotes = ##t }
2029  \lyricsto melody {
2030    Ah __ fa
2031  }
2032>>
2033@end lilypond
2034
2035@subsubheading Canvi a una melodia alternativa
2036
2037@cindex associatedVoice
2038@cindex melodia alternativa, canvi a una
2039
2040Es poden fer variacions més complexes en la coordinació de la
2041lletra i la música.  La melodia a la qual s'està alineant la
2042lletra pot canviar-se des de dins de la lletra mitjançant
2043l'establiment de la propietat @code{associatedVoice}:
2044
2045@lilypond[verbatim,quote]
2046<<
2047  \relative \new Voice = "lahlah" {
2048    \set Staff.autoBeaming = ##f
2049    c'4
2050    <<
2051      \new Voice = "alternative" {
2052        \voiceOne
2053        \tuplet 3/2 {
2054          % mostra clarament les associacions
2055          \override NoteColumn.force-hshift = #-3
2056          f8 f g
2057        }
2058      }
2059      {
2060        \voiceTwo
2061        f8.[ g16]
2062        \oneVoice
2063      } >>
2064    a8( b) c
2065  }
2066  \new Lyrics \lyricsto "lahlah" {
2067    Ju -- ras -- sic Park
2068  }
2069  \new Lyrics \lyricsto "lahlah" {
2070    % Complicat: cal establir associatedVoice
2071    % one syllable too soon!
2072    \set associatedVoice = "alternative" % s'aplica a «ran»
2073    Ty --
2074    ran --
2075    no --
2076    \set associatedVoice = "lahlah" % s'aplica a «rus»
2077    sau -- rus Rex
2078  } >>
2079@end lilypond
2080
2081@noindent
2082El text del primer vers es fixa a la melodia nomenada @q{lahlah}
2083de la manera usual, però el segon vers es fixa inicialment al context
2084@code{lahlah} i després es canvia a la melodia @code{alternative}
2085per a les síl·labes des de @q{ran} fins a @q{sau} mitjançant les línies:
2086
2087@example
2088\set associatedVoice = "alternative" % s'aplica a "ran"
2089Ty --
2090ran --
2091no --
2092\set associatedVoice = "lahlah" % s'aplica a "rus"
2093sau -- rus Rex
2094@end example
2095
2096@noindent
2097Aquí, @code{alternative} és el nom del context @code{Voice} que
2098conté el treset.
2099
2100Observeu la posició de l'ordre @code{\set associatedVoice}:
2101sembla estar situada una síl·laba abans del normal, però és
2102correcte.
2103
2104@warning{L'ordre @code{\set associatedVoice} s'ha d'escriure una
2105síl·laba @emph{abans} de la síl·laba en la qual volem que es
2106produeixi el canvi a la veu nova.  Dit d'una altra forma, el canvi
2107de la veu associada es produeix una síl·laba més tard de
2108l'esperat.  Això es fa així per raons tècniques, i no és un error.}
2109
2110@node Impressió dels versos al final
2111@unnumberedsubsubsec Impressió dels versos al final
2112@translationof Printing stanzas at the end
2113
2114A vegades és convenient tenir un vers ajustat a la música, i la
2115resta afegit en forma d'estrofa al final de la peça.  Això es pot
2116aconseguir escrivint els versos addicionals dins d'una secció
2117@code{\markup} fora del bloc Score principal de la partitura.  Heu
2118de tenir en compte que hi ha dues formes diferents de forçar els
2119salts de línia en utilitzar @code{\markup}.
2120
2121@lilypond[ragged-right,verbatim,quote]
2122melody = \relative {
2123e' d c d | e e e e |
2124d d e d | c1 |
2125}
2126
2127text = \lyricmode {
2128\set stanza = "1." Ma- ry had a lit- tle lamb,
2129its fleece was white as snow.
2130}
2131
2132\score{ <<
2133  \new Voice = "one" { \melody }
2134  \new Lyrics \lyricsto "one" \text
2135>>
2136  \layout { }
2137}
2138\markup { \column{
2139  \line{ Verse 2. }
2140  \line{ All the children laughed and played }
2141  \line{ To see a lamb at school. }
2142  }
2143}
2144\markup{
2145  \wordwrap-string "
2146  Verse 3.
2147
2148  Mary took it home again,
2149
2150  It was against the rule."
2151}
2152@end lilypond
2153
2154
2155@node Impressió dels versos al final en diverses columnes
2156@unnumberedsubsubsec Impressió dels versos al final en diverses columnes
2157@translationof Printing stanzas at the end in multiple columns
2158
2159Quan una peça té molts versos, sovint s'imprimeixen en diverses
2160columnes al llarg de tota la pàgina.  Freqüentment, un número de
2161ver fora del marge precedeix cada vers.  L'exemple següent mostra
2162com produir aquesta sortida al LilyPond.
2163
2164@lilypond[ragged-right,quote,verbatim]
2165melody = \relative {
2166  c'4 c c c | d d d d
2167}
2168
2169text = \lyricmode {
2170  \set stanza = "1." Aquest és el vers u.
2171  Té dues línies.
2172}
2173
2174\score {
2175  <<
2176    \new Voice = "one" { \melody }
2177    \new Lyrics \lyricsto "one" \text
2178  >>
2179  \layout { }
2180}
2181
2182\markup {
2183  \fill-line {
2184    \hspace #0.1 % mou la columna a fora del marge esquerra;
2185     % es pot eliminar si l'espai a la pàgina és escàs
2186     \column {
2187      \line { \bold "2."
2188        \column {
2189          "Aquest és el vers dos."
2190          "Té dues línies."
2191        }
2192      }
2193      \combine \null \vspace #0.1 % afegeix espai vertical entre els versos
2194      \line { \bold "3."
2195        \column {
2196          "Aquest és el vers tres."
2197          "Té dues línies."
2198        }
2199      }
2200    }
2201    \hspace #0.1 % afegeix espai horitzontal entre les columnes;
2202    \column {
2203      \line { \bold "4."
2204        \column {
2205          "Aquest és el vers quatre."
2206          "Té dues línies."
2207        }
2208      }
2209      \combine \null \vspace #0.1 % afegeix espai vertical entre els versos
2210      \line { \bold "5."
2211        \column {
2212          "Aquest és el vers cinc."
2213          "Té dues línies."
2214        }
2215      }
2216    }
2217  \hspace #0.1 % dóna algun espai extra al marge dret;
2218  % es pot eliminar si l'espai de la pàgina és escàs
2219  }
2220}
2221@end lilypond
2222
2223
2224@morerefs
2225Referència de funcionament intern:
2226@rinternals{LyricText},
2227@rinternals{StanzaNumber}.
2228
2229
2230@node Cançons
2231@subsection Cançons
2232@translationof Songs
2233
2234@menu
2235* Referències per a cançons::
2236* Fulls guia d'acords::
2237@end menu
2238
2239@node Referències per a cançons
2240@unnumberedsubsubsec Referències per a cançons
2241@translationof References for songs
2242
2243En general les cançons s'escriuen sobre tres pentagrames amb la
2244melodia del cantant al pentagrama superior i dos pentagrames
2245d'acompanyament de piano a la part inferior.  La lletra del primer
2246vers s'imprimeix immediatament a sota del pentagrama superior.  Si
2247hi ha sols una petita quantitat de versos addicionals, poden
2248imprimir-se immediatament a sota del primer, però si hi ha més
2249versos del que caben còmodament en aquest lloc, el segon vers i
2250següents s'imprimeixen després de la música, com a text
2251independent.
2252
2253Tots els elements de notació necessaris per escriure cançons es
2254descriuen completament a d'altres seccions de la documentació:
2255
2256@itemize
2257
2258@item
2259Per muntar la disposició de les pautes, vegeu
2260@ref{Visualització dels pentagrames}.
2261
2262@item
2263Per escriure música per a piano, vegeu
2264@ref{Teclats i altres instruments de pentagrames múltiples}.
2265
2266@item
2267Per imprimir la lletra d'una línia melòdica, vegeu
2268@ref{Notació comuna per a  música vocal}.
2269
2270@item
2271Per col·locar la lletra, vegeu
2272@ref{Posicionament vertical de la lletra}.
2273
2274@item
2275Per escriure versos vegeu @ref{Versos}.
2276
2277@item
2278Les cançons s'imprimeixen sovint amb els acords indicats
2279mitjançant xifrat americà (els noms dels acords en lletres
2280majúscules) sobre les pautes. Això es descriu a
2281@ref{Impressió dels acords}.
2282
2283@item
2284Per imprimir diagrames de posicions dels acords per a
2285l'acompanyament de guitarra per a d'altres instruments de trastos
2286al mànec, consulteu @qq{Marcatges de diagrames de posicions
2287d'acord} dins de
2288@ref{Notació comuna per a cordes amb trasts}.
2289
2290@end itemize
2291
2292@morerefs
2293Manual d'aprenentatge:
2294@rlearning{Cançons}.
2295
2296Referència de la notació:
2297@ref{Notació comuna per a música vocal},
2298@ref{Impressió dels acords},
2299@ref{Visualització dels pentagrames}.
2300@ref{Teclats i altres instruments de pentagrames múltiples},
2301@ref{Posicionament vertical de la lletra},
2302@ref{Versos}.
2303
2304Fragments de codi:
2305@rlsr{Vocal music}.
2306
2307@node Fulls guia d'acords
2308@unnumberedsubsubsec Fulls guia d'acords
2309@translationof Lead sheets
2310
2311Es poden imprimir fulls guia d'acords combinant parts vocals i el
2312@q{mode d'acords}; aquesta sintaxi s'explica a
2313@rusernamed{Chord notation,Notació d'acords}.
2314
2315@snippets
2316@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
2317{snippets/simple-lead-sheet.ly}
2318
2319@morerefs
2320Referència de la notació:
2321@rusernamed{Chord notation,Notació d'acords}.
2322
2323
2324@node Música coral
2325@subsection Música coral
2326@translationof Choral
2327
2328@cindex himnes
2329@cindex parts cantades
2330@cindex oratoris
2331@cindex SATB
2332
2333Aquesta secció tracta els temes de notació més directament
2334relacionats amb la música coral.  Això inclou els himnes, les
2335cançons per parts, els oratoris, etc.
2336
2337@menu
2338* Referències per a música coral::
2339* Disposicions de la partitura per a música coral::
2340* Veus dividides::
2341@end menu
2342
2343@node Referències per a música coral
2344@unnumberedsubsubsec Referències per a música coral
2345@translationof References for choral
2346
2347La notació musical coral es realitza normalment sobre dos, tres o
2348quatre pentagrames dins d'un grup de pautes @code{ChoirStaff}.  Si
2349cal un acompanyament, se situa a sota dins d'un grup
2350@code{PianoStaff}, que se sol reduir de mida, per assajar les
2351obres corals @emph{a cappella}.  Les notes de cada part vocal se
2352situen dins d'un context @code{Voice}, i cada pentagrama rep o una
2353sola part vocal (és a dir, una @code{Voice}) o un par de parts
2354vocals (és a dir, dos @code{Voice}s).
2355
2356Els textos es disposen en contextos @code{Lyrics}, o bé a sota de
2357cada pauta de música corresponent, o bé una a sobre i una altra a
2358sota de la pauta de música, si aquesta última pauta conté la
2359música de les dues parts.
2360
2361A altres parts del manual es descriuen completament alguns altres
2362temes de la música coral:
2363
2364@itemize
2365
2366@item
2367Hi ha una introducció a la creació de partitures  vocals SATB al
2368Manual d'Aprenentatge, vegeu
2369@rlearning{Partitura vocal a quatre veus SATB}.  També hi ha una
2370plantilla incorporada que simplifica la introducció de música
2371vocal SATB, vegeu @rlearning{Plantilles incorporades}.
2372
2373@item
2374Al Manual d'Aprenentatge hi ha també diverses plantilles adequades
2375per a diversos estils de música coral, vegeu
2376@rlearning{Plantilles de conjunts vocals}.
2377
2378@item
2379Per veure més informació sobre @code{ChoirStaff} i
2380@code{PianoStaff}, consulteu @ref{Agrupament de pentagrames}.
2381
2382@item
2383Les figures amb caps de formes, com els que es fan servir a la
2384notació de l'estil Arpa Sacra i altres semblants, es descriuen a
2385@ref{Caps de notes amb formes diverses}.
2386
2387@item
2388Quan dues parts vocals comparteixen un pentagrama, les pliques,
2389lligadures, etc. de la part aguda s'orienten cap amunt, i les de
2390la part greu cap avall.  Per fer-ho, utilitzeu @code{\voiceOne} i
2391@code{\voiceTwo}.  Vegeu
2392@ref{Polifonia en un sol pentagrama}.
2393
2394@item
2395Quan una part vocal es divideix temporalment, hem d'usar
2396@emph{passatges polifònics temporals} vegeu
2397@ref{Polifonia en un sol pentagrama}.
2398
2399@end itemize
2400
2401@predefined
2402@code{\oneVoice},
2403@code{\voiceOne},
2404@code{\voiceTwo}.
2405@endpredefined
2406
2407@morerefs
2408Manual d'aprenentatge:
2409@rlearning{Partitura vocal a quatre veus SATB},
2410@rlearning{Plantilles de conjunts vocals}.
2411
2412Referència de la notació:
2413@ref{Ordre de disposició dels contextos},
2414@ref{Agrupament de pentagrames},
2415@ref{Caps de notes amb formes diverses},
2416@ref{Polifonia en un sol pentagrama}.
2417
2418Fragments de codi:
2419@rlsr{Vocal music}.
2420
2421Referència de funcionament intern:
2422@rinternals{ChoirStaff},
2423@rinternals{Lyrics},
2424@rinternals{PianoStaff}.
2425
2426@node Disposicions de la partitura per a música coral
2427@unnumberedsubsubsec Disposicions de la partitura per a música coral
2428@translationof Score layouts for choral
2429
2430La música coral que conté quatre pentagrames, amb o sense
2431acompanyament de piano, es pot disposar amb dos sistemes per
2432pàgina.  Depenent de la mida de la pàgina, aconseguir-lo pot
2433requerir canvis a certs ajustaments predeterminats.  S'han de
2434tenir compte els comptes següents:
2435
2436@itemize
2437
2438@item
2439Es pot modificar la mida global de pentagrama per alterar la mida
2440general dels elements de la partitura.  Vegeu
2441@ref{Establiment de la mida del pentagrama}.
2442
2443@item
2444Les diferents distàncies entre sistemes, pentagrames i línies de
2445text es poden ajustar de manera independent.  Vegeu
2446@ref{Espaiat vertical}.
2447
2448@item
2449Es poden imprimir les dimensiones de les variables de disposició
2450verticals com a ajuda per a l'ajust de l'espaiat vertical.
2451Aquesta i d'altres possibilitats per fer encaixar la música a un
2452nombre de pàgines menor, es descriuen a
2453@ref{Encaix de la música en menys pàgines}.
2454
2455@item
2456Si el nombre de sistemes per pàgina canvia d'u a dos, s'acostuma
2457indicar-lo mitjançant una marca separadora de sistemes entre els
2458dos sistemes.  Vegeu @ref{Separació de sistemes}.
2459
2460@item
2461Per veure més detalls sobre altres propietats de format de les
2462pàgines, consulteu @ref{Disposició de la pàgina}.
2463
2464@end itemize
2465
2466Les indicacions dinàmiques es col·loquen per omissió a sota del
2467pentagrama, però a la música coral se solen situar a sobre del
2468pentagrama per evitar les col·lisions amb el text.  L'ordre
2469predefinida @code{\dynamicUp} fa aquesta tasca per a les
2470indicacions dinàmiques en un únic context @code{Voice}.  Si hi ha
2471molts contextos de veu, aquesta ordre predefinida hauria de
2472col·locar-se en cada u d'ells.  Com a alternativa, es pot usar la
2473seva forma expandida per posar les indicacions dinàmiques de tota
2474la partitura a sobre de les seves pautes respectives, com es
2475mostra aquí:
2476
2477@lilypond[verbatim,quote]
2478\score {
2479  \new ChoirStaff <<
2480    \new Staff {
2481      \new Voice {
2482        \relative { g'4\f g g g }
2483      }
2484    }
2485    \new Staff {
2486      \new Voice {
2487        \relative { d'4 d d\p d }
2488      }
2489    }
2490  >>
2491  \layout {
2492    \context {
2493      \Score
2494      \override DynamicText.direction = #UP
2495      \override DynamicLineSpanner.direction = #UP
2496    }
2497  }
2498}
2499@end lilypond
2500
2501@predefined
2502@code{\dynamicUp},
2503@code{\dynamicDown},
2504@code{\dynamicNeutral}.
2505@endpredefined
2506
2507@morerefs
2508Referència de la notació:
2509@ref{Canvi de l'espaiat},
2510@ref{Mostrar l'espaiat},
2511@ref{Encaix de la música en menys pàgines},
2512@ref{Disposició de la pàgina},
2513@ref{Disposició de la partitura},
2514@ref{Separació de sistemes},
2515@ref{Establiment de la mida del pentagrama},
2516@ref{Salts},
2517@ref{Espaiat vertical}.
2518
2519Referència de funcionament interno:
2520@rinternals{VerticalAxisGroup},
2521@rinternals{StaffGrouper}.
2522
2523
2524@node Veus dividides
2525@unnumberedsubsubsec Veus dividides
2526@translationof Divided voices
2527
2528@cindex veus dividides
2529
2530@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
2531{snippets/using-arpeggiobracket-to-make-divisi-more-visible.ly}
2532
2533@morerefs
2534Referència de la notació:
2535@ref{Marques expressives en forma de línies}.
2536
2537
2538@node Òpera i musicals
2539@subsection Òpera i musicals
2540@translationof Opera and stage musicals
2541
2542La música, lletra i diàlegs de les òperes i musicals es disposen
2543normalment d'una o més de les formes següents:
2544
2545@itemize
2546
2547@item
2548Una @emph{Partitura del director} que contingui totes les parts
2549orquestrals i vocals, junt a notes guia del llibret si hi ha
2550passatges parlats.
2551
2552@item
2553@emph{Particel·les orquestrals} que continguin la música dels
2554instruments individuals de l'orquestra o banda.
2555
2556@item
2557Una @emph{Partitura vocal} que contingui totes les parts vocals
2558amb acompanyament de piano.  L'acompanyament és normalment una
2559reducció d'orquestra, i en aquest cas és freqüent indicar el nom
2560de l'instrument original de l'orquestra.  Les partitures vocals a
2561vegades inclouen indicacions d'escena i notes guia del llibret.
2562
2563@item
2564Un @emph{Llibre vocal} que contingui les partes vocals (sense
2565acompanyament), a vegades en combinació amb el llibret.
2566
2567@item
2568Un @emph{Llibret} que contingui els diàlegs complets que
2569normalment hi ha als musicals, junt amb la lletra de les parts
2570cantades.  Solen incloure's també les indicacions d'escena.  Es
2571pot utilitzar el LilyPond per gravar llibrets, però tenint en
2572compte que no contenen música, pot ser preferible algun mètode
2573alternatiu.
2574
2575@end itemize
2576
2577En la secció de referències que apareix a continuació estan
2578relacionades les seccions de la documentació del LilyPond que
2579s'ocupen dels temes necessaris per crear partitures en els estils
2580habituals de l'òpera i els musicals.  Després apareixen seccions
2581que tracten de les tècniques peculiars de la gravació musical de
2582les partitures d'òpera i de musicals.
2583
2584@menu
2585* Referències per a òpera i musicals::
2586* Noms dels personatges::
2587* Guies musicals::
2588* Música parlada::
2589* Diàlegs a sobre de la música::
2590@end menu
2591
2592@node Referències per a òpera i musicals
2593@unnumberedsubsubsec Referències per a òpera i musicals
2594@translationof References for opera and stage musicals
2595@itemize
2596
2597@item
2598Una partitura de director conté molts pentagrames i lletres
2599agrupats.  A @ref{Agrupament de pentagrames} s'expliquen maneres
2600d'agrupar pentagrames.  Per niuar uns grups dins d'uns altres,
2601consulteu @ref{Grups de pentagrames niuats}.
2602
2603@item
2604El gravat de pentagrames buits a les partitures del director i
2605vocals se sol inhibir.  Per crear aquestes partitures, conegudes
2606com a @qq{Partitures franceses}, consulteu
2607@ref{Ocultament de pentagrames}.
2608
2609@item
2610L'escriptura de partitures orquestrals s'estudia a
2611@ref{Escriptura de les particel·les}.  Poden ser de rellevància
2612altres seccions del capítol de notació especialitzada, depenent de
2613l'orquestració utilitzada.  Molts instruments són transpositors,
2614consulteu @ref{Transposició dels instruments}.
2615
2616@item
2617Si el nombre de sistemes per pàgina varia d'una a una altra
2618pàgina, s'acostuma a separar els sistemes amb una marca separadora
2619de sistemes.  Vegeu @ref{Separació de sistemes}.
2620
2621@item
2622Per veure detalls sobre altres propietats de format de les
2623pàgines, consulteu
2624@ref{Disposició de la pàgina}.
2625
2626@item
2627Es poden inserir notes  guia de diàlegs, instruccions d'escena i
2628notes al peu, vegeu
2629@ref{Creació de notes al peu} i
2630@ref{Text}.  També es poden afegir indicacions d'escena extenses
2631amb una secció d'elements de marcatge independents entres dos blocs
2632@code{\score}, vegeu @ref{Text separat}.
2633
2634@end itemize
2635
2636@morerefs
2637Glossari musical:
2638@rglos{Frenched score},
2639@rglos{Frenched staves},
2640@rglos{transposing instrument}.
2641
2642Referència de la notació:
2643@ref{Creació de notes al peu},
2644@ref{Agrupament de pentagrames},
2645@ref{Ocultament de pentagrames},
2646@ref{Transposició dels instruments},
2647@ref{Grups de pentagrames niuats},
2648@ref{Disposició de la pàgina},
2649@ref{Separació de sistemes},
2650@ref{Transposició},
2651@ref{Escriptura de les particel·les},
2652@ref{Escriptura del text}.
2653
2654Fragments de codi:
2655@rlsr{Vocal music}.
2656
2657
2658@node Noms dels personatges
2659@unnumberedsubsubsec Noms dels personatges
2660@translationof Character names
2661
2662@cindex personatges, noms
2663@cindex noms de personatges
2664
2665Se solen mostrar els noms dels personatges a l'esquerra del
2666pentagrama quan aquest marge està dedicat únicament a aquest
2667personatge solament:
2668
2669@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2670\score {
2671  <<
2672    \new Staff {
2673      \set Staff.vocalName = \markup \smallCaps Kaspar
2674      \set Staff.shortVocalName = \markup \smallCaps Kas.
2675      \relative {
2676        \clef "G_8"
2677        c'4 c c c
2678        \break
2679        c4 c c c
2680      }
2681    }
2682    \new Staff {
2683      \set Staff.vocalName = \markup \smallCaps Melchior
2684      \set Staff.shortVocalName = \markup \smallCaps Mel
2685      \clef "bass"
2686      \relative {
2687        a4 a a a
2688        a4 a a a
2689      }
2690    }
2691  >>
2692}
2693@end lilypond
2694
2695Quan dos o més personatges comparteixen un pentagrama, el nom del
2696personatge se sol imprimir a sobre del pentagrama al principi de
2697cada secció corresponent a aquest personatge.  Això es pot fer amb
2698element de marcatge.  Amb freqüència s'usa un tipus de lletra
2699especial per a aquest propòsit.
2700
2701@lilypond[quote,verbatim]
2702\relative c' {
2703  \clef "G_8"
2704  c4^\markup \fontsize #1 \smallCaps Kaspar
2705  c c c
2706  \clef "bass"
2707  a4^\markup \fontsize #1 \smallCaps Melchior
2708  a a a
2709  \clef "G_8"
2710  c4^\markup \fontsize #1 \smallCaps Kaspar
2711  c c c
2712}
2713@end lilypond
2714
2715Com a alternativa, si hi ha molts canvis de personatges, pot ser
2716més fàcil establir variables que continguin les definicions de
2717cada personatge, per així poder indicar el canvi de personatge de
2718manera fàcil i concisa.
2719
2720@lilypond[quote,verbatim]
2721kaspar = {
2722  \clef "G_8"
2723  \set Staff.shortVocalName = "Kas."
2724  \set Staff.midiInstrument = "voice oohs"
2725  <>^\markup \smallCaps "Kaspar"
2726}
2727
2728melchior = {
2729  \clef "bass"
2730  \set Staff.shortVocalName = "Mel."
2731  \set Staff.midiInstrument = "choir aahs"
2732  <>^\markup \smallCaps "Melchior"
2733}
2734
2735\relative c' {
2736  \kaspar
2737  c4 c c c
2738  \melchior
2739  a4 a a a
2740  \kaspar
2741  c4 c c c
2742}
2743@end lilypond
2744
2745@morerefs
2746Manual d'aprenentatge:
2747@rlearning{Organitzar les peces mitjançant variables}.
2748
2749Referència de la notació:
2750@ref{Text},
2751@ref{Ordres de marcatge de text}.
2752
2753@node Guies musicals
2754@unnumberedsubsubsec Guies musicals
2755@translationof Musical cues
2756
2757@cindex guies musicals
2758@cindex musicals, guies
2759
2760Es poden inserir guies musicals a les partitures vocals, als
2761llibres vocals i a las parts orquestrals per indicar quina música
2762d'altra part precedeix immediatament a una entrada.  A més a més,
2763les guies se solen inserir a la reducció de piano de les
2764partitures vocals per indicar el que està tocant cada part
2765orquestral.  Això serveix d'ajuda al director quan no està
2766disponible una partitura del director.
2767
2768El mecanisme bàsic per inserir guies s'explica de forma exhaustiva
2769al text principal, vegeu @ref{Cites a altres veus} i
2770@ref{Format de les notes guia}.  Però quan s'han d'inserir moltes
2771guies, per exemple, com ajuda per al director a una partitura
2772vocal, el nom de l'instrument s'ha de col·locar amb cura just
2773abans del començament de les notes guia, i a prop d'elles.  El
2774següent exemple mostra com es fa això.
2775
2776@lilypond[quote,verbatim]
2777flute = \relative {
2778  s4 s4 e'' g
2779}
2780\addQuote "flute" { \flute }
2781
2782pianoRH = \relative {
2783  c''4. g8
2784  % poseu el nom de l'instrument que es vol guiar just abans
2785  % de les notes guia i a sobre el pentagrama
2786  <>^\markup { \right-align { \tiny "Flute" } }
2787  \cueDuring "flute" #UP { g4 bes4 }
2788}
2789pianoLH = \relative { c4 <c' e> e, <g c> }
2790
2791\score {
2792  \new PianoStaff <<
2793    \new Staff {
2794      \pianoRH
2795    }
2796    \new Staff {
2797      \clef "bass"
2798      \pianoLH
2799    }
2800  >>
2801}
2802@end lilypond
2803
2804Si s'està citant un instrument transpositor, la part instrumental
2805ha d'especificar la tonalitat de manera que la conversió de les
2806notes citades es faci automàticament.  L'exemple de sota mostra
2807aquesta transposició per a un clarinet en Si bemoll.  Les notes
2808d'aquest exemple són baixes al pentagrama, per la qual cosa
2809s'especifica @code{DOWN} a @code{\cueDuring} (perquè les pliques
2810s'orientin cap avall) i el nom de l'instrument es col·loca a sota
2811del pentagrama.
2812
2813@lilypond[quote,verbatim]
2814clarinet = \relative c' {
2815  \transposition bes
2816  fis4 d d c
2817}
2818\addQuote "clarinet" { \clarinet }
2819
2820pianoRH = \relative c'' {
2821  \transposition c'
2822  % posició del nom de l'instrument citat a sota del pentagrama
2823  <>_\markup { \right-align { \tiny "Clar." } }
2824  \cueDuring "clarinet" #DOWN { c4. g8 }
2825  g4 bes4
2826}
2827pianoLH = \relative { c4 <c' e> e, <g c> }
2828
2829\score {
2830  <<
2831    \new PianoStaff <<
2832      \new Staff {
2833        \new Voice {
2834          \pianoRH
2835        }
2836      }
2837      \new Staff {
2838        \clef "bass"
2839        \pianoLH
2840      }
2841    >>
2842  >>
2843}
2844@end lilypond
2845
2846A partir d'aquests dos exemple hauria de quedar clar que inserir
2847moltes notes guia a una partitura vocal pot ser tediós, i la visió
2848de les notes de la part de piano quedaria amagada.  Tanmateix, com
2849mostra el següent fragment de codi, és possible definir una funció
2850musical per reduir la quantitat de text que s'entra i per fer que
2851les notes del piano estiguin més clares.
2852
2853@snippets
2854@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
2855{snippets/adding-orchestral-cues-to-a-vocal-score.ly}
2856
2857@morerefs
2858Glossari musical:
2859@rglos{cue-notes}.
2860
2861Referència de la notació:
2862@ref{Alineació d'objectes},
2863@ref{Direcció i posició},
2864@ref{Format de les notes guia},
2865@ref{Cites a altres veus},
2866@rextendnamed{Music function usage,Ús de les funcions musicals}.
2867
2868Fragments de codi:
2869@rlsr{Vocal music}.
2870
2871Referència de funcionament intern:
2872@rinternals{CueVoice}.
2873
2874@knownissues
2875@code{\cueDuring} insereix automàticament un context
2876@code{CueVoice} i totes les notes guia es col·loquen dins d'aquest
2877context.  Això significa que no és possible tenir dues seqüències
2878de notes guia superposades mitjançant aquesta tècnica.  Les
2879seqüències superposades es podrien introduir declarant
2880explícitament contextos @code{CueVoice} separats i usant
2881@code{\quoteDuring} per extraure i inserir les notes citades.
2882
2883@node Música parlada
2884@unnumberedsubsubsec Música parlada
2885@translationof Spoken music
2886
2887@cindex parlato
2888@cindex Sprechgesang
2889
2890Efectes com ara el @q{parlato} o el @q{Sprechgesang} requereixen
2891que els intèrprets parlin sense una alçada definida però amb el
2892ritme adequat; la notació d'aquests estils es realitza mitjançant
2893figures amb el cap en forma de creu, com es mostra en
2894@ref{Caps de nota especials}.
2895
2896@c TODO add "marking-notes-on-spoken-parts" snippet -vv
2897@c add "showing the rhythm of a melody" snip
2898@c add "one staff-line notation"
2899@c add "improvisation" ref
2900@c add "lyrics independents of notes" ref
2901
2902@node Diàlegs a sobre de la música
2903@unnumberedsubsubsec Diàlegs a sobre de la música
2904@translationof Dialogue over music
2905
2906Els diàlegs a sobre de la música es graven normalment per sobre
2907dels pentagrames en un estil inclinat, amb el començament de cada
2908frase lligat a un moment particular.
2909
2910Per a interjeccions curtes, hi ha prou amb un simple element de
2911marcatge.
2912
2913@lilypond[quote,verbatim]
2914\relative {
2915  a'4^\markup { \smallCaps { Alex - } \italic { He's gone } } a a a
2916  a4 a a^\markup { \smallCaps { Bethan - } \italic Where? } a
2917  a4 a a a
2918}
2919@end lilypond
2920
2921Per a frases més llargues pot caldre expandir la música de forma
2922que les paraules càpiguen folgadament.  No està previst al
2923LilyPond fer això de manera completament automàtica, i pot caldre
2924alguna intervenció manual sobre la disposició.
2925
2926Per a frases llargues o passatges amb un diàleg en disposició
2927apretada, pot donar millors resultats la utilització d'un context
2928de lletra.  El context Lyrics no s'ha d'associar amb una veu
2929musical; en comptes d'això, cada secció del diàleg rep una duració
2930explícita.  Si hi ha una pausa en mig del diàleg, s'ha de separar
2931la paraula final de la resta i dividir-se la duració entre elles
2932de forma que la música subjacent rebi un espaiat continu i adequat.
2933
2934Si el diàleg s'estén a més d'una línia, caldrà inserir
2935@code{\break}s manualment i ajustar la col·locació del diàleg per
2936evitar que s'estengui més enllà del marge dret.  L'última paraula
2937de l'últim compàs d'una línia ha de separar-se també, com s'ha
2938vist abans.
2939
2940Heus ací un exemple que il·lustra com es pot fer.
2941
2942@c This should be a snippet, but it can't be as it needs to be
2943@c manually adjusted to suit the imposed line length.  -td
2944
2945@lilypond[quote,verbatim,ragged-right]
2946music = \relative {
2947  \repeat unfold 3 { a'4 a a a }
2948}
2949
2950dialogue = \lyricmode {
2951  \markup {
2952    \fontsize #1 \upright \smallCaps Abe:
2953    "Say this over measures one and"
2954  }4*7
2955  "two"4 |
2956  \break
2957  "and this over measure"4*3
2958  "three"4 |
2959}
2960
2961\score {
2962  <<
2963    \new Lyrics \with {
2964      \override LyricText.font-shape = #'italic
2965      \override LyricText.self-alignment-X = #LEFT
2966    }
2967    { \dialogue }
2968    \new Staff {
2969      \new Voice { \music }
2970    }
2971  >>
2972}
2973@end lilypond
2974
2975@c TODO show use of \column to produce dialogue on two lines
2976
2977@morerefs
2978Referència de la notació:
2979@ref{Duració manual de les síl·labes},
2980@ref{Text}.
2981
2982Referència de funcionament intern:
2983@rinternals{LyricText}.
2984
2985
2986@node Càntics salms i himnes
2987@subsection Càntics salms i himnes
2988@translationof Chants psalms and hymns
2989
2990@cindex càntics
2991@cindex salms
2992@cindex himnes
2993@cindex música religiosa
2994
2995La música i la lletra dels càntics, salms i himnes solen seguir un
2996format ben establert dins de qualsevol església en particular.
2997Tot i que els formats poden diferir d'una església a una altra,
2998els problemes de gravat que sorgeixen són força semblants, i
2999s'estudien a aquesta secció.
3000
3001@menu
3002* Referències per a càntics i salms::
3003* Preparació d'un càntic::
3004* Puntuació d'un salm::
3005* Compassos parcials a melodies d'himne::
3006@end menu
3007
3008@node Referències per a càntics i salms
3009@unnumberedsubsubsec Referències per a càntics i salms
3010@translationof References for chants and psalms
3011
3012El gravat del cant gregorià en diferents estils de notació es
3013descriuen a @ref{Notació antiga}.
3014
3015@morerefs
3016Referència de la notació:
3017@ref{Notació antiga}.
3018
3019Snippets:
3020@rlsr{Vocal music}.
3021
3022
3023@node Preparació d'un càntic
3024@unnumberedsubsubsec Preparació d'un càntic
3025@translationof Setting a chant
3026
3027La preparació moderna dels càntics utilitza notació moderna amb un
3028nombre variable d'elements agafats de la notació antiga.  Algunes
3029dels elements i mètodes a considerar es presenten aquí.
3030
3031Els càntics fan servir amb freqüència figures negres sense plica
3032per indicar l'alçada, agafant les duracions del ritme parlar del
3033text.
3034
3035@lilypond[verbatim,quote]
3036stemOff = { \hide Staff.Stem }
3037
3038\relative c' {
3039  \stemOff
3040  a'4 b c2 |
3041}
3042
3043@end lilypond
3044
3045Els càntics sovint ometen les línies divisòries o utilitzen barres
3046de compàs retallades o discontínues per indica pauses a la
3047música.  Per ometre totes les barres de compàs de tots els
3048pentagrames, suprimiu completament el gravador de barres:
3049
3050@lilypond[verbatim,quote]
3051\score {
3052  \new StaffGroup <<
3053    \new Staff {
3054      \relative {
3055        a'4 b c2 |
3056        a4 b c2 |
3057        a4 b c2 |
3058      }
3059    }
3060    \new Staff {
3061      \relative {
3062        a'4 b c2 |
3063        a4 b c2 |
3064        a4 b c2 |
3065      }
3066    }
3067  >>
3068  \layout {
3069    \context {
3070      \Staff
3071      \remove "Bar_engraver"
3072    }
3073  }
3074}
3075@end lilypond
3076
3077Les línies divisòries també es poden treure pentagrama a
3078pentagrama:
3079
3080@lilypond[verbatim, quote]
3081\score {
3082  \new ChoirStaff <<
3083    \new Staff
3084    \with { \remove "Bar_engraver" } {
3085      \relative {
3086        a'4 b c2 |
3087        a4 b c2 |
3088        a4 b c2 |
3089      }
3090    }
3091    \new Staff {
3092      \relative {
3093        a'4 b c2 |
3094        a4 b c2 |
3095        a4 b c2 |
3096      }
3097    }
3098  >>
3099}
3100@end lilypond
3101
3102Per suprimir les línies divisòries sols d'una secció de música,
3103tracteu-la com si fos una cadència.  Si la secció és llarga, us
3104podria caldre inserir línies divisòries @qq{mudes} amb
3105@code{\bar ""} per indicar on es pot produir el salt de línia.
3106
3107@lilypond[verbatim,quote]
3108\relative a' {
3109  a4 b c2 |
3110  \cadenzaOn
3111  a4 b c2
3112  a4 b c2
3113  \bar ""
3114  a4 b c2
3115  a4 b c2
3116  \cadenzaOff
3117  a4 b c2 |
3118  a4 b c2 |
3119}
3120@end lilypond
3121
3122Els silencis o pauses als càntics poden indicar-se mitjançant
3123barres de compàs modificades.
3124
3125@lilypond[verbatim, quote]
3126\relative a' {
3127  a4
3128  \cadenzaOn
3129  b c2
3130  a4 b c2
3131  \bar "'"
3132  a4 b c2
3133  a4 b c2
3134  \bar ";"
3135  a4 b c2
3136  \bar "!"
3137  a4 b c2
3138  \bar "||"
3139}
3140@end lilypond
3141
3142Com a alternativa, s'usa a vegades la notació del cant gregorià
3143per a les pauses o silencis, tot i que la resta de la notació
3144sigui moderna.  Aquest exemple fa servir una marca @code{\breathe}
3145modificada:
3146
3147@lilypond[verbatim,quote]
3148divisioMinima = {
3149  \once \override BreathingSign.stencil = #ly:breathing-sign::divisio-minima
3150  \once \override BreathingSign.Y-offset = #0
3151  \breathe
3152}
3153divisioMaior = {
3154  \once \override BreathingSign.stencil = #ly:breathing-sign::divisio-maior
3155  \once \override BreathingSign.Y-offset = #0
3156  \breathe
3157}
3158divisioMaxima = {
3159  \once \override BreathingSign.stencil = #ly:breathing-sign::divisio-maxima
3160  \once \override BreathingSign.Y-offset = #0
3161  \breathe
3162}
3163finalis = {
3164  \once \override BreathingSign.stencil = #ly:breathing-sign::finalis
3165  \once \override BreathingSign.Y-offset = #0
3166  \breathe
3167}
3168
3169\score {
3170  \relative {
3171    g'2 a4 g
3172    \divisioMinima
3173    g2 a4 g
3174    \divisioMaior
3175    g2 a4 g
3176    \divisioMaxima
3177    g2 a4 g
3178    \finalis
3179  }
3180  \layout {
3181    \context {
3182      \Staff
3183      \remove "Bar_engraver"
3184    }
3185  }
3186}
3187@end lilypond
3188
3189Els càntics solen ometre la indicació de compàs i sovint també
3190ometen la clau.
3191
3192@lilypond[verbatim,quote]
3193\score {
3194  \new Staff {
3195    \relative {
3196      a'4 b c2 |
3197      a4 b c2 |
3198      a4 b c2 |
3199    }
3200  }
3201  \layout {
3202    \context {
3203      \Staff
3204      \remove "Bar_engraver"
3205      \remove "Time_signature_engraver"
3206      \remove "Clef_engraver"
3207    }
3208  }
3209}
3210@end lilypond
3211
3212Els càntics de salms en la tradició anglicana solen ser
3213@emph{senzills}, amb set compassos de música, o @emph{dobles}, amb
3214dos períodes de set compassos.  Cada grup de set compassos es
3215divideix en dues meitats, que corresponen a les dues meitats de
3216cada vers, normalment separats mitjançant una doble línia
3217divisòria.  Sols s'utilitzen rodones i blanques.  El primer compàs
3218de cada meitat sempre conté un únic acord en rodones.  Aquest és
3219la @qq{nota de recitat}.  Els càntics se solen centrar sobre la pàgina.
3220
3221
3222@lilypond[verbatim,quote]
3223SopranoMusic = \relative {
3224  g'1 | c2 b | a1 | \bar "||"
3225  a1 | d2 c | c b | c1 | \bar "||"
3226}
3227
3228AltoMusic = \relative {
3229  e'1 | g2 g | f1 |
3230  f1 | f2 e | d d | e1 |
3231}
3232
3233TenorMusic = \relative {
3234  c'1 | c2 c | c1 |
3235  d1 | g,2 g | g g | g1 |
3236}
3237
3238BassMusic =  \relative {
3239  c1 | e2 e | f1 |
3240  d1 | b2 c | g' g | c,1 |
3241}
3242
3243global = {
3244  \time 2/2
3245}
3246
3247% Useu marcatge per centrar el cant sobre la pàgina
3248\markup {
3249  \fill-line {
3250    \score {  % centrat
3251      <<
3252        \new ChoirStaff <<
3253          \new Staff <<
3254            \global
3255            \clef "treble"
3256            \new Voice = "Soprano" <<
3257              \voiceOne
3258              \SopranoMusic
3259            >>
3260            \new Voice = "Alto" <<
3261              \voiceTwo
3262              \AltoMusic
3263            >>
3264          >>
3265          \new Staff <<
3266            \clef "bass"
3267            \global
3268            \new Voice = "Tenor" <<
3269              \voiceOne
3270              \TenorMusic
3271            >>
3272            \new Voice = "Bass" <<
3273              \voiceTwo
3274              \BassMusic
3275            >>
3276          >>
3277        >>
3278      >>
3279      \layout {
3280        \context {
3281          \Score
3282          \override SpacingSpanner.base-shortest-duration = #(ly:make-moment 1/2)
3283        }
3284        \context {
3285          \Staff
3286          \remove "Time_signature_engraver"
3287        }
3288      }
3289    }  % Final de la partitura
3290  }
3291}  % Final del marcatge
3292@end lilypond
3293
3294Altres enfocaments per a la preparació d'aquest càntic es mostren
3295al primer dels següents fragments de codi.
3296
3297@snippets
3298
3299@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
3300{snippets/chant-or-psalms-notation.ly}
3301
3302Els càntics i altres textos litúrgics poden disposar-se d'una
3303forma més lliure, i possiblement usin elements de notació agafats
3304de la música antiga.  Sovint la lletra s'imprimeix per sota i
3305alineada amb les notes.  En aquest cas, les notes es disposen
3306espaiades d'acord amb les síl·labes en comptes de fer-lo amb les
3307duracions de les notes.
3308
3309@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
3310{snippets/ancient-notation-template----modern-transcription-of-gregorian-music.ly}
3311
3312@morerefs
3313Manual d'aprenentatge:
3314@rlearning{Visibilitat i color dels objectes},
3315@rlearning{Plantilles de conjunts vocals}.
3316
3317Referència de la notació:
3318@ref{Notació antiga},
3319@ref{Barres de compàs},
3320@ref{Modificació dels connectors (plug-ins) de context},
3321@ref{Gravat del cant gregorià},
3322@ref{Música sense compassos},
3323@ref{Visibilitat dels objectes}.
3324
3325@node Puntuació d'un salm
3326@unnumberedsubsubsec Puntuació d'un salm
3327@translationof Pointing a psalm
3328
3329El text d'un salm anglicà se sol imprimir en versos separats a
3330sota del cant.
3331
3332Els cants senzills (amb set compassos) es repeteixen per a cada
3333vers.  Els cants dobles (amb 14 compassos) es repeteixen per a
3334cada parell de versos.  S'insereixen marques dins del text per
3335indicar la forma en la qual encaixen amb el cant.  Cada vers es
3336divideix en dues meitats.  Se sol utilitzar un signe de dos punts
3337per indicar aquesta divisió.  Això correspon a la doble línia
3338divisòria de la música.  El text abans dels dos punts es canta amb
3339els tres primers compassos de la música; el text després dels dos
3340punts es canta amb els últims quatre compassos.
3341
3342S'insereixen línies de compàs simples (o en alguns casos una coma
3343invertida o un altre símbol semblant) entre el text per indicar on
3344cauen les línies divisòries de la música.  Al mode de marcatge, es
3345pot introduir una línia de compàs simple amb el símbol de
3346comprovació de compàs, la barra vertical, @code{|}.
3347
3348@lilypond[verbatim,quote]
3349\markup {
3350  \fill-line {
3351    \column {
3352      \left-align {
3353        \line { O come let us sing | unto the | Lord : let }
3354        \line { us heartily rejoice in the | strength of | our }
3355        \line { sal- | -vation. }
3356      }
3357    }
3358  }
3359}
3360@end lilypond
3361
3362Altres símbols poden requerir glifs dels tipus de lletra
3363@code{fetaMusic}.  Per veure més detells, consulteu
3364@ref{Tipus de lletra}.
3365
3366@lilypond[verbatim,quote]
3367tick = \markup {
3368  \raise #1 \fontsize #-5 \musicglyph "scripts.rvarcomma"
3369}
3370\markup {
3371  \fill-line {
3372    \column {
3373      \left-align {
3374        \line { O come let us sing \tick unto the \tick Lord : let }
3375        \line {
3376          us heartily rejoice in the \tick strength of \tick our
3377        }
3378        \line { sal \tick vation. }
3379      }
3380    }
3381  }
3382}
3383@end lilypond
3384
3385On hi ha una rodona a un compàs, tot el text que correspon a
3386aquest compàs es recita sobre aquesta nota al ritme de la
3387paraula.  On hi ha dues notes en un compàs, sol haver-hi sols una
3388o dues síl·labes corresponents.  Si hi ha més de dues síl·labes,
3389se sol inserir un punt per indicar on es produeix el canvi de nota.
3390
3391@lilypond[verbatim,quote]
3392dot = \markup {
3393  \raise #0.7 \musicglyph "dots.dot"
3394}
3395tick = \markup {
3396  \raise #1 \fontsize #-5 \musicglyph "scripts.rvarcomma"
3397}
3398\markup {
3399  \fill-line {
3400    \column {
3401      \left-align {
3402        \line {
3403          O come let us sing \tick unto \dot the \tick Lord : let
3404        }
3405        \line {
3406          us heartily rejoice in the \tick strength of \tick our
3407        }
3408        \line { sal \tick vation. }
3409      }
3410    }
3411  }
3412}
3413@end lilypond
3414
3415A alguns salteris (llibres de salms) s'usa un asterisc per indicar
3416un tall a una secció recitada en lloc d'una coma i les síl·labes
3417accentuades o lleugerament allargades s'indiquen en estil negreta.
3418
3419@lilypond[verbatim,quote]
3420dot = \markup {
3421  \raise #0.7 \musicglyph "dots.dot"
3422}
3423tick = \markup {
3424  \raise #1 \fontsize #-5 \musicglyph "scripts.rvarcomma"
3425}
3426\markup {
3427  \fill-line {
3428    \column {
3429      \left-align {
3430        \line { Today if ye will hear his voice * }
3431        \line {
3432          \concat { \bold hard en }
3433          | not your | hearts : as in the pro-
3434        }
3435        \line { vocation * and as in the \bold day of tempt- | }
3436        \line { -ation | in the | wilderness. }
3437      }
3438    }
3439  }
3440}
3441@end lilypond
3442
3443A altres salteris es col·loca un accent sobre la síl·laba per
3444indicar l'èmfasi.
3445
3446@lilypond[verbatim,quote]
3447tick = \markup {
3448  \raise #2 \fontsize #-5 \musicglyph "scripts.rvarcomma"
3449}
3450\markup {
3451  \fill-line {
3452    \column {
3453      \left-align {
3454        \line {
3455          O come let us \concat {
3456            si \combine \tick ng
3457          }
3458          | unto the | Lord : let
3459        }
3460        \line {
3461          us heartily \concat {
3462            rejo \combine \tick ice
3463          }
3464          in the | strength of | our
3465        }
3466        \line { sal- | -vation. }
3467      }
3468    }
3469  }
3470}
3471@end lilypond
3472
3473L'us del marcatge per centrar text i per disposar les línies en
3474columnes es descriu a @ref{Donar format al text}.
3475
3476@morerefs
3477Manual d'aprenentatge
3478@rlearning{Salms},
3479@rlearning{Plantilles de conjunts vocals}.
3480
3481Referència de la notació:
3482@ref{Tipus de lletra},
3483@ref{Donar format al text}.
3484
3485
3486@node Compassos parcials a melodies d'himne
3487@unnumberedsubsubsec Compassos parcials a melodies d'himne
3488@translationof Partial measures in hymn tunes
3489
3490Freqüentment, les melodies d'himne comencen i acaben cada línia de
3491música amb compassos parcials de forma que cada línia de música
3492correspon exactament amb una línia de text.  Això requereix una
3493ordre @code{\partial} al principi de la música i ordres
3494@code{\bar "|"} o @code{\bar "||"} al final de cada línia.
3495
3496@lilypondfile[verbatim,quote,ragged-right,texidoc,doctitle]
3497{snippets/hymn-template.ly}
3498
3499
3500@node Música vocal antiga
3501@subsection Música vocal antiga
3502@translationof Ancient vocal music
3503
3504Es pot gravar la música vocal en estil de tipografia antiga, com
3505s'explica a
3506@ref{Notació antiga}.
3507
3508@c TODO
3509
3510@c Add "Printing both the ancient and the modern clef in vocal music" snippet,
3511@c and "Transcription of Ancient music with incipit" snippet. -vv
3512
3513@morerefs
3514Referència de la notació:
3515@ref{Notació antiga}.
3516